Fins ara, Eduardo Halfon (Guatemala, 1971) no havia escrit sobre l'experiència fundacional que el va obligar a "prendre distància tant del país on havia nascut com dels pares i de la religió". Aquesta experiència va tenir lloc a finals del 1984, quan Halfon, que aleshores tenia 13 anys, va ser enviat amb el seu germà petit a un campament per a nens jueus enmig d'un bosc de l'altiplà guatemalenc. És el que ha explicat a Tarántula (Asteroide, 2024). "Durant els últims tres anys, que havíem passat als Estats Units, havíem oblidat el castellà i havíem començat a rebutjar el judaisme, i als pares els va semblar que calia corregir-ho", recorda l'autor, que ha passat per Barcelona poc després de recollir a França el premi Médicis al millor llibre estranger de l'any.

Quan va néixer el meu fill vaig sentir una profunda sensació d'estranyesa. Jo esperava un enamorament. Esperava que em fulminés l'afecte. Esperava sentir-me inundat per l'amor, i no va ser així. No ho va ser de cap manera. Va ser com veure un nadó qualsevol. Vaig veure el meu fill i va ser com veure el fill de qualsevol altre.

Tot i que Monasterio (Libros del Asteroide, 2014) és el sisè llibre d’Eduardo Halfon que es publica a Espanya, l’autor creu necessari explicar d’on surt. “Vaig néixer el 1971 a la ciutat de Guatemala, i quan tenia 10 anys la meva família i jo vam fugir als Estats Units -recorda durant la seva visita a Barcelona procedent de França i d’una gira per diversos punts del Japó-. Tinc la carrera d’enginyer, i aquesta professió també defineix el meu caràcter. Els meus llibres estan estructurats en bigues i columnes de paraules”.