La ciutat de Gafsa, situada a la línia imaginària que delimita el sud de Tunísia amb el nord, és considerada el gran nus de comunicacions que articula aquests dos espais geogràfics tan dispars. La ciutat és també una parada obligatòria després de nou hores de tren des de la capital, Tunis, per penetrar en aquesta zona del país; el cos mereix una treva.

Aquest dilluns hem acabat el viatge a la regió de la Pulla que l'ARA ha organitzat amb una trentena de subscriptors, i n’hem tornat refermats en la convicció que, en un món occidental que tendeix a la imitació i a la substitució culturals, Itàlia aguanta. Les emocions estètiques d’una façana, d’uns frescos, de la cuina... són genuïnes. La llengua sí que s’ha rendit una mica a l’espècie invasora de l’anglès, capaç de fer sortir taques lletges fins i tot en aquest edifici tan ben bastit que és l’italià. Però, comptat i debatut, per més que ens assemblem en el Romànic, en les oliveres (diu que en tenen plantades seixanta milions), en el mateix mar i en un passat compartit de grans potències militars, un hi posa els peus i sap que ha travessat una frontera.

En les últimes setmanes, una onada de visitants internacionals que intentaven entrar als Estats Units des d'altres països se'ls ha denegat l'entrada als controls fronterers, fet que ha derivat en deportacions als seus països d'origen o a dies o setmanes de detenció.

No tot el que financen els ciutadans són compres imprescindibles, com un electrodomèstic o un vehicle. Segons dades del baròmetre de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), un 27% dels sol·licitants demanen un crèdit per obtenir liquiditat, però, en segon lloc, hi ha la contractació de viatges i vacances, que ja representa el 12,2%. “Hi ha feina, un índex molt alt d’ocupació, i les persones pensen que tenen la capacitat per poder tornar de manera diferida algunes despeses que potser no són imprescindibles”, assenyala el professor d’economia de la UIB Ferran Portella.

Deia l’escriptor belga Willem Elsschot: "Sota la boira d'Anvers s'amaguen més de mil relats que esperen ser descoberts". I això és el que passa a l’obra del pintor James Ensor (1860-1949) que, tot i no ser d’Anvers, el seu llegat sí que hi ha tingut una relació estreta. Al llarg de les properes setmanes es podran visitar diverses mostres que posaran fi a l’Any Ensor. La commemoració es va iniciar a Ostende, ciutat natal de l’artista, i després va passar per Brussel·les, com a avantsala d’aquest magnífic desenllaç a quatre veus. Ja teniu una excusa perfecta per apropar-vos fins aquest bonic emplaçament portuari del nord de Bèlgica i de passada, conèixer una de les ciutats amb més inquietuds culturals d’Europa.

Whiteout, de vegades traduït com a tempesta blanca, és una situació en la qual el blanc de la boira, els núvols baixos i la neu fan que perdis tota referència espacial. També és el títol d'una novel·la de misteri de l'escriptor islandès Ragnar Jónasson, un d’aquests autors nòrdics que s’han posat de moda en els últims anys. Aquí i ara, mentre recorrem en cotxe el nord del seu país, en ple hivern, pujant un port de muntanya per un tram especialment tortuós de la carretera Arctic Coast Way, aquesta expressió meteorològica és anguniosament encertada. A través dels parabrises no veig absolutament res. Avançar es fa difícil, ja que, en un terreny perillós com aquest, pots acabar despenyant-te o xocant amb algun obstacle invisible.

