L’IB-Salut i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (Coiba) interposaran recursos de cassació davant el Tribunal Suprem contra la Sentència 170/2026 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), relativa a l’accés de professionals infermers a càrrecs de direcció en l’àmbit de l’Atenció Primària. La resolució deriva del recurs presentat pel sindicat mèdic Simebal i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB), que van impugnar el nomenament d’una infermera com a coordinadora del centre de salut de Sa Torre, a Manacor (acceptat per tot el personal del centre), i van defensar que aquests càrrecs han de ser ocupats exclusivament per personal mèdic.

L'IB-Salut estudia interposar un recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSIB) que obliga a destituir la infermera coordinadora del centre de salut de Manacor. L'alt tribunal va acceptar el recurs del sindicat mèdic Simebal. “Les infermeres estan plenament capacitades per dirigir qualsevol centre sanitari”, ha defensat la consellera de Salut, Manuela García, en el ple del Parlament, després que la diputada del PSIB i exconsellera, Patricia Gómez, li demanàs per la polèmica generada arran d’aquesta sentència. "Són una peça imprescindible en qualsevol centre sanitari, clau per garantir la qualitat, l’eficiència i la humanització de l’atenció. El lideratge s’ha de basar en competències, coneixements, experiència i capacitat de gestió. Actualment hi ha dues infermeres en direccions estratègiques: a Son Llàtzer i al SAMU 061. Vull ser clara: una zona bàsica de salut ha de ser dirigida pel professional que tingui les millors competències per fer-ho. Això no ho determina la categoria professional. Ha quedat clar?", ha dit la consellera.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat el nomenament d’una infermera com a coordinadora del centre de salut de Sa Torre (Manacor) en una sentència dictada el 25 de març del 2026 arran d’un recurs interposat pel sindicat mèdic Simebal del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB). La resolució deixa sense efecte la convocatòria feta el 2019 pel gerent d’Atenció Primària de Mallorca per cobrir una plaça de direcció de Zona Bàsica de Salut (ZBS). La infermera afectada feia sis anys que dirigia el centre amb el consens de tot l’equip sanitari del centre, inclosos els metges, que van considerar que era la persona més adequada. Fonts sanitàries autoritzades no entenen el raonament lògic que una infermera no pugui dirigir un centre de salut, però sí assumir la gerència d’un hospital, com passa, per exemple, en el cas de l’Hospital de Son Llàtzer. Les mateixes fonts recorden que, quan l'exconsellera de Salut, Patrícia Gómez, infermera de professió, va assumir el càrrec, també es va qüestionar la seva vàlua pel fet de no ser metgessa.

El sindicat d'infermeria Satse ha denunciat que els hospitals públics de les Balears sofreixen un "greu col·lapse" per "la falta de previsió i planificació de l'IB-Salut davant l'increment de la demanda assistencial" provocada per la campanya de la grip i altres patologies respiratòries pròpies d'aquesta època.

Les infermeres i fisioterapeutes s'han concentrat aquest dijous a les portes dels hospitals de Son Llàtzer (Mallorca), Can Misses (Eivissa) i Mateu Orfila (Menorca) per protestar contra la retallada salarial que sofreixen en les seves dues pagues extraordinàries, que els suposa cobrar uns 700 euros menys de mitjana cada l'any. La mobilització, impulsada pel Sindicat d'Infermeria (Satse), ha servit perquè els professionals de l'IB-Salut posassin de manifest el seu "profund rebuig" a la retallada de pagues que pateixen des de fa 15 anys. En total, ha assenyalat l'organització sindical en un comunicat, en aquest temps cadascun dels professionals ha perdut uns 11.000 euros. A aquestes retallades, els han posat "nom i cognoms": els dels expresidents del govern José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy i l'actual líder de l'executiu, Pedro Sánchez.

El Sindicat d'Infermeria SATSE Balears ha expressat la seva condemna davant una agressió verbal soferta aquest dijous vespre al centre de salut de Capdepera, en què un usuari va assetjar i posar en perill el personal sanitari de guàrdia. En una nota de premsa, el sindicat ha explicat que els fets varen tenir lloc cap a les 22.30 h, i que, abans de ser atès, l'individu va començar a cridar els professionals i a protestar contra el sistema sanitari en conjunt. Fins i tot va arribar a pegar una coça que va rompre la porta d'accés al centre, fet que va obligar un guàrdia de seguretat a expulsar-lo amb força del recinte.

