Les característiques climatològiques del nostre país, amb un índex elevat de dies assolellats l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis del sol. És una font de salut i benestar que intervé en la síntesi de la vitamina D necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme, actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora que participa en una sèrie de processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars. "Si la pell pogués parlar, diria ai cada vegada que et bronzeges”, assegura Maral Skelsey, dermatòloga de la Universitat de Georgetown. De fet, Skelsey diu que la pell bronzejada és el resultat d'una lesió cutània: la pigmentació extra és un intent de la pell de protegir-se d'un dany més gran.

Múltiples tempestes geomagnètiques arribaran a la Terra aquest cap de setmana com a resultat d'un seguit d'erupcions solars. L'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA, que observa el Sol constantment, ha capturat una imatge d'un d'aquests potents esclats d'energia, que han assolit el seu màxim a les tres de la matinada (8:54, hora catalana). Segons una alerta del Servei Meteorològic Nacional dels EUA, "una gran taca solar ha produït erupcions des de moderades fins a molt fortes des de dimecres". El fenomen, que pot interferir amb les comunicacions, la xarxa d'energia elèctrica, la navegació i les operacions de ràdio i satèl·lits, ha estat classificat per les autoritats nord-americanes amb la categoria G4, la segona més intensa en la seva escala.

Semblava que alguna estrella del rock estigués pujant a l’escenari. El miler de persones que s’han congregat a l’esplanada del National Mall de Washington han començat a aplaudir just en el moment que la Lluna s’ha creuat amb el Sol. Tampoc han faltat els “Oh, my God” i els “Wow”, i alguna persona fins i tot s’ha posat a udolar com si fos un llop.

Si hi ha algú que coneix Mallorca pam a pam és Mateu Vich. Aquest geògraf és l'autor d'un detallat estudi de Mallorca comparant fotografies des del 2015 fins al 2021 que aquest divendres, 6 d'octubre, presentarà a les Cases des Mestres de Santa Maria del Camí a les 19.30 hores. L'expert considera molt important difondre la situació del sòl rústic a l'illa: "La majoria de gent", afirma, "no és conscient del que tenim construït actualment en rústic perquè, com que està dispers, passa desapercebut, i la realitat és que ja equival a una urbanització de 400 hectàrees, és a dir, 4 milions de metres quadrats". Vich considera que ja no s'ha de permetre construir més en sòl rústic i s'hauria de prohibir, com ja es va fer el 2003 a Menorca.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

Si el PSIB manté la presidència del Govern, a més de ser present en els quatre consells insulars, mobilitzarà fins a 250 milions d'euros anuals per adquirir sòl públic i construir-hi Habitatges de Protecció Oficial (HPO) a preu assequible. Aquest és l'anunci que ha fet aquest dimarts la cap de l'Executiu, Francina Armengol, acompanyada de les presidentes dels consells de Mallorca i Menorca, Catalina Cladera i Susana Mora; el conseller d'Habitatge i candidat al Consell d'Eivissa, Josep Marí, i els candidats al Parlament per Menorca i Eivissa, Marc Pons i Pilar Costa. 180 milions els aportarà el Govern –un 0,6% del PIB–, un mínim de 20 milions el Consell d'Eivissa, 20 milions el de Menorca i 40 milions el de Mallorca.

El sol ha desaparegut dels llibres d’avui. Per això fan mal en lloc d’ajudar a viure. Aquesta frase apareix a la faixa que acompanya la novel·la de Margarita Liberaki Tres veranos, que ha publicat Periférica en castellà. Segons sembla, l’escriptor Albert Camus, després d’haver llegit aquesta història grega, va escriure a la seva autora per explicar-li que s’hi sentia molt identificat. Entre altres raons, hi argumentava la presència del sol.

L'últim dissabte de març és dels més esperats per molta gent. El motiu no és altre que el canvi d'horari. Aquesta matinada, a les dues, caldrà avançar una hora tots els rellotges. Així, tot i perdre una hora de cap de setmana, en guanyarem una de claror a les tardes.

