Unes 800 persones han marxat avui, dia de la Berena a Manacor, fins a l’oratori del Cor de Jesús per reivindicar la reobertura definitiva del camí de la Roca del Castellet, una ruta emblemàtica que fa dècades que està tancada pels propietaris de les cases properes, emparats pel desinterès municipal, que encara no ha catalogat el camí, tot les evidències històriques.

El Consell de Mallorca s'ha compromès aquest dijous a garantir el dret de pas als camins públics de la serra de Tramuntana en la nova llei que n'ha de regular els usos. Així ho ha transmès el conseller de Presidència de la institució insular en una trobada amb la plataforma Dret de Pas i entitats excursionistes com el Grup Excursionista de Mallorca.

La mobilització de més de 300 persones aquest diumenge a Raixa ha tornat a evidenciar un conflicte social que fa anys que es cou a Mallorca a causa del progressiu intent de tancament de camins públics. La marxa reivindicativa convocada per entitats excursionistes i plataformes com Camins Oberts hatornat a demostrar la preocupació ciutadana per "una pràctica cada vegada més habitual", com varen afirmar alguns dels presents.

La proposta del Consell de Mallorca de desafectar un tram de l’antiga carretera de Pollença a Lluc ha generat crítiques de diversos col·lectius en defensa dels camins públics. La iniciativa afecta el tram comprès entre els quilòmetres 3,2 i 3,4 de la via, al pas per una finca del municipi de Pollença.

L’Ajuntament de Sóller aprovarà la setmana que ve, en ple municipal, una resolució que obligarà els propietaris de la finca de Bàlitx d’Enmig, de la família March, a retirar la barrera que des de fa anys impedeix el pas per un camí públic inclòs tant en el catàleg municipal com en la Ruta de la Pedra en Sec del Consell de Mallorca. La decisió es va acordar en la darrera comissió de Patrimoni, en què es varen tractar diversos assumptes relacionats amb el medi ambient i la conservació del patrimoni públic.

A Mallorca hi ha més de 300 camins públics tancats, segons les dades de la Plataforma Camins Públics i Oberts. El camí de la Senyora, el camí de la Font Major i el camí de la Cova en són alguns exemples. A través d’aquestes vies arribaven les notícies i el comerç a les possessions antigament. També s’empraven com a dreceres per estalviar temps quan el mitjà de transport era el carro i moltes carreteres encara no existien. El membre de la Plataforma Sebastià Matamales lamenta que, “d’ençà que la terra s’ha convertit en un actiu financer i ha estat objecte d’especulació contínua”, el valor que se li donava antigament a les finques que tenien camins ha canviat. “Abans una possessió que no tenia camí no valia res i ara val molt més si no en té”, afegeix. A les Illes hi ha camins públics barrats pels propietaris de les finques i d’altres que amb els anys i la manca d’ús, la natura ha obstruït.

Més d'un centenar de persones, entre elles els batles de Sineu i Costitx, han donat suport a GADMA (Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient) i a la Plataforma Pro Camins Públics Oberts per reclamar l'execució de les dues sentències que demanen l'obertura del camí públic de la Casa Baixa, que uneix Sineu i Costitx.

La lluita pel reconeixement oficial i pràctic del milenar de quilòmetres de camins públics que té Manacor, no s'atura. Amb petites grans passes, grans finques com el Fangar, ja hagueren d’arribar a un acord perquè tothom pogués caminar per unes rutes amb segles d’ús comunal. Ara li toca al conegut popularment com a Camí de la Roca del Castellet (Camí del Coll del Vent), una caminada simbòlica pels manacorins en dies de berena de Setmana Santa i l’única via per arribar a l’oratori del Cor de Jesús.

Mig centenar de camins tancats o abandonats de Menorca, gairebé el 10% dels inventariats, podrien ser públics. 40 més també ho són damunt el paper però no en la pràctica, ja que els caminants i excursionistes no hi poden passar. És el que es desprèn dels catàlegs elaborats pels ajuntaments de l’illa amb l’objectiu de recuperar l’ús de vies històriques que eren emprades pels nostres avantpassats. Els propietaris, però, s’hi han començat a oposar i ja han interposat una catorzena de contenciosos als tribunals de justícia per defensar que aquells terrenys són privats.

La Plataforma Camins Públics i Oberts ha presentat avui dematí al registre de l’Ajuntament de Manacor una petició formal demanant que iniciï l’expedient de recuperació de l’emblemàtic camí de la Roca (també conegut com del coll del Vent), i la seva posterior incorporació a l’inventari de camins públics i de béns municipals. Aquesta demanda, que disposa del suport de 1.492 signatures registrades, cerca preservar un element patrimonial i històric de gran valor per al municipi.

Els ajuntaments d’Algaida i Porreres han tret a concurs recentment i estan a punt d’adjudicar els contractes per al manteniment dels camins públics dels seus respectius termes municipals. El total de les dues licitacions ascendeixen als 300.000 € en el cas d’Algaida i 232.000 a Porreres per a dur el manteniment dels camins públics.

L'Ajuntament de Manacor ha reservat 60.000 euros per poder dur a terme la revisió del Catàleg de Camins Públics del municipi, en via morta des de fa més de vint anys. Això suposarà la inclusió també de l'emblemàtic camí de sa Roca, que avui en dia no hi figura tot i les ressenyes històriques i documentals que se'n conserven, i de l'ús continuat que n'han fet els manacorins (com a lloc de berena o pancaritat i per arribar a l'oratori del Cor de Jesús, per exemple) fins que el 2005 fou tancat per la propietat de la finca.