Mentre dormim, el cos es recupera de les experiències viscudes durant el dia. Les hores de descans, per tant, són fonamentals en la preparació física i mental per afrontar el nou dia. Tanmateix, la realitat és que un de cada tres nens i adolescents no descansa les hores de son necessàries, la qual cosa incideix en la seva salut física i mental i en el seu estat emocional. Segons l'últim informe FAROS de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el 17% dels infants van a l’escola amb son i el 4% s’adormen a classe. En el cas dels adolescents, les xifres són encara més alarmants, ja que el 52% confessen que van a classe havent dormit menys de 8 hores i el 84% tenen dificultats per despertar-se.

És dilluns i el Matthew i l’Aidan, de sis i vuit anys respectivament, es troben a l’hospital de dia de pediatria de Sant Pau. Mentre reben tractament, cadascú s’entreté com pot: el primer amb la tauleta i el segon amb el telèfon mòbil. De sobte, la Laura i la Gisela, narradores professionals, irrompen a la sala amb les seves bates, malles i xancletes de coloraines i el seu carro (una cadira de rodes customitzada) ple de llibres, i pregunten als infants si els ve de gust escoltar un conte. Tots dos responen afirmativament. Per al Matthew és el primer contacte amb els Contes que curen. A partir d’aquell moment, els dos petits deixen de ser només pacients per convertir-se en el que són: nens que es deixen portar per la màgia d’una història, que s’encomanen de l’emoció amb la qual les contacontes expliquen les peripècies del pirata Malapata i el conillet Ralph i que riuen i interactuen entre ells –quan prèviament ni es coneixien– mentre imaginen amb ajuda de les narradores que van a bord d’un vaixell pirata.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s’han duplicat entre els adolescents catalans des del confinament per la pandèmica de la covid. Els diagnòstics han crescut especialment entre les noies d’entre 10 i 19 anys, amb independència del seu nivell socioeconòmic i la seva situació familiar. No obstant això, l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per afartament no són només patrimoni dels infants i dels adolescents. L’enquesta de salut de Catalunya apunta que, actualment, hi ha més de 85.000 persones que pateixen alguna mena de TCA. Totes aquestes dades van posar-se de manifest l'octubre passat, en el marc d’un Sant Pau Talks en què, a través de diversos professionals de la unitat de TCA de l’hospital i dels testimonis d’alguns dels seus expacients, es van abordar les causes i les afectacions personals i familiars d’aquest grup de malalties mentals, així com les fases de la seva curació i la importància de l’entorn del pacient en aquesta travessia tan dura.

Tenir dislèxia, trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o autisme és un factor destacat que pot fer que un alumne fracassi i acabi deixant els estudis. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer informe FAROS de l'Hospital Sant Joan de Déu que alerta que els trastorns d'aprenentatge afecten entre un 5 i un 15 % dels alumnes a tot l'Estat. Per fer front a aquest problema, els autors de l'estudi que vinculen els trastorns del neurodesenvolupament amb el fracàs escolar, insisteixen en la importància de la detecció precoç a l'hora d'abordar-los en l'entorn familiar i també a l'escola.

S’ha jubilat Maria Antònia Claveria, otorrino i ara ja excap de la secció d’audiologia i d’implants coclears de l'Hospital Sant Joan de Déu, on ha treballat gairebé 42 anys, tota la seva vida laboral, i on és tota una institució. Parlem amb ella sobre sordesa i implants coclears, una tecnologia –amb cirurgia inclosa– que, mitjançant un aparell que emet impulsos elèctrics a la còclea, fa que la persona hi senti. Des de l’any 2010, les seves mans i les del seu equip han fet possibles 1.110 implantacions. O sigui, han fet possible que infants que neixen sords o amb pèrdua auditiva severa puguin sentir-hi i aspirar a una vida normooient.

"Quan tenia 13 anys, l'Hugo es va començar a comportar de manera estranya i no sabíem què li passava", recorda l'Edu, el seu pare. De sobte, el noi no volia anar a l'escola, fumava marihuana i tenia una actitud desafiant. Aquesta situació es va anar agreujant fins que un dia es va barallar amb altres nois i va acabar a l'hospital. Des d'aquell moment, l'Hugo no volia sortir de casa, es va recloure de tot i de tothom, i amb el pas dels mesos cada cop estava més tancat en si mateix. Un dia la família el va sentir parlar sol. "Crèiem que era per por, però al final vam veure que hi havia alguna cosa que no funcionava", diu el pare. Poc després va ser hospitalitzat per un brot psicòtic que l'ha portat a desenvolupar esquizofrènia. Pensàvem que era cosa de l'edat, però vam confondre els símptomes amb adolescència", admet aquest pare.

