AFALAGAR

Un conegut banquer d’aquest país explica el suggeriment que li va fer un conseller abans de la seva primera reunió amb un conegut president d’aquest país: "Fes-li molt la pilota i quan acabis torna a començar". Potser ningú no està lliure dels efectes de l’afalac, però en l’escena política actual s’ha convertit en un gènere per si sol. L’efecte de l’adulació és proporcional a la vanitat de l’adulat, que en el cas de Donald Trump voreja la patologia. Quan l’entorn no és prou obsequiós, és ell mateix qui es felicita per les seves polítiques grans i boniques i el seu altíssim coneixement enciclopèdic. 

]]>

Dins d’aquest mes de juny el PSC i ERC han de presentar una proposta de finançament de la Generalitat que concreti el que van pactar al punt segon de l’acord d’investidura de Salvador Illa, titulat “Acord per un nou model de finançament singular”. Aquesta concreció pot adoptar dues formes alternatives: o bé subratllar la singularitat o bé constituir una reforma general del finançament de les CCAA de règim comú. 

]]>

El Cercle d'Economia ha defensat en una nota d'opinió publicada aquest dijous una reforma del sistema de finançament autonòmic similar al que hi ha en països de caràcter "federal", com els Estats Units i el Canadà, i s'ha allunyat d'implantar a Catalunya un model com els concerts forals que ja tenen Navarra i el País Basc.

]]>

Les darreres setmanes hi ha hagut alguns posicionaments rellevants en contra de la proposta del finançament singular per a Catalunya. El Senat ha completat la seva enquesta sobre el tema. Malgrat que hi havia bons defensors del finançament singular entre els experts convocats, el Senat, de majoria absoluta del PP, va fer un informe totalment negatiu. A la conferència de presidents de comunitats autònomes (CA) el president Illa va haver de sentir crítiques contundents i desqualificacions radicals. El Col·legi d’Economistes de Madrid ha presentat un informe extensíssim absolutament negatiu. Tan fluixa és la proposta de finançament singular? Exposo alguns arguments, en determinats casos suplementaris als que ja es coneixen, per avalar i accentuar la necessitat de la proposta catalana.

]]>

¿Serà capaç el PSOE d'esmenar el model econòmic radial amb epicentre a Madrid que impera a l'estat espanyol? I, sobretot, ho voldrà intentar? L'aposta federalista del partit de la rosa s'ha anat desdibuixant amb el temps, però el congrés de la formació de finals de novembre pot ser una nova oportunitat per reimpulsar-la. Almenys sobre el paper. La ponència política que la direcció del PSOE presenta per a aquesta cita –encara pendent de ser esmenada per la militància– rebutja un Madrid DF: "El centre de la Península és un motor clau del creixement econòmic del nostre país, però de cap manera pot ser o ha de ser l'únic". És una de les múltiples referències que inclou el text a la descentralització de l'Estat, un camí que els socialistes consideren que s'ha de seguir recorrent, també amb la reforma del model de finançament. Tot i les sonores crítiques d'alguns barons, la ponència referma el compromís amb la "singularitat", tot i que evita detallar en excés què significa.

]]>

Isabel Díaz Ayuso eleva el xoc contra Pedro Sánchez: no assistirà a la Moncloa i la seva parella s'hi querellarà. A diferència de la resta de barons del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid no anirà a la reunió a la qual l'havia convocat el president espanyol divendres que ve, en el context de la ronda de trobades amb tots els caps de govern autonòmics. Així, es desmarca del criteri d'Alberto Núñez Feijóo. D'una banda, pel rebuig al finançament singular català que, segons Ayuso, és "la preparació d'un nou cop"; i, de l'altra, perquè Sánchez va qualificar de "delinqüent confés" la seva parella, Alberto González Amador. Precisament, l'empresari reclama 100.000 euros de multa a Sánchez i 50.000 més al ministre Félix Bolaños com a pas previ a la presentació d'una querella per injúries i calúmnies.

]]>

Es fa un projecte, es pacta un acord, es proposa una solució. Perquè això passi, cal que la idea transiti fins a la realitat, i aquest viatge té un cost i un efecte sobre la cosa, no és possible que aquesta no es vegi afectada.

]]>

He defensat en diverses ocasions que el finançament de la Generalitat que han pactat ERC i el PSC és: a) un concert similar al de bascos i navarresos, b) un model que millora els ingressos de la Generalitat en un mínim de 6.300 milions d’euros l'any, i c) un model que només podrà veure la llum si la resta de CA tenen l’opció d’adoptar-lo.

]]>

El gran repte econòmic de la present legislatura és materialitzar l’acord per a un finançament just i singular per a Catalunya, fora del règim comú i basat en el principi de sobirania fiscal plena.

]]>

El PP havia escenificat una gran oposició dels seus barons a l'acord sobre el finançament singular del PSC i Esquerra, però les reunions de Pedro Sánchez amb els presidents autonòmics estan diluint aquest xoc, fins al punt que alguns surten satisfets de les trobades. El president espanyol ha aconseguit que els líders territorials del PP abandonin la Moncloa amb un to suau, sense dards a l'executiu de l'Estat i agraïts per poder abordar una possible reforma del model de finançament en el Consell de Política Fiscal i Financera, que s'hauria de celebrar abans del desembre. Això sí, no hi ha negociacions bilaterals sobre aquesta matèria, tal com havia proposat Sánchez arran del pacte amb Catalunya.

