Aquesta història comença a la piscina municipal de la petita ciutat belga de Turnhout fa menys de dues dècades. Des que es va inaugurar el 2005, l'equipament mai no va obrir més de tres mesos seguits per culpa de múltiples i peculiars incidències, com ara avaries elèctriques, la contaminació de l'aigua i fins i tot l'enfonsament de la sala de màquines en el terreny pantanós on s'aixecava l'edifici. La primera vegada que Charlotte Van den Broeck, autora de Saltos mortales (Acantilado, 2024; trad. de Gonzalo Fernández Gómez), va visitar la piscina de Turnhout tenia 14 anys: "Ho recordo perquè abans mai no havia anat a un lloc sense la supervisió dels meus pares", fa memòria. Era el 2006, i l'adolescent que era llavors no trigaria a sentir-se atreta pels problemes constants del recinte. "Créixer en un lloc on la piscina estava gairebé sempre tancada era un pal. Les piscines són un lloc singular perquè es troben en un punt intermedi entre el que és públic i el que és privat –continua–. Si hi vas quan ets adolescent, és un dels primers espais en què t'adones que el teu cos està canviant per com t'observen alguns dels usuaris. Passes de ser una nena invisible a una dona visible".