Les Comèdies alades són tres obres escrites al segle V aC. Durant el segle XX es van començar a recuperar “sense tanta censura ni pudor”, com indica, en el pròleg, Eloi Creus, el traductor. Ara bé, aquesta recuperació va tenir a veure amb la condició d’eina política de les comèdies més que no pas amb la qualitat de l’artefacte poètic. L’esplèndida traducció de Creus —un text català que ens admira per la bellesa i l’enginy de les seves solucions— ens convida ara a apreuar el classicisme de l’obra aristofànica (i, de retop, a qüestionar la brama que la comèdia és un gènere menor respecte a la tragèdia): l’argument de cada una de les històries que glosso permet una gairebé esborronadora aplicació als nostres dies, però, alhora, la solidesa i la profunditat del text avalen amb escreix la validesa de la comèdia per aprofundir algunes de les misèries de l’ànima humana.