Fa un any els pares de la Sara, de quatre anys, van veure amb preocupació com durant una intervenció senzilla al dentista per tractar una càries, l'agulla de l'anestèsia li va quedar clavada a la boca. En aquell moment, a la consulta del dentista de l'Eixample de Barcelona on eren, diversos professionals van intentar treure-l'hi, però com més ho intentaven més s'enfonsava. Veient que no ho podien solucionar, un dels dentistes va decidir posar-se en contacte amb el cap de cirurgia maxil·lofacial de l'Hospital Sant Joan de Déu, Josep Rubio. Aquest va ser l'inici d'una operació sense precedents que ha acabat amb final feliç; una intervenció que ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'Hospital Sant Joan de Déu.

La Khadija i la Cherive ja fan vides autònomes i independents. Aquestes dues nenes van néixer fa 40 dies en un hospital de Mauritània unides per l'abdomen, amb un sol cordó umbilical, i amb la sospita que compartien també el fetge. La dificultat del quadre clínic que presentaven va fer que els metges del país descartessin una intervenció per separar-les i van contactar amb l'Hospital Sant Joan de Déu per fer una consulta i poder derivar les petites siameses. El sí del centre barceloní va fer que a partir de llavors es posés en marxa una maquinària logística i mèdica en què han participat una vintena de professionals, entre metges i infermeres. Ara les criatures estan ja a planta ordinària, amb bon estat de salut, i és la seva mare la que s'encarrega d'elles. Si tot va bé, dimarts vinent tornaran a casa amb un pronòstic de vida "normal", segons l'equip mèdic que les ha atès.

L'ansietat és una emoció bàsica que experimenten totes les persones, també els nens. "És normal i saludable" i és la reacció del nostre cos a l'estrès. Sol aparèixer com a resposta a un perill o una amenaça. "És una reacció adaptativa davant d'un perill. En el fons exerceix una funció protectora. Si no tinguéssim aquest sistema d'alarma, l'espècie humana no existiria", indica Esther Camprodon, psicòloga a la unitat de trastorns psicòtics incipients i adjunta a l'àrea de salut mental de l'Hospital Sant Joan Déu. Els trastorns d'ansietat es poden patir a qualsevol edat i són dels trastorns més prevalents a la infància i l'adolescència. "Les pors són evolutives i es manifesten de forma diferent en cada etapa evolutiva. De zero a dos anys, per exemple, tenen por a una pèrdua brusca del pare o la mare, i si desapareix, ploren", diu Camprodon.

Després d'extirpar-li el 98,4% del tumor cerebral que patia, el petit Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat a l'Hospital Sant Joan de Déu, continuarà la seva recuperació amb un tractament de radioteràpia i amb quimioteràpia. La quimioteràpia l'hi aplicaran a Madrid en el marc d'un assaig clínic internacional, i un cop hagi acabat —té una durada de dos mesos—, en funció dels resultats, serà tractat durant sis setmanes amb radioteràpia de protons. El petit es recupera bé i els metges estan molt esperançats. El seu pare, Alejandro Romero, molt agraït, ha explicat que cada dia veuen millores: "Cada dia diu una paraula més, fa un gest més i ja ha començat també a fer algunes passes". No caminava des de l'octubre. Els metges calculen que podrà rebre l'alta en quatre o cinc dies.

Un equip de nefròlegs i cirurgians de l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) i de l'Hospital Clínic han portat a terme amb èxit per primera vegada a Espanya un trasplantament de dos ronyons procedents d'un mateix donant a dos pacients bessons idèntics. Els nens van néixer amb una poliquistosi renal autosòmica, un trastorn hereditari que provoca el desenvolupament de quists dins dels ronyons i causa una pèrdua lenta i progressiva de la funció renal, per la qual cosa cal el trasplantament a llarg termini.

L'hospital Sant Joan de Déu, a Palma, ha informat aquest dilluns del naixement del primer nadó d'una mare refugiada d'Ucraïna a les Balears. Natasha, de 37 anys, va trencar aigües a l'hospital, però en no disposar d'una unitat de parts, la dona va ser traslladada a l'hospital Son Espases, segons ha informat Europa Press.

