D’ençà de la pandèmia, les clíniques que es dediquen a fer tractaments de regeneració capil·lar han experimentat un increment substancial de clients. Un estudi de Medihair assenyala que Espanya és l’Estat amb més homes calbs del món, amb un 44% de la població masculina afectada per aquest problema. I dins l’Estat, les Balears són l’autonomia amb major incidència (48,2%). Més enllà dels clients locals, tot apunta que els viatges d’oci ja no seran els únics causants de la massificació turística, sinó que les Illes aspiren a ser el nou paradís dels tractaments pels cabells: “Serem la nova Turquia, perquè la marca Mallorca és molt sòlida i dona molta seguretat als estrangers”, explica Jaume Nadal, director de la Clínica Capil·lar Nadal, que ja s’ha llançat a la recerca dels estrangers amb alopècia: “Estam fent campanyes a Alemanya, Anglaterra… És un mercat que està per explotar”.

Adonar-se que no hi havia res escrit sobre la infertilitat –o que hi havia molt poca cosa– és el que va moure la Maria Climent i la Míriam Aguilar a visibilitzar les seves històries d'infertilitat. Climent, escriptora i traductora, acaba de publicar Mai és una paraula molt lletja (Ara Llibres), en què relata la seva llarga travessia fins a arribar a la maternitat després de set anys i múltiples tractaments de reproducció assistida que van culminar amb el naixement de la seva filla. Però les històries d'infertilitat no sempre acaben amb un nadó als braços i aquesta realitat molt menys visible també existeix i és la que reivindica Míriam Aguilar des del seu activisme a xarxes, que ara s'ha traduït també en un llibre: ¿Y ahorá qué? (Koan).

¿És possible que les relacions sexuals tinguin els dies comptats i que, en el futur, la reproducció humana es dugui a terme només en laboratoris? ¿O que l’embaràs duri menys mesos i la gestació es faci en úters artificials? Hi ha científics que ho estudien i ho veuen com una realitat. Tot i això, hi ha persones que dubten si realment aquesta és la solució als problemes a què ens enfrontem a l’hora d’aconseguir un embaràs. "S’intenten crear úters artificials per atendre els parts prematurs, però potser abans s’hauria d’entendre que la majoria dels parts prematurs són deguts a l’estrès matern", lamenta Ibone Olza, doctora en medicina i especialista en psiquiatria infantojuvenil i perinatal. "El primer que cal fer és cuidar les embarassades perquè no tinguin estrès, i aquesta és una tasca que ens correspon a tots com a societat", continua Olza, que acaba de publicar el llibre Gestar (Vergara, 2024).