Una pandèmia devastadora s'escampa arreu del món i causa danys sensorials i pèrdues de memòria en els supervivents. És la premissa argumental de La memòria dels animals, de Claire Fuller (Oxfordshire, 1967). Publicada en català a Les Hores –traduïda per Josefina Caball– i en castellà a Impedimenta, la novel·la sembla escrita a l'ombra de la pandèmia de covid-19, però l'autora britànica hi va començar a treballar abans. De fet, l'apocalipsi, sigui general o de caràcter més íntim i familiar, és un dels temes que acompanya Fuller des que va debutar amb Our endless numbered days (2015), en què un pare segrestava la seva pròpia filla i se l'emportava fins a una casa enmig del bosc, fent-li creure que ells dos eren els únics supervivents després d'un desastre nuclear.