El titular no és un espòiler. Tothom sap que Adriana Lecouvreur, la història de l’actriu que al segle XVIII triomfava als escenaris parisencs, i que Eugène Scribe i Ernest Logouvé varen posar negre sobre blanc, mai no acaba bé. El passat dimecres, al Gran Teatre del Liceu, cantaven la famosa translació operística de Francisco Cilèa, Roberto Alagna, qui ja ho havien fet fa dotze anys amb aquest mateix muntatge, signat per l’immens David McVicar, Ambrogio Maestri al paper de Michonnet, Valeria Sepe com a Adriana i Daniela Barcellona com a la Princesa Bouillon.

Entre bambolines, als camerinos dels teatres poden passar coses tant o més dramàtiques que damunt dels escenaris. Adrienne Lecouvreur, una de les actrius més aclamades de la Comédie-Française durant el segle XVIII, va veure's embolicada en un triangle amorós amb el seu amant, el mariscal Maurici de Saxònia, i la duquessa de Bouillon, que va desembocar en un final més tràgic que el d'algunes de les tragèdies de Jean Racine que ella mateixa havia representat. El compositor Francesco Cilea (1866-1950) va immortalitzar aquesta tragèdia a Adriana Lecouvreur, el clàssic del verisme italià que tancarà la temporada d'òpera d'enguany del Gran Teatre del Liceu, amb set funcions entre el 16 i el 29 de juny.