Més per Menorca ha fet aquest dijous el darrer intent per aturar legalment les obres del viaducte a mig construir davant el jaciment de Rafal Rubí, que el govern del Partit Popular al Consell Insular insisteix a tirar endavant tot i les advertències en contra de la Unesco.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha remès aquest dijous una carta al Consell de Menorca per demanar-li que cerqui una alternativa al projecte de construcció del pas elevat en la carretera pròxima a les navetes talaiòtiques de Rafal Rubí, com recomana la Unesco. La missiva, dirigida al president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, i al conseller balear de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, recorda que el projecte "es troba paralitzat per resolució del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, a l'espera del pronunciament dels organismes internacionals, l'informe dels quals, ara rebut, no atorga la conformitat sol·licitada".

La polèmica pel pont de Rafal Rubí encara no s’ha esvaït. Hi ha contribuït conèixer que, en el mateix esborrany de la modificació del PTI, el PP ha esborrat tots els paràmetres paisatgístics que s’hi havien reflectit, en concordança amb la protecció especial dels 280 béns inclosos dins la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial.

Encara no fa dos anys que la riquesa monumental de Menorca és Patrimoni de la Humanitat i ja se’n qüestiona la declaració. L’expert que en coordinà la candidatura, Cipriano Marín; el director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer, i la impulsora de la declaració de Patrimoni Mundial del Prado i El Retiro a Madrid, Mónica Luengo, han dimitit. I, fins i tot, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha hagut d’aixecar la veu i avisar: el reconeixement internacional està en perill. El canvi de govern al Consell Insular ha modificat de nou el model de carretera i, en conseqüència, s’ha alterat també l’ordre de prioritats. La seguretat viària s’ha posat com a argument enfront de la protecció del patrimoni, de manera que el pont mig fet que s’havia d’esbucar a l’entorn de les navetes prehistòriques de Rafal Rubí ara es construirà, fent cas omís així de la recomanació de la Unesco. Nou entitats de l’illa també s’hi han dirigit, però, tot i l’enrenou, continua sense donar-hi resposta.

El coordinador de l'expedient de la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat, Cipriano Marín, ha presentat aquest dimecres la seva renúncia a continuar formant part del Consell Científic, segons han confirmat fonts de l'entitat.

La crisi política provocada per la decisió del Consell de Menorca de desafiar la Unesco i el Ministeri de Cultura i tirar endavant amb la construcció del viaducte de Rafal Rubí, que el màxim organisme en defensa del patrimoni arreu del món demanava esbucar, ja s’ha cobrat la primera víctima.

La responsable de Patrimoni Cultural de la Xunta de Galícia, María del Carmen Martínez, ha dimitit després de signar l’informe que donava per bo convertir la xemeneia de 75 metres de la fàbrica d’Altri, a Palas de Rei (Lugo), en una “icona” a través de la incorporació d’elements decoratius i artístics.

El Consell de Menorca donarà a conèixer aquest dilluns dematí el projecte de reforma del tram de la carretera entre Maó i Alaior que afecta el jaciment de Rafal Rubí. Tan sols unes hores després que l’ARA BALEARS publicàs la notícia sobre l’escrit que vuit entitats de l’illa han enviat a la Unesco per reclamar l'enderrocament del viaducte a mig construir que impacta sobre les exclusives navetes funeràries, el govern insular del PP ha convocat una compareixença conjunta del president Adolfo Vilafranca i dels consellers de Mobilitat, Juan Manuel Delgado, i de Patrimoni, Joan Pons Torres, per explicar la solució viària que han estat treballant durant un any i mig amb l'objectiu de justificar la compatibilitat del pont a doble nivell projectat a la carretera amb la preservació del monument.