Noa té 12 anys i va néixer amb una visió molt reduïda perquè patia una distròfia hereditària de retina, una malaltia que degenera la vista fins que la persona queda totalment cega. El febrer del 2020 només conservava el 3% de la visió, però gràcies a una teràpia gènica pionera a l’Estat no només l’ha poguda conservar, sinó que setze mesos després li ha augmentat fins al 10%. Aquest avanç ha fet que passi de llegir en Braille a textos amb una lletra de cos 16. 

Cada any neixen a Europa més de 25.000 nadons prematurs extrems de menys de 26 setmanes de gestació. La supervivència és molt variable i oscil·la entre el 25% i el 75%, i les seqüeles són moltes. Aquest pronòstic, malgrat tots els avenços, no ha millorat en 20 anys.

Més del 99% dels infants amb covid-19 són asimptomàtics o presenten símptomes lleus de la malaltia. Ho indiquen els primers resultats preliminars de l'estudi Kids Corona, de l'Hospital Sant Joan de Déu. El centre ha fet un seguiment de 724 nens i nenes –d'uns 5 anys de mitjana– que han conviscut a la llar amb un progenitor positiu per coronavirus.

"A vegades, la diferència entre la vida i la mort és només d'un mil·límetre", constata el metge Eduard Gratacós, director de BCNatal. I això és especialment cert en el cas de les cirurgies fetals, on s'operen pacients "de vint centímetres, que semblen de mantega, estan surant en un líquid i dins d'una mare que no està malalta i hem d'evitar lesionar", afegeix Gratacós.

Inca ja disposa del nou hospital Sant Joan de Déu, que començarà la seva activitat de manera gradual durant les pròximes setmanes. "Aquest hospital contribuirà d'una manera clara al benestar dels nostres veïns i veïnes, de la mateixa manera que la posada en marxa de l'Hospital Comarcal d'Inca va suposar per a la nostra ciutat un dels majors avanços socials de les darreres dècades. L'obertura d'aquest nou hospital suposa un nou impuls que ens permetrà assumir amb garanties el repte de l'atenció a la cronicitat al nostre municipi", ha destacat el batle.

La pràctica del 'mindfulness' o atenció plena és eficaç per tractar els infants amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), segons un estudi realitzat per professionals de la unitat de TDAH de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. La investigació assegura que aquesta pràctica redueix la inatenció, la hiperactivitat, la impulsivitat i la desregulació emocional que presenten aquests nens. El treball s'ha fet amb 120 pacients i revela una millora de la seva conducta, cosa que demostraria que podria ser una nova estratègia d'intervenció complementària al tractament farmacològic.

L'Hospital Sant Joan de Déu ha aconseguit frenar la leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B que patia l'Álvaro, un pacient de sis anys, mitjançant un nou tractament finançat per la sanitat pública: la teràpia gènica CAR-T 19. És la primera vegada que aquesta immunoteràpia, que fa dos anys que s'assaja en pacients adults a l'Estat, arriba a la pediatria, i els resultats en pacients infantils amb càncers resistents o recaigudes són esperançadors. L'Álvaro és el primer nen amb leucèmia que s'ha sotmès a aquesta teràpia gràcies a un assaig clínic. Tres mesos després del tractament el seu organisme no presenta cap senyal de la malaltia.

L'aportació de la Fundació Leo Messi des del 2016 en un projecte de recerca de l'Hospital Sant Joan de Déu està aconseguint resultats esperançadors. L'entitat col·labora amb 200.000 euros en la lluita contra el rabdomiosarcoma, un tipus de tumor que afecta principalment nens i adolescents, i que té una elevada taxa de mortalitat. Fins ara no s'havia trobat un tractament eficaç, però el 2018 es van aconseguir grans avenços, en especial amb un fàrmac molt concret. Gràcies a aquest medicament s'ha detectat que determinats grups de cèl·lules del rabdomiosarcoma reduïen la capacitat de creixement i invasió. El següent pas en aquesta investigació portarà a determinar com es poden identificar millor els pacients que reaccionin a aquest fàrmac i a qui caldrà aplicar un tractament addicional amb un altre tipus d'inhibidor. Aquest descobriment és tot un avenç en la lluita per trobar un tractament eficaç, ja que el rabdomiosarcoma té un percentatge de supervivència del 30%. Per aquest motiu aquests avenços són tota una ajuda moral per als investigadors i per als que per desgràcia pateixen aquesta malaltia.