Rectificació: el salari mínim (SMI) no pagarà l'impost de la renda (IRPF), tal com havia previst inicialment el ministeri d'Hisenda després de la darrera pujada, cosa que després s'havia corregit. La comissió d'economia del Congrés ha aprovat aquest dimarts la llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, un text en què el PSOE, Sumar i el BNG van introduir una esmena per eximir de l'IRPF els perceptors de l'SMI i esmenar una errada que ho impedia almenys al 20% d'aquest col·lectiu, els solters sense fills.

Comença la campanya de la renda i sempre recordaré un professor que em deia: “pago els mínims impostos possibles durant l’any perquè no vull finançar l’Estat”. La gran majoria dels contribuents que tenen una estabilitat d’ingressos no tindran cap sorpresa quan comprovin l’esborrany de la renda. Tot i això, els que tinguin més d’un pagador, hagin canviat de feina o tinguin accions o rendes del lloguer, el més probable és que els toqui pagar.

L'abril del 2020, poc després de l’esclat de la pandèmia, 159 milions de llars americanes van rebre un xec de 1.200 dòlars (més 500 per cada infant). Aquesta mesura, coneguda com a pagaments d’impacte econòmic o xecs d’estímul, es va repetir el desembre del 2020 i el març del 2021. En pocs dies, el govern de Trump va aconseguir arribar a una gran majoria de ciutadans americans. I els primers a rebre l'ajuda van ser aquells que ja tenien la seva informació fiscal registrada perquè havien presentat la declaració de la renda en anys anteriors. L’ingrés va ser directe als seus comptes bancaris. Una mesura àgil que va proporcionar a milions de famílies un petit respir econòmic en un moment d'emergència màxima.

Fumata blanca. La ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), i la ministra d'Hisenda (PSOE), María Jesús Montero, han arribat a un acord per adaptar l'IRPF dels treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2025, tal com han anunciat des del ministeri de Treball i confirmen des d'Hisenda. Finalment, els perceptors del salari mínim que es veien afectats per aquest impost (un 20% del total) es podran beneficiar d'una "deducció específica" que evitarà que hagin de pagar per l'IRPF. Segons Hisenda, això tindrà un impacte d'uns 200 milions d'euros.

Sembla que les administracions, i en particular la Generalitat, a partir de les seves pròpies competències, estudien reduir la fiscalitat de les rendes baixes a l’IRPF. La polèmica l’ha obert la pujada recent del salari mínim interprofessional, que es va dur a terme sense tocar el mínim exempt. Això fa que, marginalment, més gent del grup de rendes baixes hagi de presentar la declaració de la renda pel fet de no estar coberta per aquella exempció. Aquesta qüestió és a la teulada del Parlament espanyol. En canvi, el català emprèn la reforma abaixant el tipus a les rendes baixes (sembla ser que un puntet, del 10,5% al 9,5%, subjecte a l’aprovació final). Així, si aquesta és la voluntat, la millor manera de reduir la fiscalitat dels qui guanyen poc, donades les competències actuals de la Generalitat, efectivament és disminuir el tipus impositiu per a aquestes rendes, i no pas eximint-los de l’obligatorietat de declarar, com alguns partits pretenen. M’explico. Una cosa és fer la declaració de renda, i una altra tributar per IRPF. Eximir era una manera de reduir càrregues administratives, a partir del supòsit que fer la declaració és complex. Avui, però, amb retencions i un mínim d’informàtica, aquesta càrrega ja és minsa. I eximir de fer declaracions té més contrapartides que beneficis. Tothom qui tingui una renda percebuda durant l’any hauria de notificar-ho a Hisenda; i, si és el cas, no tan sols no tributar, sinó més aviat rebre "crèdit fiscal". La declaració de les circumstàncies personals i familiars no deixa de ser una fotografia de la realitat dels contribuents que ha de permetre afinar tant els impostos a pagar com el dret a rebre prestacions. A partir de les deduccions, bonificacions i tipus diferenciats és possible ajustar impostos i subsidis, i prestacions universals, però ajustades a la situació de cadascú. No es tracta de recaptar més, sinó de, a pressupost neutral, ser més curosos amb qui paga i qui rep.

La capacitat d'innovar de la política catalana és gran. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja va dir que no pensava donar suport als pressupostos del 2025 i ja veurem si ho farà als del 2026. Però tranquils. Una mostra és l'acord de l'executiu de Salvador Illa, precisament amb els republicans i els Comuns, que li garanteix 2.000 milions d'euros més pel seu funcionament sense tenir uns nous pressupostos.

Si el nivell de vida que es duu discrepa del que s'ha declarat, sigui en termes de renda o patrimoni, és probable que l'Agència Tributària ho posi en el punt de mira, o com a mínim aquesta és la intenció de l'òrgan que, entre altres coses, controla el frau fiscal i depèn del ministeri d'Hisenda. En concret, l'Agència Tributària té intenció d'impulsar aquest 2025 el control sobre les persones físiques que mostrin signes de riquesa que "discrepen" de la seva renda i patrimoni declarats, tal com ha explicat aquest dilluns l'organisme públic, coincidint amb la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del Pla Anual de Control Tributari i Duaner corresponent a l'any 2025.

La campanya de la declaració de la renda de 2025 inclourà deduccions relacionades principalment amb el lloguer, la inversió en la sostenibilitat dels habitatges, els desplaçaments de treballadors públics a places de difícil cobertura i la cura de familiars amb algun grau de dependència. Les declaracions es podran presentar a partir del 2 d'abril, mentre que l'Agència Tributària estatal donarà el sus el 2 de juny –les declaracions per via telefònica es podran fer a partir del 6 de maig. La campanya acabarà el 30 de juny.

