10 Entr a la perruqueria i Abde està adormit en un sofà al fons. El paquet de tabac sobre la taula, el portàtil, obert amb una sèrie àrab a YouTube i el ventilador encés per rebaixar la calor infernal del carrer. El despert i li explic que vull escriure un reportatge sobre el fenomen de les perruqueries de barri i pens que, si un estrany m’abordàs en plena migdiada demanant-me gairebé que li conti la meva vida, segurament l’enviaria a pastar. Però Abde s’incorpora i em regala la seva història, que és la de tants altres xavals del seu país. No fa preguntes. Va sortir del Marroc en pastera a 17 anys i va arribar a les Canàries. Va estar a dos centres de menors. A un el van tractar bé i a l’altre, “molt malament, com a un ca”. Ho relata sense drama: “Cercava un futur”, perquè, segons ell, per ser una mala persona no fa falta sortir del teu país. I aquí el tenim, agraït al seu cap, mentre recita la reguera de serveis (i els preus) de la perruqueria.

]]>