La negociació dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2011 ens dona moltes lliçons. En el pic de la crisi financera, el govern del PSOE depenia crucialment del suport de diverses minories. La més gran era CiU. El govern de l’Estat estava molt disposat a negociar per sobreviure políticament en aquells moments tempestuosos, quan molts governs europeus queien davant l’embat incontrolable de la crisi financera. CiU no va voler entrar a la negociació perquè s’havia d’enfrontar al PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya que s’havien de fer aquell novembre. Sentia que un pacte a Madrid era incompatible amb la competició electoral a Catalunya. Davant la negativa de CiU a pactar, el PSOE es va haver de posar en mans del PNB. Si el PNB hagués seguit la lògica de CiU s’hauria negat a negociar atès que, des de 2009, estava a l’oposició, a conseqüència dels canvis de majories parlamentàries derivades de la il·legalització d’Herri Batasuna i de la formació que l’havia substituït a efectes electorals. Tenia molt bones raons per mostrar el seu disgust al PSOE i per votar mogut per la ràbia d'haver perdut –en favor del PSE– la lehendakaritza i el govern. Però va seguir la seva pròpia lògica, consistent a obtenir el màxim que pogués en benefici de la seva ciutadania. Una lògica que separava la política i els sentiments, per calents que fossin, dels interessos i del servei a la seva ciutadania encara que estigués a l'oposició. A més, no oblidem que seguia havent-hi més de mil bascos presoners a més de mil quilòmetres de casa seva. Amb totes aquestes circumstàncies en contra, que haurien justificat la renúncia de minories catalanes a pactar millores econòmiques a Madrid, el PNB no només va pactar sinó que va aconseguir una de les millors collites d’avantatges econòmics que havia obtingut mai des de l’entrada en funcionament del seu Estatut d’Autonomia. Va posar les bases per a la seqüència, ininterrompuda des del 2012, de governs d’Euskadi amb presidència del PNB.

Del dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

MÉS presentarà tres esmenes als pressupostos generals de l'Estat (PGE) relacionades amb Calvià per un valor total de 40 milions d’euros. Les propostes són recuperar la finca de Rafalbeig, crear un centre de memòria democràtica al fortí d'Illetes i desenvolupar el transport públic del municipi. Segons ha explicat l'agrupació municipal de MÉS en una nota de premsa, aquestes esmenes "són accions per augmentar la protecció del medi, impulsar la transició ecològica i potenciar la memòria democràtica".

El Congrés dels Diputats va donar llum verda aquest dijous a uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que ara començaran la seva tramitació en el Senat. La intenció és blindar el text actual, sense incorporar esmenes, perquè no hagin de retornar a la Cambra Baixa i aprovar-se així definitivament. Després d'obtenir la majoria necessària, el PP balear va criticar que els socialistes votassin en contra de les esmenes presentades pels populars per "aconseguir un règim fiscal permanent", la inclusió dels convenis de carreteres per a les quatre illes, i un plus d'insularitat que el senador per designació autonòmica, Vicenç Vidal, reclamarà amb les esmenes al Senat.

Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) destinaran dues partides de 200.000 euros a l'Obra Cultural Balear (OCB) i al Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). Així ho han anunciat aquest dijous el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, i el senador Vicenç Vidal. Les esmenes provenen dels ecosobiranistes, i les han presentades al Congrés a través d'Esquerra Republicana i Equo. "S'assegura la capacitat financera de les dues entitats, i servirà també per elaborar campanyes", ha explicat Apesteguia.

Els Pressupostos Generals de l'Estat inclouran una partida de 20 milions d'euros destinada a inversions en infraestructures hidràuliques de les Balears. Així ho ha anunciat aquest dimarts la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una pregunta a la Cambra Alta del senador de MÉS per Mallorca per designació autonòmica, Vicenç Vidal.

El PP ha anunciat aquest dilluns que registrarà la sol·licitud perquè comparegui davant la comissió el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí. Segons publica avui Diario de Ibiza, el Ministeri d'Hisenda "deixa en mans del Govern" el pagament a les obres viàries de l'illa pitiüsa, pel que, a parer del PP, "no es té cap intenció de posar un sol euro de conveni de carreteres". "És un engany i un joc de trilerisme per part de Francina Armengol. En els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), on posava conveni de carreteres, ara hi posa factor d'insularitat", ha criticat el portaveu popular, Antoni Costa.

El Govern d'Espanya duplicarà el 2023 la inversió cultural territorialitzada a les Balears, amb més de 3,3 milions d'euros previstos als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al proper exercici. Així ho ha destacat el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, en una roda de premsa al Consolat de Mar després de mantenir una reunió de treball amb la presidenta del Govern, Francina Armengol.