El conjunt talaiòtic dels 279 béns monumentals de Menorca declarat Patrimoni de la Humanitat compleix el primer aniversari. Dia 18 de setembre de 2023 la Unesco va reconèixer a Riad la valuosa i singular riquesa arqueològica de la Menorca Talaiòtica i avui, un any i dos dies després, el Consell ho ha commemorat amb un vistós acte al poblat de Trepucó que ha permès repassar els avanços i els deures pendents dels primers dotze mesos de gestió.

“Hi ha coses que mai no haurien de canviar”, diu el lema de la darrera campanya de promoció turística que ha empès Menorca a iniciar una de les temporades amb millors expectatives que es recorden pel que fa a l’arribada de visitants. “Menorca per sempre”, “Menorca Forever”, resumeixen els cartells i vídeos publicitaris. Ja han passat a la història les campanyes que mostraven allò més obvi: l’aigua blau turquesa de la platja de Macarella o el bot dels cavalls a les festes de Sant Joan.

Els talaiòtics construïren els primers dels 11.000 quilòmetres de paret seca que avui en dia umplen el camp de Menorca i que, posada en línia recta, connectaria l’illa amb Hawaii. Envoltats de pedra, aixecaren taules, talaiots i poblats sencers. I així, Menorca té fins a 1.586 jaciments arqueològics, protegits i declarats Béns d’Interès Cultural (BIC). Però no tots es poden visitar ni tenen la mateixa vàlua.

La declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial per la Unesco ­–el mateix organisme va designar Menorca Reserva de la Biosfera el 1993– ha suposat la tercera inscripció en aquest llistat per a les Balears, juntament amb la serra de Tramuntana i Eivissa, que va aconseguir ser nomenada Patrimoni de la Humanitat –llavors aquesta n’era la denominació– l’any 1999 amb la candidatura ‘Eivissa. Biodiversitat i Cultura’.

La declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco afavorirà el creixement del turisme cultural i de l’economia insular. Aquestes són les principals conseqüències que preveuen els impulsors del projecte, després de fer-se oficial la distinció a la darrera reunió del comitè duita a terme a Riad (Aràbia Saudita), aquest 18 de setembre.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha felicitat els menorquins i el Consell de Menorca pel nomenament de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Unesco. "Ho tenim! La Menorca Talaiòtica és Patrimoni de la Unesco. Enhorabona, menorquins, Consell de Menorca i Adolfo Vilafranca. Aquest reconeixement és un èxit col·lectiu, fruit del consens social i polític i un orgull per a les Balears", ha publicat Prohens a les xarxes socials.

Menorca Talaiòtica ha estat inscrita oficialment a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco aquest dilluns durant la 45a Sessió del Comitè de Patrimoni Mundial que ha tingut lloc a Riad (Aràbia Saudita), amb la qual cosa se li ha reconegut el valor universal excepcional.

L’excepcionalitat de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Unesco és que representa un llegat de gran riquesa en un territori insular. A Menorca tothom pensa en l’ocasió de preservar els monuments prehistòrics i els paisatges associats per a les generacions futures. Entrar a la llista de Patrimoni Mundial significa posar de manifest aquesta riquesa patrimonial i el compromís de la societat i administracions illenques en la seva conservació.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha considerat que hi ha "moltes possibilitats" que "finalment, després d'un llarg camí, es declari Patrimoni Mundial la Menorca Talaiòtica". Així s'ha expressat Prohens aquest dissabte en declaracions als mitjans de comunicació després de la visita al jaciment Torralba d'en Salort, a Menorca.

La candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial ha rebut el vistiplau de l'institut ICOMOS, que recomana al seu informe final a la Unesco la inclusió a la llista definitiva. Després d'aquest últim pas, serà el comitè de Patrimoni Mundial qui en decidirà finalment la inscripció durant la 45a sessió que se celebrarà a Riad, a l'Aràbia Saudita, el mes de setembre. Les decisions del comitè es prenen sobre la base dels informes i les recomanacions d'ICOMOS, i tot apunta que la distinció no s'escaparà.