]]>

La socialització espanyola de l’acord de finançament singular de la Generalitat de Catalunya firmat entre ERC i el PSC està resultant penosa. Penosa per a Catalunya, penosa per a ERC i per al PSC, penosa per al govern de Pedro Sánchez i per al PSOE, i penosa també per a Junts. Potser totes aquestes dificultats reforçaran l’esperit de supervivència de la majoria de què, plegats, disposen. Les veus que s'han aixecat des del Partit Popular i des de les comunitats autònomes que governen és eixordador. No es queden enrere les poques comunitats autònomes governades pel PSOE i, fins i tot, ha aparegut el lehendakari basc a defensar el caràcter solidari de la quota basca.

]]>

Faig referència al denominat finançament singular, que constitueix el segon punt de l’acord d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. 

]]>

La mitologia grega ens regala nombroses metàfores per entendre les tensions del món contemporani. Una de les més conegudes és la història de Pandora, la primera dona mortal, a qui els déus van regalar una capsa amb la condició que no l'obrís mai. Però, consumida per la curiositat, Pandora va acabar obrint-la i va deixar escapar tots els mals que contenia: la guerra, la pobresa, les malalties... i només va quedar l'esperança al fons. Aquest mite ens serveix per il·lustrar el conflicte permanent que genera el sistema de finançament autonòmic a l’estat espanyol, que sempre té Catalunya com a principal damnificada i, alhora, com a principal ase dels cops.

]]>

Mentre Espanya dona asil al líder de la principal coalició de l’oposició de Veneçuela, el líder del principal partit de l’oposició de Catalunya és a l’exili de Bèlgica. Pobre PP, que sempre diu que el sanchisme està convertint Espanya en Veneçuela i resulta que els adversaris de Maduro troben refugi a Madrid. I pobre PSOE, que fa proclames dient que, “en democràcia, cap líder ha de buscar asil” (Borrell) mentre la justícia espanyola paralitza l’aplicació d’una llei aprovada en democràcia i obliga un diputat escollit democràticament a buscar justícia a Bèlgica, i mentre els tribunals amnistien policies.

]]>

Quina cosa és denunciada per tothom com un mal intolerable, i a la vegada reclamada per tothom? La pregunta no arriba ni a endevinalla, de tan òbvia com és la resposta: el finançament singular. És a dir, un finançament com el que (se suposa que) el govern socialista d’Espanya té previst concedir a la Generalitat de Catalunya, a conseqüència de les negociacions entre el PSC i ERC per investir president Salvador Illa.

]]>

La presidenta del Congrés dels Diputats i líder del PSOE balear, Francina Armengol, ha afirmat aquest dissabte que "el sistema de finançament autonòmic està més que caducat" i, respecte del pacte amb ERC, ha dit que "l'estratègia que ha fet el Partit Socialista amb Catalunya i el Govern d'Espanya és una estratègia absolutament encertada", perquè després d'anys de "conflicte polític", els acords recents resolen una "assignatura pendent" i beneficien Catalunya i Espanya i tornen "la pau i la cohesió social".

]]>

L'acord sobre el finançament singular de Catalunya, encara per concretar en alguns aspectes, va permetre a Esquerra convèncer les seves bases i ara a Pedro Sánchez sobreviure en un comitè federal del PSOE aquest dissabte, que s'esperava més pujat de to. Realment no se sap com es concretarà el que s'ha pactat, com es traduirà en termes de recursos per a Catalunya i la resta d'autonomies, de manera que el president espanyol ha aconseguit que les crítiques dels habituals, el castellanomanxec Emiliano García-Page i l'aragonès Javier Lambán, no s'estenguessin com una taca d'oli per la resta de federacions. Lluny d'esvair dubtes, Sánchez ha sortit del pas oferint un finançament singular similar al que s'ha pactat amb Catalunya a la resta de comunitats, però sense donar més detalls.

]]>

El finançament singular pactat entre ERC i el PSC-PSOE estipula que a l'Agència Tributària de Catalunya li correspondrà “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya, llevat dels de naturalesa local”. És un acord de gran transcendència que hem de procurar que arribi a bon port. No està garantit.

]]>

Mentre Pedro Sánchez tracta de seduir les comunitats autònomes crítiques amb el finançament singular per a Catalunya oferint-los més diners i anunciant que les convocarà per parlar bilateralment de les necessitats específiques de cada una, el PP reacciona fent pinya davant d'aquests cants de sirena que poden fer aflorar les diferències entre els territoris governats pel partit. Amb la voluntat d'escenificar un front comú, Alberto Núñez Feijóo ha reunit els presidents autonòmics populars aquest divendres al Palauet dels Ducs de Pastrana, a Madrid, on ha desplegat una escenografia més pròpia d'una cimera institucional que de partit. El líder del PP i els representants dels 14 territoris han pactat una declaració conjunta en la qual els presidents autonòmics "renuncien expressament a caure en una bilateralitat tramposa en allò que fa referència al model de finançament". D'aquesta manera, adopten el compromís d'abordar la qüestió únicament en fòrums multilaterals, si bé deixen la porta oberta a acceptar la invitació de Sánchez de reunir-s'hi si és per parlar d'altres temes.

]]>

Sota un soroll mediàtic enorme, en aquest article intentaré traspassar les dues línies de foc del debat partidista del nacionalisme espanyol per intuir per on poden anar els trets pel que fa al pacte entre Catalunya i l’Estat. La idea seria poder neutralitzar-los i assolir una pau definitiva. Com que no hi ha bandera blanca ni comissions tècniques que busquin un acord, aquest objectiu no està garantit. Avui, els polítics, analistes i acadèmics sembla que tots formin part d’un bàndol i tinguin com a reclam acabar amb l’enemic o erosionar-lo, en un exemple d’allò del com pitjor, millor i del peti qui peti.

]]>