Mai abans una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) havia generat un xoc entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, com el que s'ha viscut aquestes últimes hores. Però el que ha desencadenat la picabaralla no ha estat l'increment de l'SMI del 2025 –50 euros al mes, fins als 1.184 euros bruts–, sinó la decisió del ministeri d'Hisenda (PSOE), sota la batuta de María Jesús Montero, de no adaptar el mínim exempt en l'IRPF a la pujada del salari mínim. La mesura implica que per primera vegada una part de les persones que cobren el salari hagin de tributar per l'IRPF, cosa que la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s'ha afanyat a censurar: "He sabut la decisió [d'Hisenda] pels mitjans de comunicació i no s'ha deliberat [al consell de ministres]", ha afirmat Díaz durant la roda de premsa posterior al consell.

La campanya de la declaració de la renda de l'any 2024 presenta un any més diverses novetats. Les diverses deduccions als propietaris de pisos de lloguer, els canvis a la tributació de les rendes de l'estalvi o la possibilitat de pagar amb Bizum són alguns dels elements més destacats.

Potser no ens caldria recórrer a neologismes importats per posar nom a pràctiques tan velles com l’anar a peu. El washing (literalment, “fer la bugada”) és la tradicional rentada de cara. Normalment, s’aplica a la promoció d'una marca per vendre producte. El propòsit del màrqueting washing es resumeix, ras i curt: com millor imatge, més benefici. Atès que les tendències de consum s’associen als valors socials dominants, els departaments del ram estan sempre amatents, perquè la marca no en quedi despenjada. Ara bé, si el públic detecta inconsistència o gesticulació (altrament dita postureo), incoherència o manipulació —allò que, des de temps immemorials, es coneix com a presa de pèl— pot produir-se l’efecte contrari. Hi ha risc de resposta adversa en l'ecoblanqueig (green washing) per part d’empreses (Repsol acumula denúncies) o bancs (Santander, BBVA, CaixaBank...) “sostenibles”, quan informes solvents destapen les enganyifes o el volum d’inversions en combustibles fòssils; però també en altres àmbits de l’anomenada esfera woke, la consciència social que algú equipara, despectivament, a la “correcció política”. En aquest sentit, s’identifica com a pink washing l’adhesió aigualida a l’Orgull com una moda; rainbow washing, l’ús enganyós que estats com Israel fan de la reivindicació LGBTIQ; o purple washing, la defensa sectària que fan, del feminisme, alguns grups d’ultradreta. 

El municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón es va mantenir el 2022 com el de més renda mitjana de l'Estat (85.323 euros, un 6,3% més), seguit del mallorquí Valldemossa, que va escalar del lloc 51 el 2021 al número dos el 2022 després d'elevar la renda mitjana en un 66,6%.

¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

Fa poc, anant en cotxe, em van dir: “Com que tinc dos pagadors, em tocarà pagar més a Hisenda”. En plena campanya de la declaració de la renda és habitual sentir aquesta frase. Tot i ser un dels arguments més repetits en el món laboral, cal dir que és rotundament falsa. No per tenir més d’un pagador Hisenda et farà pagar més IRPF.

En aquesta campanya de la renda, els ciutadans de les Illes tenen accés a 23 deduccions autonòmiques, algunes de les quals són de nova creació. Entre elles hi ha una deducció a l'IRPF per als propietaris d'habitatges amb lloguers de llarga durada, una mesura que el govern espanyol ara qüestiona per considerar que l'Executiu s'extralimita en les seves competències.

La setmana passada la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciava que l'any 2023 tancava de nou amb una recaptació tributària pels núvols. En concret, l'exercici va registrar un boom d'ingressos tributaris de fins a 271.935 milions d'euros, un 6,4% més en comparació amb l'any 2022. Rere aquesta quantitat s'amaguen multitud de figures fiscals, des de les més conegudes, com l'IRPF, fins a d'altres que passen desapercebudes. En el cas del 2023, destaca el nou impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables.

La campanya de la declaració de la renda d'aquest 2024 presenta diverses novetats que val la pena tenir en compte. La declaració que toca fer ara correspon als ingressos i despeses del 2023. La campanya d'aquest any començarà el 3 d'abril i s'acabarà l'1 de juliol, tot i que les declaracions telefòniques no estaran disponibles fins al 7 de maig i les presencials fins al 3 de juny.

La campanya de la renda arranca aquest dimarts, 11 d'abril, amb la presentació de les declaracions per Internet, d'acord amb el calendari del contribuent de l'Agència Tributària. Segons ha destacat Europa Press, la d'enguany es correspon amb els ingressos obtinguts el 2022 i es prolongarà entre l'1 i el 30 de juny de manera ordinària.

L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és, juntament amb l'IVA, el més fàcil de reconèixer per als ciutadans. La majoria de contribuents l'associen a la declaració de la renda que es fa cada any i a les retencions que s'apliquen sobre el sou, però no afecta només els salaris. A banda del que es paga per les rendes del treball, també s'aplica a les anomenades rendes de l'estalvi o del capital.

El bon ritme de recaptació tributària d'aquest 2022 es preveu que continuï el 2023. El govern espanyol ha plantejat dos escenaris: un de partida en què confia recaptar fins a 344.627 milions d'euros a través de diferents impostos, i un segon escenari, més optimista, en què la recaptació tributària s'enfila fins als 354.283 milions d'euros. La diferència entre una xifra i l'altra dependrà de l'evolució de l'economia, però sobretot de la necessitat del govern espanyol de continuar aprovant mesures extraordinàries per afrontar la crisi energètica i de preus. De fet, aquest 1 de gener entra en vigor el tercer paquet anticrisi amb mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments.