La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

El sindicat Alternativa ha denunciat aquest dimarts que el col·lectiu docent de les Illes Balears ha perdut fins a un 19% de poder adquisitiu des de 2008. En un comunicat, l'organització sindical ha traslladat els resultats d'un estudi en aquest sentit i ha expressat la seva preocupació davant la crítica situació que pateix el sistema educatiu per la falta creixent de professorat i la contínua pèrdua de poder adquisitiu dels docents.

Ningú dubta que el 2024 arrencarà amb un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). La incògnita, per ara, és si serà acordat o no entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronals. Tot i que els tres actors s'han mostrat predisposats a arribar a un pacte tripartit, no seria el primer cop que un d'ells, en concret la patronal, es fa enrere.

Un símptoma que una de les primeres decisions del nou executiu de Pedro Sánchez serà incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) és la iniciativa que per primer cop ha entomat la CEOE plantejant una proposta per apujar-lo. Els empresaris han posat damunt la taula un increment de l'SMI d'un 3% el 2024, passant dels 1.080 euros actuals, als 1.112 euros al mes bruts en 14 pagues, i d'un altre 3% el 2025, quan arribaria als 1.145,77 euros al mes. La xifra, però, queda per sota del plantejament que fan des del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), i també des dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT). Tots tres actors s'han reunit aquest dijous per primer cop per posar les cartes damunt la taula i, per ara, no han arribat a cap acord.

Les pensions contributives incrementaran un 3,8% el 2024. Així ho anticipen des del ministeri de la Seguretat Social, després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) hagi donat a conèixer la dada anticipada de la inflació interanual d’aquest mes de novembre, que se situa en un 3,2%. Fonts del ministeri, però, recorden que es tracta d’una dada pendent de confirmar-se per part de l'INE i tot i que és probable que no canviï, ja que la xifra anticipada sol coincidir amb la confirmada, la revalorització definitiva de les prestacions no se sabrà fins al 14 de desembre, quan l'INE publiqui la dada definitiva.

L'alimentació, el vestit, la restauració i l'oci van ser els tres elements que més van empènyer els preus a l'alça al març a Catalunya, segons les dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A l'altre extrem, les factures de l'energia van experimentar una caiguda notable.

"Què és un pacte de rendes?" Aquesta va ser la reacció de molts quan fa gairebé un any van sentir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, demanar als agents socials –sindicats i patronals– arribar a aquest acord per poder repartir els danys de la crisi energètica i de preus. La guerra a Ucraïna tot just havia començat i les conseqüències econòmiques més greus, com una escalada dels preus de fins a dos dígits a l'estiu, encara no eren palpables. El govern, però, ja se situava en el pitjor dels escenaris, sobretot tenint en compte que Espanya encara s'estava recuperant de la pandèmia.

Érem a finals del 2019, poc abans que esclatés la crisi del covid. La Maria (nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat), que ara té 37 anys, es va quedar embarassada. El preservatiu que van utilitzar amb el seu marit es va trencar. La parella ja tenia un fill, que llavors tenia 3 anys, i feien (i encara fan) "jocs malabars" per arribar a finals de mes. Ella treballa d'administrativa i cobra poc més de 1.000 euros mensuals mentre que ell és autònom i, per tant, "té mesos bons i altres que cobreix despeses". Quan van veure el positiu tots dos es van posar a plorar. "Ens va caure el món a sobre perquè sempre havíem fet servir anticonceptius després del naixement del nostre fill, conscients de la nostra situació econòmica", relata.

¿Estan o no estan augmentant els seus marges les empreses en plena crisi de preus? Aquesta és la gran pregunta que des de fa setmanes intenten respondre des del món econòmic i, a diferència del que està passant amb els salaris –tothom constata una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors–, en el cas de les companyies el debat continua obert i la resposta té matisos. Aquest dijous el Banc d'Espanya ha intentat resoldre-la, i la conclusió és que les empreses estan augmentant els seus marges però de manera molt heterogènia: no en tots els casos i tampoc d'una manera "desproporcionada", apunta l'organisme supervisor. En tot cas, comerç i hostaleria estan al centre de la diana.

L'economia espanyola aguanta, de moment, l'embat de la inflació i les pujades de tipus. Uns quants indicadors mostren que l'activitat econòmica, i sobretot el consum, aguanten la conjuntura negativa causada per l'escalada de preus, l'augment de costos energètics i l'encariment del crèdit.

