Plataforma per la Llengua ha denunciat fins a cinc casos que s'hagin conegut de discriminació lingüística a les Illes Balears entre el desembre del 2025 i el febrer d’enguany que per haver parlat en català en establiments comercials i serveis d’atenció al públic. L’entitat reclama al Govern una llei específica que garanteixi el dret dels consumidors a ser atesos en la llengua pròpia i que prevegi sancions davant vulneracions.

Les sales de cinema de les Illes Balears només varen programar 16 de les 114 pel·lícules i documentals rodats, doblats o subtitulats en català que es varen estrenar dins el circuit comercial durant el 2025. La xifra representa un 14% del total i situa les Balears com el territori de parla catalana amb menys presència de cinema en català, segons un informe de Plataforma per la Llengua.

Plataforma per la Llengua ha fet arribar aquesta setmana una moció a tots els grups polítics municipals de les Balears amb la petició que la presentin als plens dels seus ajuntaments per reclamar que el nou canal en català de RTVE també s'emeti a les Illes. L'entitat denuncia que limitar aquesta nova oferta audiovisual exclusivament a Catalunya "vulnera greument els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears i constitueix, alhora, una nova mostra del menyspreu institucional cap a la unitat de la llengua catalana i els seus parlants".

A la consulta del metge, en una cita judicial o fent la compra al comerç del costat de casa. Fer un dia a dia parlant en català és cada cop més complicat fins al punt que la meitat dels catalanoparlants (50,5%) reconeixen que en alguna ocasió han renunciat a la seva llengua "per evitar problemes". Aquesta dada, extreta de l'Enquesta Sociopolítica del 2024, feta pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), és una de la cinquantena de realitats que destaca l'InformeCAT 2025, que anualment elabora Plataforma per la Llengua per fer una radiografia de quin és l'estat del català. "No és un estudi sociolingüístic, sinó que són dades que no cada any són les mateixes, però que ens donen una imatge real de com està la llengua", ha concretat el president de la plataforma, Òscar Escuder.

Reacció del Consell de Mallorca a la denúncia de Plataforma per la Llengua sobre els cartells de trànsit que estaven escrits en castellà. Després d'una anàlisi elaborada per la institució insular han descobert que la majoria dels cartells que no estan escrits en llengua catalana són gestionats per la Direcció General de Trànsit i han enviat una carta a la DGT sol·licitant que els escriguin tots en català.

Plataforma per la Llengua ha denunciat que els cartells lluminosos de diverses carreteres de Mallorca contenen topònims i indicacions en castellà, fet que vulnera la normativa vigent i arracona la presència del català a l'espai públic. "Les formes toponímiques oficials són un element clau de la identitat lingüística i cultural del territori, i la seva alteració des de les institucions implica una il·legalitat que debilita la llengua pròpia de l'illa", apunten en un comunicat. L'entitat ha detectat aquests cartells a la Ma-1, la Ma-13 i la Ma-19, vies de competència del Consell de Mallorca. Concretament, aquests inclouen topònims castellanitzats, com ara 'Paguera' i 'Pil-Àlarí', en comptes dels noms oficials, 'Peguera' i el Pil·larí, i altres indicacions escrites íntegrament en castellà, com 'Aeropuerto' i 'Puerto'. Aquesta situació, denuncia la Plataforma, "suposa un retrocés en la normalització del català i una vulneració del marc legal que protegeix l'ús de la llengua pròpia a l'àmbit institucional i públic".

Les vuit grans entitats en defensa del català s’han aliat per impulsar a tot el país el #repte21dies. "Es tracta de mantenir el català durant 21 dies, parlar només en català arreu i amb tothom: en sereu capaços?", planteja l’activista Txe Arana en la presentació de la iniciativa. El repte arrancarà el 12 de maig i s'allargarà fins a l'1 de juny.

Plataforma per la Llengua ha anunciat la impugnació de tres processos selectius de l'Ajuntament de Palma perquè no varen demanar el català com un requisit: "No respecten els drets lingüístics de la ciutadania, ni la normativa vigent". Es tracta de diferents convocatòries de l'Empresa Funerària Municipal (EFM) i Mobipalma, de les quals han ressaltat que "no garanteixen" el requisit de català en els processos de selecció de personal, la qual cosa "suposa una vulneració clara del marc legal establert a les Balears", segons ha explicat Plataforma per la Llengua en un comunicat.

Quedem a la plaça Osca, davant la casa on va néixer Núria Feliu, amb la drag queen Jèssica Pulla. El personatge a qui dona vida Joan Gabàs (Valls, 1998) ha estat reconegut per obrir camí en el transformisme reivindicant el català i la catalanitat amb el premi Innovació dels premis Martí Gasull que atorga la Plataforma per la Llengua. Als seus espectacles hi poden aparèixer des de Núria Feliu i Guillermina Motta fins a Jet Lag, les Teresines, Pilarin Bayés, el Club Super3, les Tres Bessones i Dagoll Dagom, i hi fa humor del Procés, la corrupció, els pronoms neutres o la seva vida. Els guardons, que també celebren la trajectòria d’Eliseu Climent i tenen com a finalistes l’Editorial Afers, el programa d’IB3 Téntol i el projecte sobre videojocs en català Ce Trencada, s’entregaran el 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona.

L'ús del català a Pollença descendeix a mesura que augmenta l'edat dels parlants, segons ha conclòs un estudi sobre l'ús social de la llengua entre els joves del municipi. L'estudi, presentat aquest divendres, està especialment enfocat en els centres educatius i en els entrenaments esportius.

