Amb la maternitat, a la Maia se li va despertar una "inquietud" d'omplir el buit biogràfic que va des de la concepció fins al part. Un cop en aquest món, la història personal l'ha fet amb la família que fa 46 anys la va anar a buscar a l'Hospital Sant Joan de Déu tot just acabada de néixer i la va adoptar oficialment. Des de sempre, la mare adoptiva, la mare, li va explicar —sense prejudicis— que una altra dona l'havia dut a la panxa però que per alguna raó no es va quedar amb ella.

A Laura Bibiloni Obrador la van trobar nounada a “la neu”. Una neu així en abstracte, sense una localització exacta a la populosa Hangzhou. “Vaig estar ingressada, molt malalta. El meu nom era Youbing, que té relació precisament amb el fred i la neu”, revela. La van traslladar a un orfenat i va ser adoptada a nou mesos per un matrimoni mallorquí. Acaba de complir 24 anys. Maria Chong Vaquer Montcades en té 21, sap que el seu nom xinès significa ‘sana i veciada’ i que va arribar a Mallorca amb els seus pares adoptius a vuit mesos.

La il·lusió per formar una família va portar la Núria Beltran i la seva parella, en Joan, fins a Rússia per formalitzar els tràmits d'una adopció doble: la de la Dària i la d'un nen que, com ella, havia nascut a Txeliàbinsk, a la Sibèria russa. Tots dos tenien vint mesos quan, l'abril del 2000, van arribar a Catalunya. Quan van fer els tres anys, però, la Núria i el Joan van veure que alguna cosa no rutllava. La Dària tenia problemes de comportament, de cognició, de rendiment a l'escola... Era incapaç de seguir unes normes, i les reaccions fora de lloc eren constants. "Criar canalla no podia ser allò per què estàvem passant nosaltres, fins que una psicòloga ens va dir que el problema no el teníem nosaltres, sinó la Dària", explica la Núria.