Horabaixes i nits llargues, debats encesos sota la lluna. Volien replantejar-ho tot i rompre amb el sistema en general, amb el pensament, amb una política concebuda com a buida i binòmica. Primavera desbordant al carrer i a les places, esperança sobtada que s’encomanava per l’aire i creuava fronteres a les xarxes socials: la indignació entrava per la Puerta del Sol (Madrid) i arribava a la plaça de Catalunya (Barcelona) o a Palma quasi a l’uníson. Emergia l’expressió d’una nova cultura política que circularia al llindar dels moviments socials de sempre. L’espai urbà: mirall de tot allò que es creia expropiat i que des d’aquell 15 de maig calia recuperar. Deien que la plaça d'Espanya s’ensorrava i naixia la plaça d'Islàndia.