Amb lectors de l'ARA hem fet un viatge, al taló de la bota italiana, radicalment cultural. Joves, grans, parelles, solters, tres germans, dues germanes. Arquitectes, metges, informàtics, mestres, biòlegs i ambientalistes. Hi havia una dama d’edat avançada i bastó elegant, la Montserrat, que buscava sempre un lloc on fumar i que ens va convidar a gintònics i confidències. Hi havia la mare d’una periodista de l'ARA, que parlava de la filla amb unes paraules emocionants. Hi havia el penedesenc que anava a veure pedres però que també volia veure el Barça. Hi havia el matrimoni que voldries ser, grans tots dos, agafats de la mà, estimant-se infinitament. Hi havia el fotògraf, captador d’ànimes amb la seva càmera d’altres temps. Hi havia la dona que viatja sola i a la qual, en un instant, creus que coneixes des de sempre. Hi havia aquell bonhomiós encantador. Hi havia aquella discretíssima intel·ligent. Hi havia el dandy carismàtic. Hi havia tot de persones de vides diferents. “Jo tenia por de veure com seria”, va dir un. I va afegir: “Però llavors entens que no n’has de tenir, tots som lectors de l'ARA”.

A la Comuna 13, una de les àrees més deprimides i conflictives de Medellín, hi ha florit un oasi de pau. Els grafitis, el hip-hop i el rap s'han apoderat dels carrers del barri, que s'ha convertit en un gran complex cultural a l'aire lliure on visitants de tota mena hi arriben atrets per la metamorfosi que està experimentant la zona. I pel morbo que provoca visitar una zona on no fa gaire ningú que no hi visqués s'atrevia a posar un peu. "Era un lloc molt perillós. Només hi venia la família, i amb dificultats", explica el Chota. És un dels grafiters més venerats de la comuna, que va començar pintant motius d'advent per Nadal amb els amics per decorar una façana del barri. Aquesta oportunitat li va arribar arran de la construcció a la comuna d'unes escales mecàniques, inaugurades el 2011. Un projecte urbanístic que venia acompanyat d'una intervenció artística dirigida per Ángel Ortiz, un professor de la Universitat d'Antioquia, que va incorporar el Chota i els seus amics a l'equip.

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la indústria turística internacional recuperarà durant el 2024 els nivells registrats abans de la pandèmia i diversos països del Vell Continent lideren el podi de les destinacions més visitades a escala mundial. Espanya, Itàlia, França, Grècia, Àustria, Alemanya i Croàcia són els països més populars, ja que posseeixen una llista llarga d'indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són considerats segurs i compten amb clima agradable per passar-hi les vacances. Tanmateix, Europa amaga altres territoris inexplorats que ens permeten fer viatges relaxats, en què podem visitar la cultura i la naturalesa sense grans massificacions i sense gastar-nos gaires diners.

El Consell de Mallorca ha anunciat que organitzarà i subvencionarà en un 70% un viatge a la neu per a joves d'entre 18 i 25 anys residents a l'illa. D'aquesta manera, la institució es gastarà 43.127 euros a subvencionar l'activitat, queté 61 places. El Consell pagarà 707 euros per persona i els qui acudeixen sols hauran d'ingressar 303 euros (el cost total és de 1.010 euros). El viatge està previst que es dugui a terme del 25 de febrer fins a l'1 de març a Pas de la Casa (Andorra).

I finalment arriba el dia anunciat. El vent bufa cada vegada amb més força. Més d'un miler d'autobusos reunits en menys de 24 hores comencen a entrar i evacuen la gran majoria dels 43.000 escoltes de més de 150 països. Dies abans, britànics i nord-americans ja havien pres la iniciativa de marxar pels seus propis mitjans. Deien que els lavabos no estaven nets, el menjar no era bo, molts insectes, massa sol, poca ombra. Els australians afegien: "I ara ve un tifó". I tenien raó. 

Praga és una de les ciutats més literàries d'Europa. A més d'haver estat residència de grans autors, ha pres vida en un ingent nombre d'obres en les quals els escriptors l'han recreat sota el paraigua de les seves fantasies. Ha estat tantes vegades usada per crear històries literàries que a vegades s'arriba a confondre la ciutat real amb la creada en l'imaginari col·lectiu. A tot plegat s'hi suma una aura de melancolia, la màgia dels seus carrers, la bellesa d'uns magnífics edificis i l'estreta relació que guarda amb Franz Kafka (1883-1924). Ha costat, però per fi l'escriptor ha adquirit el protagonisme que mereix als carrers de la capital txeca, i s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat fins a tal punt que "Kafka és Praga i Praga és Kafka". Actualment, el seu nom forma part inqüestionable del màrqueting turístic de la ciutat, com Pessoa de Lisboa, Gaudí de Barcelona o Cervantes d'un lloc de la Manxa.