La presidenta del PP balear i diputada al Congrés, Marga Prohens, ha denunciat aquest dimecres que el govern estatal ha vetat una esmena, presentada pel principal partit de l'oposició, perquè l'Estat pagui 80 milions a les Illes del conveni de carreteres que foren avançats per les Balears. Aquests 80 milions provenen del pacte inicial entre l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i la presidenta del Govern, Francina Armengol.

El Parlament viurà aquest dimarts una jornada en què s'accentuarà la divisió entre els blocs de l'esquerra i la dreta des de dos vessants. D'una banda, el PP ha impulsat una Proposició No de Llei (PNL) per mostrar "el rebuig" als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) pel que fa a les Balears. Des del principal partit de l'oposició consideren "inacceptable" que, tot i que s'inclogui el factor d'insularitat, les Illes estiguin per davall de la mitjana en la inversió per habitant.

El Partit Popular de les Illes Balears ha presentat 66 esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat per un import de 634 milions d'euros. La presidenta del partit a l'Arxipèlag, Marga Prohens, ha denunciat que els pressupostos són "irreals" i que provocaran que es dispari la despesa i el deute.

El govern estatal inclourà en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2023 dues partides per al foment del català, segons ha avançat Última Hora i ha confirmat l'ARA Balears. Aquesta serà la primera vegada que l'Estat destinarà doblers a fomentar l'ús d'aquesta llengua, amb 200.000 euros per al Govern i 150.000 euros per al Consell de Mallorca.

El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, ha presentat "el pressupost més gran de tota la història", segons ell mateix ha dit, aquest divendres. El departament comptarà amb 1.804 milions d'euros (inclosos els 296 milions dels fons europeus), cosa que suposa un increment del 13,5% respecte a les xifres del 2022. La inversió directa en les institucions catalanes, però, no és tan generosa. De fet, si es compara el pressupost d'aquest any i el del passat, es manté la inversió de 38 milions en les institucions catalanes. L'aportació principal, de llarg, són els 20 milions que el ministeri transfereix a l'Ajuntament de Barcelona des del 2020 per compensar la cocapitalitat de la ciutat. La diferència clau és que apareixen als comptes institucions que els últims anys no tenien inversió directa de Madrid, com el Taller de Músics, Temporada Alta o el Museu Arqueològic de Banyoles.

La presidenta del PP de les Balears, Marga Prohens, ha anunciat, aquest divendres, que presentarà una esmena als pressupostos generals de l'Estat (PGE) perquè les mesures fiscals del Règim Especial de les Balears (REB) "no siguin temporals". En roda de premsa amb el portaveu parlamentari, Antoni Costa, Prohens ha especificat que el règim fiscal "té data de caducitat: el 2028". "Sánchez ens ha tornat a enganyar i ho ha fet amb la complicitat d'Armengol", ha asseverat.

L'Estat destinarà a les Balears en els pressupostos generals (PGE) de 2023 un total de 3.971 milions d'euros, una xifra un 17% major que la del 2019. Aquesta quantitat inclou, per una banda, els 3.350 milions provinents del sistema de finançament autonòmic –caducat des del 2014, i lluny de reformar-se–, cosa que suposa un increment del 25% en comparació amb l'any passat.

Les inversions del govern espanyol a les Balears, previstes en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2023, seran de 186,29 milions d'euros, un 1,38% del total. Aquesta quantitat situa les Illes com la tercera comunitat amb menys inversió estatal, només per davant Navarra i la Rioja, a banda de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha assenyalat que votarà en contra dels vetos a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) "presentats per la dreta i l'extrema dreta (Ciutadans, el PP i Vox). En aquest sentit, l'ecosobiranista ha exposat que representarien "retallades antisocials impresentables". A més, ha anunciat que presentarà una esmena als PGE d'enguany "per incloure la part fiscal del REB"

Ja fa anys que un conegut escriptor em va dir una cosa que no em va semblar important aleshores però que el pas del temps ha demostrat que és central: que la distància entre el que els catalans diem que farem i el que després fem és enorme. Jo hi afegiria que estem davant la nostra feblesa més significativa. Esbombar plans que, en la majoria de casos, acaben en res. En això ens aproximem massa al comportament genuí de les cultures hispanes. Els bascos se n’allunyen. Sembla que també els gallecs.

El Consell de Mallorca té tancat un acord sobre el conveni de carreteres amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, però està pendent de la darrera paraula d'Hisenda, que és qui decidirà si dona o no els 237 milions d'euros que demana la institució insular per als pròxims deu anys. El conveni que es negocia hauria de servir per pagar el soterrament d'un tram de la via de cintura, tal com preveu el nou Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Palma, que es fa comptes aprovar aquest mes.

El Govern balear ha arribat a un acord amb l’Estat per evitar que aquest presenti un recurs d’inconstitucionalitat per als pressupostos autonòmics del 2021. La discrepància es trobava en si l’increment de les retribucions bàsiques per al 2020 s’havia duit a terme o no.