A vegades les amistats més sinceres són també les més inesperades. Yolanda Fuster, Patrícia Moya, Aïda Cerdanya, Loli Guart i Íngrid Icra es van conèixer arran de patir càncer de mama. La malaltia les va unir, però el vincle va molt més enllà. "Les nostres converses no giren al voltant del càncer. Quan ens veiem parlem dels fills, de la vida", diu Fuster, i Icra afegeix: "I de sexe". Tenen entre 40 i 50 anys i, fa uns mesos, van veure com la seva experiència amb la malaltia es transformava en una obra de teatre, Dones de ràdio, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Sergi Belbel. Clemente –autora de muntatges com Lapònia (2019) i Una teràpia integral (2022)– va infiltrar-se en aquesta amistat col·lectiva per construir els personatges de tres dones que a l'escenari interpreten Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego. Dones de ràdio s'estrena a La Villarroel el 22 de març després de fer gira amb èxit per diversos teatres del país. Elles ja l'han vista i l'han celebrat: "És un espectacle que t'arriba molt endins, i que ens va fer riure molt", subratlla Icra.

De cara a l’any 2050, els casos de càncer de mama augmentaran un 38% i la mortalitat de les pacients s’enfilarà un 68%, segons una projecció de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer –un organisme que penja de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)– publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine. Això vol dir que, a mitjans de segle, l’ens estima que hi haurà 3,2 milions de deteccions noves de càncer de mama i 1,1 milions de defuncions associades més.

"Sincerament, no és normal que una dona hagi de mostrar el seu pit mutilat en públic per aconseguir una reconstrucció", ha declarat visiblement emocionada Aliki Nikolaou, de 40 anys. L’Aliki es va deixar fotografiar mig nua per al diari ARA el setembre passat per denunciar les llargues llistes d'espera que hi continua havent a la sanitat pública per a la reconstrucció d’un pit després d'un càncer. Aquest dijous ha comparegut a la comissió de salut del Parlament amb un objectiu clar: “No vull que cap dona pateixi el que he patit jo”.

Era el dia del seu aniversari. Impossible oblidar-ho. El bony que s'havia trobat al pit feia uns mesos era un tumor. Càncer de mama. La notícia la va rebre amb molta por. "De seguida em van venir al cap tots els clixés que tenim sobre el càncer", reconeix la Jessica Fernández, professora i mare de l'Edna i el Gael, de 7 i 5 anys. "Les primeres setmanes, fins que posen noms i cognoms a la malaltia –el tipus de tumor que és, quin tractament, si està estès o no...– es viuen amb molta incertesa", diu. "I amb molta angoixa, sobretot fins que no saps la magnitud del càncer", afegeix el seu marit, Adrià Mañosa, assegut al seu costat al porxo del centre Kālida un dissabte assolellat de començaments de tardor. Han vingut per participar en El Dia dels Petits, una iniciativa per acompanyar les famílies que estan passant un procés de càncer i treballar l'impacte que té en les relacions familiars. "És una activitat que neix amb el propòsit de treballar la comunicació intrafamiliar començant amb una activitat lúdica amb els nens, després una intervenció terapèutica per separat i després un taller plegats", explica Sara Garcia, psicòloga i coordinadora del centre Kālida Sant Pau de Barcelona, un espai obert i gratuït per a qualsevol persona que convisqui amb el càncer, siguin pacients, familiars o cuidadors.

Aliki Nikolaou té 39 anys. El març del 2021 li van diagnosticar un càncer de mama i el desembre d’aquell mateix any li van amputar un pit i li van col·locar un expansor. És a dir, li van posar una mena de bossa amb sèrum a dins, amb l'objectiu de continuar omplint-la de manera gradual per generar pell nova i poder reconstruir la mama en una segona operació. Ara, quan fa gairebé tres anys que li van fer la mastectomia a l'Hospital del Mar, continua amb l'expansor i no té data perquè li facin la reconstrucció. Li han dit que haurà d’esperar dos, tres, quatre anys. Ningú ho sap. “He d'anar amb compte quan abraço algú i, quan vaig amb metro, em fa por que em donin un cop”, comenta la noia. Al lloc de la mama amputada ara hi té una mena de protuberància amb la pell especialment fina i sensible i plena de blaus. Tem que en qualsevol moment se li pugui trencar.

La Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, pel seu nom en anglès) celebrarà el seu cinquantè aniversari l'any que ve. Els seus impulsors la van fundar amb l'objectiu de fer d'aixopluc de tots els professionals que tracten el càncer i té tres pilars fonamentals: difondre els nous coneixements en el camp de l'oncologia, cuidar els seus membres i acompanyar les autoritats sanitàries en el desplegament de polítiques que redueixin la incidència de la malaltia. Barcelona acull fins dimarts el seu congrés anual, una de les cites més destacades pels oncòlegs d'arreu del món, i l'edició d'aquest any preveu batre tots els rècords d'assistència i d'estudis presentats. L'ARA entrevista el seu president, Andrés Cervantes, que encara el seu segon i últim any al capdavant de la societat.

La supermodel australiana Elle Macpherson ha anunciat al seu llibre de memòries que fa set anys que té càncer. En contra del que li han recomanat 32 metges, la que als anys 90 va ser nomenada "el cos" ha decidit renunciar a qualsevol tractament de quimioteràpia per seguir un tractament "holístic", fora de qualsevol paràmetre científic. Així ho ha afirmat a l'edició australiana de la revista Woman's Weekly.

El cos humà té cèl·lules especialitzades per atacar un tumor quan es desenvolupa un càncer. Per si soles, però, no poden combatre la malaltia i necessiten ajuda externa en forma de tractament per sortir victorioses. Hi ha cèl·lules que tenen una alta capacitat antitumoral, que es coneixen com a assassines naturals, que poden matar cèl·lules canceroses. A més, quan entren en contacte amb un tractament determinat per al càncer de mama HER2 positiu, un dels tipus de càncer de mama més agressius que hi ha, alerten el sistema immunitari de la presència del tumor. Ho han descobert en un estudi investigadors de l’institut de recerca de l’Hospital del Mar, que han demostrat en ratolins com aquestes cèl·lules són capaces de reclutar-ne d'altres del sistema immunitari per lluitar contra el tumor quan s'administra el tractament. La recerca l'ha publicat aquest dijous la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research.

L'Ajuntament de Palma oferirà després de l'estiu un programa de teràpies aquàtiques per a dones a les quals s'hagi practicat una mastectomia. L'objectiu, segons la portaveu de Cort, Mercedes Celeste, és "millorar la qualitat de vida" de les persones a les quals s'ha amputat un pit o tots dos com a part del tractament contra el càncer de mama.

El càncer de mama triple negatiu és un dels més agressius i difícils de tractar: no respon als tractaments estàndard i no només falten dianes terapèutiques per potenciar les immunoteràpies, sinó que també s'acaba escapant de la resposta del sistema immunitari. Ara bé, aquests mecanismes que el fan eludir la reacció defensiva del cos que es desconeixien fins ara, investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa n'han descobert la causa després de cinc anys fent un seguiment exhaustiu d'una desena de pacients, a una de les quals des del diagnòstic fins a la defunció. Segons aquest estudi, les culpables són les nombroses alteracions genètiques de les cèl·lules canceroses, que es donen tant a escala genètica com en les proteïnes i en els processos cel·lulars. El fet que aquest tumor tingui tantes i diverses mutacions també a les proteïnes i durant els processos cel·lulars, que actuen alhora dins del mateix tumor, afavoreix el progrés de la malaltia.

Les alarmes de les dones de la família Mas es van encendre amb el diagnòstic de càncer de pit de la Carme. Ella era la segona a la família que en patia abans de fer els 40 anys. A una de les seves nou germanes l'hi havien diagnosticat a la trentena. A més, la mare també havia emmalaltit de càncer. La pregunta que es feien les Mas era raonable: ¿els tocava per estadística, perquè eren moltes? ¿Tenien mala sort? ¿O hi havia cap motiu genètic implicat? 

"Immediatament després d'un diagnòstic de càncer de mama, els missatges de positivisme són una tirania: és com si et prenguessin el dret a estar malament. I això no significa que passar-s'ho malament sigui bo o que s'hagin de fer arrels en el patiment, però és normal sentir que caus i que se't trunca la vida", afirma Carme Ventura. Ella és psicooncòloga de la Fundació Oncolliga Barcelona, una entitat que fa vint anys que ofereix de forma gratuïta suport psicosocial a persones amb càncer i els seus familiars. L'experta explica que la detecció d'un tumor és un cop emocional molt fort, que afecta tant el pacient com el seu entorn.

En dones embarassades, després del part o durant la lactància, el càncer de mama és difícil de detectar amb ecografies convencionals per l'augment de la mida i densitat del teixit mamari, que pot camuflar els possibles nòduls al pit. A més, les dones en edat fèrtil no entren en els programes de cribatge poblacional (les crides es fan a partir dels 50 anys), cosa que encara en dificulta més la detecció primerenca. En conseqüència: són càncers més agressius. Ara un equip d'investigadores del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) proposa analitzar la llet materna per diagnosticar el tumor en fases precoces.

