<![CDATA[Ara Balears - vocació]]> 10 <![CDATA[Les carreres i les feines]]> Sembla que cada vegada s’ha de decidir més d’hora; però sempre arriba el dia que els joves estudiants han de triar –d’una manera molt clara– quina carrera volen cursar, i quin ofici es pensen que serà el que els podrà donar una vida professional profitosa i estimulant. Haver de prendre una decisió quan hom té quinze o setze anys és certament arriscat, però. Amb l’elecció de la mena de Batxillerat que es vol fer ja comença a perfilar-se en l’horitzó les feines –les carreres– que hom podrà acabar cursant; que si lletres, o ciències, o un equilibri entre les dues branques bàsiques del coneixement. O bé, si un es decanta per un ofici, les formacions professionals que mai no han acabat d’anar bé en aquest país, tot i la noblesa dels vells oficis i la necessitat de tenir bons professionals en sectors com la construcció o l’hostaleria. 

]]> <![CDATA[El dia que la meva filla va decidir que volia ser científica]]>

La filla gran ha arribat a casa preguntant-me què havia d’estudiar per ser científica. Mentre decidia per on començava l’explicació li he preguntat el perquè d’aquesta curiositat, i m’ha dit que ha canviat de vocació, i que ara el que li sembla que vol ser de gran, és científica. Hem tingut una conversa interessant, sobre algunes de les ciències que podia estudiar per convertir-se en científica.

]]> <![CDATA[Gori Masip: “Em feia una mica de por veure'm al 'Polònia'"]]>

“Els joves haurien de mirar més el cel i menys els mòbils. Al cel i també al seu voltant, en general. A més, en un moment com el d’ara, la realitat és la que tenim fora dels telèfons. Les pantalles no deixen de ser un passatemps. Ens podem passar quatre hores al TikTok o l’Instagram, però l’interessant és al carrer”, ens diu Gori Masip (Sitges, 2002), la gran revelació televisiva de l'últim estiu gràcies a les seves prediccions del temps al 3Cat. “No vaig entrar-hi per fer una substitució concreta, sinó per omplir forats durant les vacances dels companys i, segons les necessitats de la cadena, vaig anar saltant. Ara torn de matí, ara torn de tarda, ara cap de setmana. Sempre fent 3/24, Catalunya Informació i Catalunya Ràdio. No vaig estar al Telenotícies, no”.

]]> <![CDATA[Guillem Gisbert: "Vaig acabar estudiant periodisme com podria haver fet una altra cosa"]]>

Guillem Gisbert (Barcelona 1981) ha estat la veu de Manel durant 15 anys. Ara presenta el seu primer disc en solitari, Balla la masurca! Actualment de gira, podeu trobar les dates dels seus concerts a @guillem.gisbert.

En el quart disc de Manel, la Cançó del dubte comença així: "Una veu li preguntava què seràs quan siguis gran, la meva amiga somreia i mirava cap avall". Què deies tu de petit? "Mai sabia respondre aquesta pregunta. Ni tan sols amb coses així com astronauta o pianista. Potser és per timidesa. Mai vaig ser capaç d’anticipar l’ambició. Em costava imaginar-m’ho".

]]>