L’Observatori sobre Migracions a la Mediterrània (Omimed) ha iniciat una col·laboració amb el Projecte Patrons, una iniciativa impulsada per advocades, advocats i activistes especialitzats en la defensa de persones acusades de patronejar embarcacions a les Balears i a les Canàries. L’objectiu és analitzar i millorar les garanties jurídiques dels presumptes patrons processats als tribunals espanyols, especialment en territoris com les Balears, on aquest tipus de casos han augmentat en els darrers anys.

Les Balears han iniciat el 2026 amb un fort increment de les arribades de persones migrants per via marítima irregular, en un context de descens generalitzat a la resta de l’Estat. Entre gener i març, les Illes han registrat un augment del 32,7% respecte al mateix període de l’any anterior, mentre que el conjunt d’Espanya ha experimentat una davallada del 63,8% i les Canàries, una caiguda encara més pronunciada del 85,3%. Les dades apunten a un desplaçament dels fluxos migratoris cap a la ruta algeriana, que en els darrers anys ha anat guanyant pes fins a situar les Balears en una posició central.

L'Ajuntament de Palma ha informat que a partir d'aquest dimarts incrementarà el nombre d'agents de la Policia Local a les coes que es formen a les Oficines d'Atenció Ciutadana davant la gran afluència de persones. També han instat a la Delegació del govern espanyol que mobilitzi agents de la Policia Nacional en el mateix sentit. Amb tot, el que no té previst reforçar el govern de Martínez és el servei d'atenció, davant l'allau de persones migrants que acudeixen a les oficines d'ençà que va començar el procés de regularització.

La Guàrdia Civil ha obert una investigació per aclarir les circumstàncies de la mort de dues persones trobades a les platges de Formentera.

El Govern manté el pols amb l’Estat pel repartiment de menors migrants i ja adverteix que tornarà als tribunals si el govern espanyol aprova un nou decret per prorrogar el sistema actual. Així ho ha anunciat aquest divendres el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, després del Consell de Govern, en una compareixença marcada per la fermesa del discurs.

Salvament Marítim ha desplegat un dispositiu de cerca en la zona sud de Cabrera després de rebre l'avís de la desaparició d'una pastera amb 30 migrants a bord, que es troba desapareguda des de fa tres dies.

“Solo Vox puede limpiar lo que hay. Vox farà net”. Així, amb tota naturalitat, emprant dues llengües dins la mateixa frase, una per satisfer els caporals que venen de Palma i l’altra per recordar un poquet la que parla cada dia, Esteve Sureda, portaveu del partit ultradretà a Manacor es referia a la necessitat de neteja que té el municipi. No parlava, però, ni de papers, ni de pots de Coca-Cola, ni de males herbes a les voreres, ni de contenidors que vessen, ni de mobiliari abandonat a la via pública. Parlava de persones.

Una de les millors notícies d’aquests dies ha estat l’anunci del govern estatal d’obrir, vint anys després del darrer, un nou procés de regularització de les persones migrants ‘sense papers’ residents a Espanya. És una notícia excel·lent en termes de drets humans i ciutadania, encara que avui dia s’hagi acceptat socialment la negació dels drets humans, fins i tot dels genocidis. 

Quan Romina va obtenir la titulació com a comunicadora digital a l’Argentina, va sortir al carrer disfressada amb els seus amics i li varen llançar “ous i una mescladissa de coses” per celebrar allò que anomenen “la recibida” per l’assoliment. Ella imagina, recurrentment, que una escena així es repeteix; fantasia de tornar-la a viure el dia que aconsegueixi la residència legal a Espanya. Té 32 anys. Va arribar a Palma en fa gairebé tres, fugint de la inestabilitat i de la manca d’oportunitats al seu país. Des que hi va aterrar, res no ha estat com havia imaginat. “Un sempre ve amb il·lusions que tapen la realitat. Sabia que no seria fàcil, però no que fos tan difícil. No recoman a ningú venir sense papers. És viure les 24 hores dels 365 dies de l’any amb incertesa i frustració constant”, reconeix.