Sabies que a la província de Barcelona estem exposats a més de 2.500 hores de sol a l’any? Aquesta xifra ens indica dues coses. D’una banda, que és molt important prendre mesures per prevenir el càncer de pell, un dels més freqüents al nostre país: segons dades del Departament de Salut del 2016, a Catalunya, com a tot Europa, la incidència de melanoma cutani augmenta, amb 10,2 nous casos anuals per 100.000 habitants. D’altra banda, també ens indica que cal fer una bona fotoprotecció durant tot l’any i sempre que es faci qualsevol activitat a l’aire lliure.

El mes de febrer va començar amb el pas d'un front que va deixar precipitacions febles i poc abundants en moltes comarques. Aquella mateixa nit, una tongada de xàfecs acompanyats de tempesta, de calamarsa i de pedra van escombrar part del Camp de Tarragona i del litoral i prelitoral central.

La NASA ha aconseguit la foto del Sol més propera que s'ha fet mai, i ho ha fet a través de la seva nau Parker Solar Probe, una sonda que compta amb un generador d'imatges de camp ampli. La imatge, del 8 de novembre, mostra una serpentina coronal en una erupció a l'extremitat est de l'astre rei.

Avui sí. 24 hores més tard del previst, aquest diumenge, quan passava un minut de les 9.30 h del matí (hora catalana), la NASA ha llançat amb èxit la seva sonda solar Parker des del Centre Espacial John F. Kennedy a Cap Canaveral, a Florida.

Arranquem l'any més a prop del Sol que en cap altre moment dels 365 dies. Enguany, el periheli es va produir dimecres a les 7.30 h del matí. Aquest va ser el moment del 2018 en què hem estat més a prop del Sol. El fet que l'òrbita de la Terra al voltant del sol no sigui del tot circular sinó una mica el·líptica, produeix aquesta petita diferència que té el seu moment oposat a principis de juliol, quan es produeix l'afeli.

La presentació de l’estudi de la Conselleria de Territori sobre capacitat del sòl vacant dels plans urbanístics balears ha donat lloc a titulars del tipus: “El sòl urbà i urbanitzable de les Balears s’exhaurirà d’aquí a 34 anys”, “Menorca tiene suelo vacante para construir viviendas para los próximos 111 años”, “Ibiza agotará todo su suelo edificable en 15 años y Formentera, en cuatro”, “El Govern calcula que Balears acogerá a 364.000 habitantes más en los próximos 34 años”... Tot plegat s’ha calculat que, ara mateix, es podrien atorgar llicències per a més de 140.000 nous habitatges en solars i terrenys buits, això sense comptar els solars que no han esgotat el seu aprofitament urbanístic residencial tot i tenir algun tipus de construcció.

Des que el 2005 es va descobrir el primer exoplaneta rocós, batejat amb l’estrafolari nom d’OGLE-2005-BLG-390Lb, la recerca de nous mons que puguin allotjar alguna forma de vida extraterrestre s’ha accelerat. A dia d’avui s’han descobert gairebé 3.500 planetes fora del sistema solar, una cinquantena dels quals són rocosos i es troben a l’anomenada zona habitable de la seva estrella, allà on la temperatura permet l’existència d’aigua líquida. Saber si un planeta està situat a la zona habitable és la primera condició per buscar-hi signes de vida. Tal com la coneixem, la vida requereix la presència d’aigua en estat líquid, i això és justament el que cerquen els astrònoms que es dediquen a l’exploració d’aquests nous mons.

Una de cada cinc estrelles similars al Sol a la Via Làctia té en la seva òrbita un planeta de la mida de la Terra i potencialment habitable, segons un nou estudi fet públic arran de les observacions del telescopi Kepler de la NASA. Això vol dir que les estrelles amb planetes similars a la Terra poden ser la regla i no l'excepció, d'acord amb aquest nou estudi.