França ha viscut aquest dimarts la primera vaga nacional interprofessional –un eufemisme per parlar de vaga general– del segon mandat d'Emmanuel Macron amb un seguiment modest, sense paralitzar el país, però els sindicats adverteixen que no serà l'última. És un avís per al president. "N'hi haurà més", ha anticipat l'històric líder de la CGT Philippe Martinez. Els ànims entre els treballadors francesos estan calents per l'augment de la inflació, que en molts sectors no va acompanyat d'un increment dels salaris, i el malestar s'ha fet molt visible amb la vaga dels assalariats de gairebé totes les refineries del país. La protesta fa tres setmanes que dura i ha deixat un terç de les gasolineres sense carburants i milers de persones i sectors afectats.

El creixement econòmic a la baixa i els preus a l'alça. La Comissió Europea ha presentat aquest dilluns unes previsions econòmiques per al conjunt de l'economia europea fortament impactades per les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. El principal obstacle per a la Unió Europea és la inflació desbocada, impulsada per l'escalada dels preus de l'energia que, a més, Espanya ha patit amb més força que la mitjana de països de la Unió. Per això, en el cas de l'Estat, l'executiu comunitari reconeix que els espanyols perdran inevitablement poder adquisitiu, perquè els seus salaris no creixeran tant com ho faran els preus.

En les últimes dues setmanes, patronals i sindicats no han trobat el moment de seure's a negociar quina ha de ser la revisió salarial que reculli el nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). Amb l'última dada de l'índex de preus del consum (IPC) publicada –9,8% aquest mes de març, segons ha anticipat l'INE–, la negociació encara s'ha complicat més, sobretot pel temor d'uns i altres als anomenats efectes de segona ronda. "No hi ha constància d'una reunió aviat", anticipen fonts pròximes al diàleg social. Però, mentre el nou AENC continua sense estar a prop, els salaris segueixen perdent poder adquisitiu.

Després de quatre trimestres de caigudes, el sou mitjà espanyol ha registrat un increment interanual d'un 3% i s'ha situat en 1.701 euros. Aquest increment està accentuat pel fet que el sou mitjà del segon trimestre de l'any passat va ser el més baix dels darrers 14 anys. Tot i això, la realitat de les Illes Balears i les Illes Canàries no ha anat pel mateix camí: les dues regions són les úniques que han registrat descensos interanuals, concretament -0,1% i -3,6% respectivament, segons el darrer informe d'Adecco.

Mentre que els directius van cobrar l'any passat de mitjana 3.700 euros més que el 2018, l'increment salarial mitjà en el cas d'un empleat ras va ser de 430 euros. Així, l'evolució dels sous l'any 2019 ha sigut globalment positiva, però la distribució de la riquesa creada no ha sigut equitativa. Aquesta és la conclusió principal de l'informe que han presentat aquest dijous l'escola de negocis EADA i el grup ICSA, que indica que els sous creixen aproximadament el doble que l'any passat, però amb significatives diferències en funció del càrrec. És a dir, els directius espanyols cobren, de mitjana, gairebé 85.000 euros l'any (un 4,6% més que l'any anterior); els càrrecs intermedis, uns 43.000 euros l'any (un 3,4% més), i els empleats, poc més de 23.000 (un 1,9% més).

Des del 1889 l'1 de maig és el Dia Internacional dels Treballadors, establert a París pel moviment socialista en record dels obrers morts per la policia tres anys abans a Chicago a causa d'una vaga iniciada aquell dia. La diada es va fixar inicialment com a fita la jornada de 8 hores. Karl Marx, el pensador que havia concebut i proclamat la lluita de classes, havia mort feia poc, el 1883. I la lluita prenia embranzida organitzativa, amb un alt potencial revolucionari.

La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, continua mantenint el seu discurs optimista i "triomfalista", com li retreuen alguns grups de l'oposició. En la sessió de control d'aquest dimecres al govern espanyol al Congrés de Diputats, la ministra ha seguit defensant que les xifres relatives a la taxa d'ocupació, la contractació i el poder adquisitiu dels espanyols només indiquen millora. Malgrat que sindicats i agències de contractació com ara Adecco apunten que el poder adquisitiu dels espanyols ha caigut un 2,4% de mitjana, la ministra Báñez ha assegurat aquest dimecres que des del 2014 n'han guanyat cada any.

El poder adquisitiu dels ciutadans de les Illes Balears ha retrocedit. Així ho assenyala el darrer monitor anual de l'agència de recursos humans, Adecco, el qual indica que els assalariats de les Illes han vist reduït el poder adquisitiu un 4,5% en els darrers cinc anys.