Les institucions de les Illes treuen pit de les instal·lacions que han muntat com a recursos d'emergència per acollir els migrants que arriben amb freqüència a les costes de Mallorca –com l'antic quarter de Son Tous, que ja acull menors. Mentre el Govern i l'executiu espanyol celebren l'obertura d'aquest tipus de recursos, l'entitat Prosocial, que lluita per defensar els drets socials, recorda que les persones que arriben amb pastera a les Illes "fugen de guerres, persecucions i situacions de fam", per la qual cosa "se'ls ha d'oferir la màxima protecció". Per això, l'entitat apunta que a la presentació de la proposta de condicionar Son Tous per a joves migrants, Vox va argumentar que l'equipament reuniria poques comoditats i tindria efectes dissuasius per a les altres persones que tinguessin la intenció de migrar. Les intencions de l'extrema dreta varen aixecar les alarmes de Prosocial que exigeix a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) el tancament del centre perquè, a parer seu, "Son Tous no pot ser un recurs d'aïllament i marginació; ni l'acollida de menors, un càstig".

A mesura que la població de les Balears ha augmentat, també ha guanyat terreny la manca de cohesió social. Si s’afegeix la difusió del discurs de l’extrema dreta a aquests ingredients i la consolidació de l’arribada de persones vulnerables per la mar, es fa evident que les Illes afrontaran, un any més, el gran repte de la cohesió social en 2026. Amb més d’1,2 milions d’habitants, la meitat dels quals ha nascut fora, cal repensar la identitat illenca i esbrinar quin paper hi ha de tenir la multiculturalitat. Tot això, mentre les condicions de vida són de cada vegada més complicades per al gruix d’una població que ja no pot ni somiar accedir a un habitatge. Molta gent es veu obligada a partir, a fer de les Illes una terra de pas. La situació és complicada, no admet receptes senzilles i demana un esforç a tothom, sobretot a la classe política i les institucions.

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim han rescatat un total de cent quinze migrants que viatjaven a bord de quatre pasteres localitzades entre divendres vespre i el matí de dissabte en aigües de Formentera, Cabrera i del sud de Mallorca.

L’ONG Caminando Fronteras va fer el seu balanç anual de persones mortes mentre intentaven arribar a les costes espanyoles, en què constata un augment significatiu dels naufragis d’embarcacions que intenten arribar a les Balears des d’Algèria. Dels 3.090 morts comptabilitzats, un terç (1.037) corresponen a aquesta ruta, que surt del nord d’Àfrica en direcció a Formentera i Eivissa. El contrast dels migrants arribant a platges plenes de turistes, al que per a ells representa el seu destí somiat, és una de les imatges que més bé condensen les contradiccions del món actual.

Un total de 26 persones migrants han estat rescatades aquest dissabte al vespre en aigües properes a l'illa de Cabrera, després que els sistemes de vigilància marítima detectassin una embarcació navegant a poca distància de la costa.

El president del Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger, Driss El Yazami (Fez, 1952), coneix bé el preu de ser un activista pels drets humans després de passar per la presó i l’exili a França durant el regnat de Hassan II. En l’actualitat, el pes institucional del seu càrrec no l’ha allunyat de la realitat del seu país, com demostra la seva reivindicació d’aplicar-hi canvis que el facin més democràtic. El Yazami va visitar Mallorca per presentar un estudi sobre l’escolarització i l’abandonament dels estudiants marroquins.

Un creuer ha rescatat aquest diumenge 19 persones que viatjaven a bord d'una pastera a 20 milles de de Cabrera i els ha traslladats al port de Barcelona.

El col·lectiu Caminando Fronteras ha acusat la Policia Nacional d'impedir que dues dones denunciassin la desaparició d'un familiar quan intentava arribar a Mallorca en pastera. Així ho ha assenyalat la responsable de l'ONG i defensora dels drets humans, Helena Maleno, en un missatge publicat en el seu compte d'X.

El tripulant de Salvament Marítim Manuel Capa passeja pel port d’Eivissa en un descans del seu torn. El mariner contempla un espectacle de Ferraris i altres cotxes de luxe que desfilen entre els aplaudiments de la multitud. Com la resta, treu el mòbil per gravar-ne un, menat per un conductor amb un casc futurista. Minuts després el criden per fer un rescat: una pastera amb una quinzena d’homes, espantats i sense armilles salvavides suficients. Els rescatadors els demanen serenor i que no s’amunteguin, perquè si no la barca podria bolcar. “La màxima riquesa està segura, i la pobresa es juga la vida al mateix temps i al mateix lloc”, reflexiona Capa, que és delegat del sindicat CGT. Integrar emocionalment aquestes dues realitats li costa.

La presidenta del Congrés i secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha denunciat aquest dissabte que el PP fa servir d'"escut" els menors migrants per "tapar les seves incompetències" mitjançant una "política sectària de confrontació".