És difícil poder expressar amb paraules la dimensió musical de l’esdeveniment que va tenir lloc a Cap Rocat a la darrera funció de la cinquena edició del Festival que any rere any va augmentant prestacions de manera exponencial. Si l’any passat varen ser Jonas Kaufmann i Sondra Radvanovsky els que interpretaren el final llarg de Turandot, escrit per Franco Alfano, que tantes llegendes ha suscitat, per a l’ocasió els organitzadors han multiplicat l’aposta fins al punt d’oferir Nabucco, sencera, en versió concert i un repartiment que tan sols es pot qualificar d’impressionant. Anna Netrebko, la soprano, ara com ara, més mediàtica de l’univers operístic, fou l’encarregada d’encapçalar una nòmina d’autèntic luxe, la mateixa que fa tres nits la cantava a l’Arena de Verona i que fa poques setmanes la va cantar per primer cop a Berlin, trenta-un anys després del seu debut al Marinski. Per a molts el paper més difícil de la llarga llista de sopranos que han desfilat pel repertori de Giuseppe Verdi. Aquesta va ser la primera per a soprano dramàtica d’agilitá, i amb la qual es va encunyar el terme 'spaccavoci' ('rebenta veus'). Netrebko va cantar una Abigaille d’una brillantor fora mida, amb un assortiment de recursos on no mancava res, com un decàleg per com assolir la peanya que ja li tenen reservada a l’eternitat. Ben io t’invenni, un espectacular i enverinat recitatiu, podria ser un bon exemple, però el cànon es fa inabastable, arrodonit per una gràcia interpretativa que tampoc no venen a plaça. Plaer inabastable.

Tot just acabades les festes de Nadal, Mallorca ja es prepara per acollir la festa més arrelada de l'illa. Sant Antoni, una festa d'origen cristià però amb un fort contingut popular que ha anat evolucionant amb el temps, arriba carregat de dimonis, ximbombes i torrades, amb una extensa programació als principals pobles on la tradició es viu amb més intensitat, com sa Pobla, Manacor i Artà, que aquests dies es preparen per tornar a encendre l’esperit popular de l’hivern.

La setmana que comença, amb Cati Moyà

Cercaré lloc a primera fila de la sala Augusta de Palma per gaudir de la nova pel·lícula de Rafa Cortès, que més de quinze anys després de debutar amb Yo –excepcional llargmetratge protagonitzat per Àlex Brendemühl–, torna a les sales amb Amanece en Samaná, amb Luis Tosar, María Luisa Mayol i Luis Zahera. Si bé l’estrena oficial serà el 8 de novembre, els mallorquins la podrem veure abans gràcies a l’Evolution Film Festival, que arriba enguany a la tretzena edició amb convidats com Annette Bening i Asif Kapadia, director de documentals com Amy i Diego Maradona. A més, la programació inclou la projecció de nombrosos curtmetratges i trobades amb cineastes. Del 30 d’octubre al 5 de novembre.

]]>

Si es pot treure alguna conclusió positiva d’aquesta setmana que hem viscut intensament a Barcelona és que encara hi ha molts barcelonins als quals la marxa de la ciutat ens pot agradar més o menys, però segur que no ens és gens aliena perquè la sentim nostra. Això vol dir que més enllà d’estar amoïnats per l’impacte concret que tenen l’economia i la política municipal sobre el nostre barri o el nostre carrer concrets, tenim una idea de com ens agradaria que fos la vida a Barcelona.

]]>