Aquesta és una de les situacions de discriminació lingüística en el comerç digital que ha fet pública la Plataforma per la Llengua i que assenyala l'empresa de paqueteria de matriu neerlandesa GLS. L'altre cas fa referència a l'empresa catalana Paack, que no va atendre una clienta que demanava parlar en català; va trucar set vegades per ser atesa en català i saber on era el seu paquet i només va rebre com a resposta: "Señora, por favor, hable español". La clienta insistia en el seu dret de ser atesa en català, i l'interlocutor insistia que es passés al castellà o alguna altra llengua que entengués ell.

Fa gairebé dos mesos, una mare amb un nen que té síndrome d'Asperger va trucar al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel grup Pere Mata, perquè el seu fill estava angoixat i no s'aixecava del llit. Cap dels tres professionals que atenen el jove habitualment no estava disponible i van passar la trucada a una altra psicòloga. Quan la mare li va començar a explicar el cas, la doctora li va dir que no l'entenia i que si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La mare li va demanar si no era un requisit saber el català i la doctora li va respondre que no. Segons denuncia la Plataforma per la Llengua, després de dos intents de penjar per part de la doctora, la mare va insistir en castellà i va poder fer la consulta.

Menorca acollirà els pròxims 20 i 21 de setembre una Escola de Formació dedicada al filòleg i activista Joan Francesc López Casasnovas. Segons ha informat Plataforma per la Llengua, la iniciativa, que es durà a terme a la seu de la UIB d'Alaior, té com a objectiu conèixer l'estat actual de la llengua i compartir un debat amb experts sobre les seves fortaleses i amenaces i explorar-ne les oportunitats.

D.A.V. va anar a l'hospital de Sant Joan de Déu de Palma perquè li fessin un TAC, després de mesos d'espera. Li van agafar les dades i li van demanar que signàs el consentiment. El document era en castellà i va demanar-lo en català. Només el tenien en castellà i en anglès. D.A.V. va protestar, però la dona que l'atenia va dir que no hi podia fer res i que, si no signava el document, no li podrien fer el TAC. Ell va respondre-li que després d'esperar tant, no se n'aniria de l'hospital sense fer-se la prova. La treballadora va dir que anàs a recepció a fer una reclamació i que ja li telefonarien per donar-li una nova data. D.A.V. s'hi va negar perquè la cita ja la tenia i era aquell dia. La dona, llavors, va dir-li que anàs a seure i que miraria què hi podia fer. Després d'esperar uns quaranta minuts, la treballadora el va cridar i li va dir que a l'ordinador no constava cap document d'autorització de la prova en català i li va demanar què prioritzava, si "la salut o la llengua". Aquest és un dels testimonis recollits a l'informe anual de 2023 de la Plataforma per la Llengua, que revela que ha rebut un total de 14 denúncies per discriminació lingüística a les Balears, mentre que el 2022 en va rebre cinc. Totes elles són queixes de ciutadans de les Illes que asseguren haver patit discriminació per raó de llengua.

Nou cas de discriminació lingüística a Mallorca. El succés ha tingut lloc en l'àmbit sanitari, quan una metgessa de la Clínica Rotger s'ha negat a atendre un pacient catalanoparlant, a qui convidà a "esperar" si volia que algú l'atengués en català.

Més de la meitat de la població de les Balears parla sempre en castellà amb la família, segons un estudi de Plataforma per la Llengua. Aquesta dada esfereïdora per la salut del català a les Illes, ha estat extreta de l'InformeCAT2024, presentat aquest dimecres per l'ONG del català, que es basa en xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística el passat 2021.

Plataforma per la Llengua ha reclamat al Govern crear una campanya amb l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) per promocionar i fomentar els drets lingüístics en l'àmbit sanitari, dirigida tant a pacients com al personal sanitari. Així ho ha assenyalat aquest dimecres el delegat a les Balears de Plataforma per la Llengua, Ivan Solivellas, després de ser rebut en audiència per la presidenta del Govern, Marga Prohens. Segons ha explicat Solivellas, Prohens ha considerat "positiva" la proposta i ha indicat que "no hi hauria cap problema" per aplicar-la.

Plataforma per la Llengua ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears un recurs contra el Pla pilot d'elecció de llengua i n'ha reclamat la suspensió cautelar. L'ONG ha reclamat que no s'estronqui el Decret de mínims i que es pugui continuar facilitant la inclusió de totes les persones nouvingudes, a través de l'ús del català a les aules.

Plataforma per la Llengua ha demanat al batle de Palma, Jaime Martínez, que "deixi de ballar al so de la ultradreta antimallorquina" i "torni al consens" de 40 anys en defensa de la llengua pròpia. Antoni Martiàñez, en representació de l'ONG del català, ha intervingut al ple de l'Ajuntament per recriminar "les polítiques d'odi i persecució" que PP i Vox duen a terme contravenint, segons l'entitat, la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística, "així com el mateix deure dels poders públics de protegir la nostra llengua".

La Plataforma per la Llengua de les Balears ha expressat la seva satisfacció davant la decisió de l'Ajuntament de Ciutadella de reclamar a la Casa Reial que retiri el reconeixement de 'Reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. En un missatge a la xarxa X, la Plataforma ha aplaudit l'acció del Consistori "per refermar la unitat de la llengua". Tot i això, ha lamentat que el PP no se sumi a la proposta i que Vox "encara pregoni missatges allunyats de tot rigor lingüístic en considerar que el menorquí no és català".