Jordi Mir (Tremp, 1935) no està llicenciat en filologia ni té un currículum clàssic, però és membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és un autèntic coneixedor de l'obra de Pompeu Fabra i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2000 per la seva tasca en la divulgació del català, sobretot al costat de Joaquim Maria Puyal. L'ARA el va entrevistar a la 53a Universitat Catalana d'Estiu.

Només un 23,3% dels prop de 25.000 edificis comunitaris de Mallorca i les Pitiüses han fet ja l'adaptació de la seva instal·lació d'antena col·lectiva, necessària per continuar veient alguns canals estatals i autonòmics que deixaran d'emetre en les seves freqüències antigues a partir de l'11 de febrer.

Tret de sortida a la segona reantenització de la TDT en cinc anys. Els principals canals de televisió comencen a emetre aquest dijous a les noves freqüències que se’ls han assignat per alliberar espai per a la telefonia mòbil 5G. Per continuar rebent-los caldrà, en molts casos, adaptar l’antena. La casuística és molt variada, tant pel que fa al nombre de canals afectats com al procediment necessari per sintonitzar-los de nou i al moment en què caldrà fer-ho. El govern espanyol ha previst un termini de sis mesos durant el qual els canals emetran simultàniament per la freqüència nova i l’antiga (el que es coneix com a simulcast), però això no serà aplicable en tots els casos: la majoria de canals locals saltaran directament a la nova ubicació, sense simulcast (tot i que no ho faran avui), i en alguns llocs passarà el mateix amb els d’àmbit català o estatal.

Aquest dimecres arranca el canvi de freqüències de la TDT a Mallorca i a Eivissa, que convertirà les Illes Balears en la primera comunitat autònoma que inicia el procés de canvi en la recepció del senyal televisiu. Les comunitats de veïns equipades amb sistemes monocanals o centraletes programables tenen sis mesos per adaptar les instal·lacions i poder sintonitzar tots els canals. Durant aquest mig any, les televisions emetran de manera simultània a través de les noves freqüències i de les antigues, tot i que si no les adapten es podrien deixar de veure alguns canals.

El canvi de freqüència de la TDT, que començarà aquest dimecres, obligarà a adaptar les antenes de Mallorca i les Pitiüses per alliberar uns 700 megahertzs que es destinaran als serveis de telefonia del 5G.

La TDT es prepara per a uns mesos convulsos. L’oferta de continguts no variarà, però pràcticament arreu de l’Estat diversos canals canviaran de freqüència. Això obligarà els ciutadans que els vulguin continuar veient a adaptar l’antena i sintonitzar de nou el televisor, en un procés molt similar al que va tenir lloc el 2014. La data límit, fixada per la Unió Europea, és el 30 de juny del 2020, d’aquí un any just. El govern espanyol va aprovar la setmana passada, mitjançant un reial decret (publicat al Butlletí Oficial de l’Estat aquest dimarts), el nou pla tècnic de la TDT, que detalla com s’ha de dur a terme aquest procés. El text, a més, introdueix un element nou: la desaparició, el 2023, de totes les emissions que no siguin d’alta definició, fet que obligarà a renovar bona part dels aparells de televisió que funcionen avui a Espanya.

Des que hi ha televisors, les marques aprofiten la celebració de grans esdeveniments, generalment esportius, per incitar-nos a renovar el receptor que tenim a casa. Temptant-nos, per exemple, a veure les competicions amb més qualitat d’imatge. Va passar amb les emissions en color, amb l’alta definició i amb el 4K. Els Jocs Olímpics de l’estiu de l’any que ve a Tòquio marcaran el tret de sortida de les emissions comercials amb resolució 8K, a càrrec de la cadena pública japonesa NHK. Per això ja es poden comprar televisors compatibles amb la nova tecnologia. Sharp va ser la primera marca a llançar-ne un, amb el qual hem anat veient les primeres demostracions a les fires d’electrònica. Però qui aposta més decididament pel 8K és ara mateix Samsung, amb una gamma completa de models Q900 de 65, 75 i 85 polzades que ja han arribat a les botigues d’aquí, a uns preus de 4.999, 6.999 i 11.999 euros, respectivament.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha determinat aquest dimecres que l'estat espanyol no haurà de recuperar les ajudes que va concedir entre els anys 2005 i 2009 als operadors de televisió digital terrestre (TDT) per facilitar que el seu senyal arribés a zones poc urbanitzades. El Tribunal ha anul·lat la decisió de la Comissió Europea que el 2013 va considerar il·legals aquestes ajudes (amb un valor global d'uns 260 milions d'euros) perquè, en la seva opinió, eren incompatibles amb la normativa comunitària.

Els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han recuperat aquest dijous la qualitat en les emissions. Després d'unes setmanes amb problemes de recepció, TV3-CAT, 3/24 i Súper 3/C33 es tornaran a rebre amb bon senyal a les Illes.

L'octubre del 2012, el ministre José Ignacio Wert va assegurar al Congrés dels Diputats que la seva intenció era "espanyolitzar els alumnes catalans". Tres anys més tard, a Florentino Pérez se li ha posat al cap també una vocació evangelitzadora: que els nens de tot Espanya siguin del Madrid. De fet, fa pocs dies, en el tradicional discurs de Nadal davant dels mitjans ja va associar Espanya amb el Madrid, dos conceptes indissociables i que es complementen segons el president blanc: "Per molta gent, la imatge d'Espanya és la del del Reial Madrid". La intenció de Florentino és ampliar el mercat de madridistes en un moment en què el Barça manté l'hegemonia futbolística. I com cal fer-ho? A través de la televisió.

Gairebé un milió d'edificis de tot Espanya haurien d'haver adaptat l'antena abans del 31 de desembre. Però, per què s'ha de fer aquest procés? I què passa si no es fa? La resintonització de l'octubre pot substituir l'antenització? I què té a veure amb la pèrdua d'un múltiplex per part de TV3? A continuació resolem aquests i altres dubtes relacionats amb això que s'anomena "dividend digital".