Les males olors que durant les darreres setmanes desprenen nombrosos embornals de la xarxa de recollida d'aigües pluvials a Vilafranca provoquen queixes veïnals. Des de l'oposició, el grup Ara Candidatura Unitària (ACI) ha denunciat que aquesta situació, a més de veïns, "afecta molt especialment els negocis que tenen terrassa".

Al febrer del 2015 la justícia donà un cop de puny a l’estómac de l’Ajuntament d’Eivissa. El Tribunal Suprem anul·là l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del 2012 i activà automàticament el de 1987. Això obligà l’equip de govern a redissenyar amb pressa un esbós de Pla General per tal de poder ser aprovat inicialment en ple i aconseguir que totes les actuacions que es fessin fins a l’aprovació definitiva només estiguessin permeses si figuraven com a correctes a les dues versions del document marc de l’urbanisme de la ciutat.

Santa Eulària del Riu fou el primer municipi de Balears a adaptar-se a la nova normativa que establia la Llei d’avaluació ambiental aprovada al Parlament balear. El regidor d’Urbanisme, Mariano Juan, explicà que fins a aquesta aprovació es condicionava la llicència al dipòsit d’un aval o garantia que donàs resposta de la dotació de serveis complementaris a la urbanització, però que ara desapareixia aquest sistema. Així, per a solars urbans sense sanejament hi ha dues vies: o bé el compromís per executar la xarxa de sanejament, o que l’Ajuntament modifiqui les Normes per obligar a construir fosses sèptiques estanques i homologades a habitatges urbans.

Darrere la ferma intenció de fer les coses bé -almenys això és el que prediquen els responsables municipals-, ens trobam un Ajuntament de Palma un tant hermètic a l’hora d’informar sobre allò que realment està fent amb les zones sense xarxes de sanejament.

L’Ajuntament de Llucmajor és un dels més pessimistes pel que fa al compliment de l’anomenada ‘moratòria del clavegueram’. El municipi té tres urbanitzacions afectades: Cala Pi, Vallgornera i es Pas, on hi ha 417 persones censades. El regidor d’Urbanisme, Jaume Tomàs (MÉS per Mallorca), admet que “probablement no hi arribarem a temps perquè els terminis són els que són”, i avança que pensa demanar una nova moratòria.

A l’Ajuntament de Felanitx no s’han “ni plantejat” redactar un projecte que permeti connectar sa Punta, a Portocolom, a una planta depuradora. És l’únic nucli urbà del municipi que es troba en aquesta situació i, per tant, es veuria afectat per la prohibició de donar llicències després d’esgotar-se la moratòria. Però el batle, Joan Xamena, assegura que és una obra inassumible pel Consistori.

El municipi d’Estellencs té un nucli d’aproximadament 30 habitatges sense xarxa de clavegueram, però l’Ajuntament es veu sense la possibilitat de connectar es Port a una depuradora perquè, de fet, de moment no tenen ni tan sols aprovades les normes urbanístiques municipals.

Maó és un dels municipis que presenten més nuclis sense xarxa de sanejament de les Balears, un total de vuit, però la batlessa, Conxa Juanola, confia que tots els projectes ja estiguin redactats. N’hi ha dos, explica, que estan enllestits. Llucmaçanes té les obres pendents de licitació, mentre que a Binidalí li falta la connexió amb la depuradora. La resta estan en fase de redacció més o manco avançada. En el cas de sa Mesquida i es Murtar, dos nuclis costaners, es va intentar aconseguir fons de l’impost de turisme sostenible, però es va rebutjar.

Dotar de clavegueram la urbanització de Manresa és una de les prioritats de l’Ajuntament d’Alcúdia. Segons el regidor d’Urbanisme, Joaquín Cantalapiedra, es tracta d’un tema “enquistat des de fa molts anys” que esperen resoldre com més aviat millor. De moment, ja estan redactant el projecte de clavegueram i confien a “complir amb la legalitat” abans que expiri la moratòria.

L'anomenada moratòria del clavegueram -una disposició addicional que es va incloure l’any passat a la Llei d’avaluació d’impacte ambiental- haurà servit, amb prou feines, per revertir menys de la meitat de la situació irregular que, encara avui dia, afecta gairebé una norantena d’urbanitzacions, nuclis o carrers de les Balears: l’absència de connexió a la xarxa de sanejament. Una herència de l’urbanisme desenfrenat, marca de la casa, que contravé la normativa europea i que governs de diferents colors han intentat resoldre a força de concedir moratòries. L’estiu passat, el Pacte va considerar que la tercera és la bona i, després d’una intensa discussió, va aprovar la que havia de ser la moratòria definitiva. Els termins, aquesta vegada, eren molt clars. Els consistoris que no hagin aprovat els projectes d’instal·lació de clavegueram abans de dia 17 d’agost ja no podran donar llicències d’obra en aquests nuclis. A Mallorca, menys d’un 30% té assegurat arribar-hi, segons la informació recollida per l’ARA Balears, que no ha pogut disposar de les dades de Manacor, tot i que les va demanar amb una setmana d’antelació. A Eivissa, només es preveu que dos dels vuit nuclis compleixin. Menorca, en canvi, completarà amb nota el repte i unes tres quartes parts dels nuclis afectats fan comptes presentar els projectes a temps.