Sarah Ferguson, coneguda popularment amb el nom de Fergie, ha estat diagnosticada amb un inici de càncer de mama gràcies a una mamografia rutinària. La duquessa, de 63 anys, ja ha estat intervinguda a l'hospital privat King Edward VII de Londres —centre de referència entre els membres de la família reial britànica— i actualment es recupera a Windsor.

Amb la transparència de què ha fet gala des que li van diagnosticar un càncer de mama l'any 2015, Shannen Doherty, coneguda per haver sigut la Brenda Walsh de Sensación de vivir, ha volgut compartir amb els seus seguidors que pateix metàstasi al cervell. L'actriu ha publicat un vídeo a Instagram en què mostra la seva primera sessió de radioteràpia. "El 5 de gener, el TAC va mostrar metàstasi al cervell. El 12 de gener vaig fer la primera sessió de radioteràpia. Òbviament, estic aterrida", explica en el text que acompanya el vídeo. A les imatges se la pot veure estirada en un llit d'hospital amb la màscara per fer radioteràpia i amb llàgrimes als ulls.

“Em vaig notar un bony al pit, però vaig pensar que era de l’embaràs. En aquell moment vivia a Anglaterra i una de les vegades que vaig anar a Barcelona ho vaig explicar a la ginecòloga i em va fer una punció. Al cap de dos dies em va trucar per dir-me que tenia càncer de mama i em va enviar a la Vall d’Hebron”, explica Inés Gasén. Va ser una de les primeres pacients tractades al programa multidisciplinari per a dones embarassades amb càncer de mama que porta a terme l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona des del 2017. “Em va passar el millor i alhora el pitjor. Era el meu primer fill i amb una situació tan dolenta, poder tenir-lo i que sortís tot bé ho va ser tot”. El seu fill ara té dotze anys i després n’ha tingut tres més.

La revista Time ha destacat el test genètic de disseny català HER2DX com un dels 200 millors invents de l'any. La prova permet predir la probabilitat que una pacient de càncer de mama HER2 positiu, un dels que progressen més ràpidament, respongui a un tractament i, per tant, triar la millor teràpia per a cada cas. L'ARA entrevista Aleix Prat, el cap del servei d’oncologia mèdica de l'Hospital Clínic i director científic de l'empresa que ha fet possible el test, Reveal Genomics, un spin-off de l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO).

Un test genètic dissenyat per investigadors catalans que prediu quin tractament és millor per a cada pacient de càncer de mama HER2 positiu, un dels que progressen més ràpidament, és un dels 200 millors invents de l'any, segons la revista Time. La prova genòmica, anomenada HER2DX, està dissenyada per l'empresa catalana Reveal Genomics, una spin-off de l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO). Entre altres coses, la prova proporciona una puntuació de risc de recaiguda (alta o baixa) i la probabilitat que una pacient respongui a un tractament abans de la cirurgia.

Sembla un somni gairebé impossible: una vacuna contra el càncer que protegeixi persones sanes amb un alt risc de patir-ne. El mateix sistema immunitari anihilaria qualsevol cèl·lula maligna incipient. La vacuna funcionaria de la mateixa manera que les que protegeixen contra malalties infeccioses. Tot i això, a diferència del que passa amb aquestes últimes, malgrat els grans esforços dels investigadors la perspectiva de desenvolupar vacunes contra el càncer tot just es comença a albirar. El cas és que són molts els qui esperen que, aquest cop sí, l’èxit en la recerca d’una vacuna contra el càncer sigui a prop. La primera vacuna candidata s'adreça a persones que tenen una gran probabilitat de desenvolupar càncer de pàncrees, un dels més difícils de tractar un cop sorgeix. Altres estudis se centren en persones amb un alt risc de càncer de còlon i de mama.

La campanya 'Recicla vidre per elles' s'ha presentat aquest divendres i es farà a nou municipis de les Illes Balears. La iniciativa consisteix a recaptar fons per a la investigació contra el càncer de mama a través de 18 contenidors de color rosa que s'instal·laran a Son Servera, Muro, Andratx, Pollença, es Migjorn Gran, Alaior, Formentera, Sant Antoni i al nucli de Can Picafort (Santa Margalida). D'aquesta manera, Ecovidrio transformarà els envasos de vidre dipositats en aquests contenidors en una donació a la Fundació Sandra Ibarra de solidaritat contra aquesta malaltia.