Recórrer els 167 quilòmetres que separen Hèlsinki de Turku suposa amb prou feines dues hores de cotxe. Turku és la ciutat més antiga de Finlàndia i el punt de partida per visitar el Parc Nacional de l'Arxipèlag i les illes Åland. Va ser fundada al segle XII i ràpidament es va convertir en la ciutat més important del país. Turku significa mercat i el seu nom en suec és Åbo, que es podria traduir com "la casa del riu". Actualment, representa la tercera àrea urbana de Finlàndia, després del gran Hèlsinki i de l'àrea metropolitana de Tampere. Les dues llengües oficials són el finès i el suec, tot i que no suposarà cap problema comunicar-nos en anglès. De fet, no és estrany que fins i tot trobem gent que ens parli en espanyol: està de moda i són molts els que han començat a estudiar-lo. El cor de la ciutat és als marges del riu Aura.

Les delirants històries de la novel·la Cien años de soledad amb gent que podia volar, morts que ressuscitaven, homes amb 7.600 mètodes per fressar iguanes sense molestar-les o una barca carregada amb damisel·les franceses arribades al lloc a innovar els vells trucs de l'amor, van enlluernar milions de lectors de tot el món fins al punt de convertir el seu autor, Gabriel García Márquez, Gabo, en el gran referent de l'anomenat realisme màgic. 

Quan l’avió vira a través d’una bretxa a les muntanyes, minuts abans d’aterrar, una vall oculta s’estén als seus peus, emmarcada per boscos verges i pics nevats. Al cor de l’Himàlaia, la ciutat de Paro sembla un somni, un grapat de cases tradicionals amb ràfecs i marcs bellament tallats i signes pintats a les parets. Les banderoles budistes onegen per tot arreu, l’encens sura pels carrers i gairebé tothom vesteix l’icònic vestit nacional.

Un accident de trànsit i l'asseguradora del cotxe de lloguer que havien contractat han convertit les vacances d'una parella de catalans a Mallorca en un autèntic malson. El 26 de juliol arribaren a l'illa per passar-hi quatre dies, però el segon dia patiren un accident de trànsit que els deixà a tots dos en estat greu i començà la seva odissea mèdica, mental i personal. L'asseguradora no els facilita el trasllat medicalitzat a Catalunya i els diu que, si volen tornar a casa, ho han de fer com un viatger qualsevol i pagar-se ells els nous bitllets d'avió, però les condicions mèdiques no els permeten traslladar-se ells sols i ja fa més de 15 dies que estan atrapats a Mallorca sense poder tornar a casa.

Hi ha més de mil illes a Grècia, i si comptem també els illots podem arribar fins a les sis mil. Són tantes que no és fàcil decidir a quines vols anar. Si ens limitem a les habitades, la xifra baixa a unes cent setanta, però segueixen sent moltes illes. En general, els turistes es conformen visitant les de més renom (Santorini, Míkonos, Creta, Rodes, Corfú...), però una altra manera d’explorar-les consisteix en no tenir pressa i començar per les illes del golf Sarònic, les més properes a Atenes. Aquest viatge inicial pot incloure l’illa d’Hidra, on Leonard Cohen tenia casa; Spetses, on es pot seguir el rastre de l’heroïna Bubulina i de la novel·la El Mag, de John Fowles; la petita Poros, enganxada a la costa del Peloponès, i Egina, una illa que van dominar els catalans entre els anys 1317 i 1451 i on durant un temps es va guardar la relíquia del cap de sant Jordi.