En el sector sanitari hi ha diverses reclamacions professionals que tenen l'etiqueta d'històriques perquè cap govern ha estat capaç de desencallar-les i s'han enquistat. Les infermeres, per exemple, fa anys que demanen ser reconegudes com a personal facultatiu, ja que des de la unificació d’ensenyaments universitaris europeus del pla Bolonya, ara fa 15 anys, surten de la universitat amb el títol de graduades, com els metges, i no com a diplomades, com havia passat fins aleshores. Ara bé, a Espanya, per accedir a la carrera i per promocionar econòmicament encara es mantenen les categories que responien a aquesta diferència: l’A1, l’equivalent a llicenciatura, inclou només el personal mèdic, mentre que l’A2, la diplomatura, s’estén a les infermeres i altres rols professionals. Aquest greuge, però, està a punt de corregir-se.

El sindicat SATSE ha informat que 30 infermeres han abandonat les Balears durant aquest any per traslladar-se a altres comunitats autònomes. El sindicat ha denunciat en un comunicat aquesta situació "insostenible" per al sistema sanitari i sociosanitari de les Illes.

Manuela va saber que estava embarassada un dia abans que li donessin el resultat de la seva fecundació in vitro. Es va ficar a la dutxa i va veure que els seus mugrons havien tornat d'un marró molt fosc. Aquest canvi en el seu cos li va anunciar la bona notícia. En la setmana 13 de gestació la van citar per a una prova perquè havien detectat "poc moviment fetal". Es va ficar a la dutxa i va veure que els seus mugrons tornaven a ser rosats. Es va preguntar si ja no estaria embarassada. Es resistia a creure-ho. Va arribar a la consulta i en el seu cos no hi havia més batec que el seu. "No record les paraules que em van dir, però sí, estar tombada i sentir la pressió de la mà de la ginecòloga agafant la meva. L'altra me la sostenia el meu amic. La sensació de la força d'aquestes mans em ve al pensament com a ràfegues", recorda.

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA) no firmarà el Pacte per la salut, que aquest dimarts horabaixa se segella en un acte que tindrà la presència de la presidenta del Govern, Marga Prohens. Malgrat tot, ha mostrat la seva disposició per continuar treballant-hi perquè considera que “el procés per aconseguir un document final que sigui veritablement consensuat i eficaç, encara no es pot donar per acabat”, ha explicat la presidenta del COIBA, Maria José Sastre. L’òrgan col·legial s’ha posat a disposició de la Conselleria per continuar realitzant aportacions i no firmarà fins a disposar d'un document que prevegi les accions que es duran a terme i la planificació per a la seva l'execució. El COIBA ha valorat “molt positivament” la iniciativa, però proposa no donar el procés per acabat i continuar treballant per “concretar les accions, cronograma i pressupost per poder assegurar una atenció sanitària de qualitat per a tota la ciutadania, que respongui també a la realitat de tots els col·lectius de professionals sanitaris”, ha exposat Sastre.

"Ha estat impossible aprofundir en el recorregut que van fer les infermeres catalanes i espanyoles que van treballar als hospitals de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil. No he pogut saber d’on venien ni quin recorregut van fer. No he trobat res ni als arxius de Salamanca ni d’Àvila. Es pot identificar algun nom, però res més. Quan Franco va guanyar la guerra, van optar pel silenci per poder sobreviure o per protegir les famílies", explica M. Cinta Sadurní, que ha escrit amb Xavier Bardolet Infermeres en guerra (Eumo Editorial). "No haver pogut explicar qui eren em fa molta ràbia", lamenta Sadurní, que sí que ha pogut indagar en la vida de 95 infermeres d’altres països que van treballar a Vic, una de les ciutats escollides per les Brigades Internacionals per establir-hi un dels seus hospitals, entre l’abril de 1938 i el gener de 1939.

Les agressions a infermeres es van disparar l'any passat un 37% a les Balears respecte a l'any anterior, en passar de 268 a 369, segons les dades de l'Observatori d'Agressions del Consell General d'Infermeria. L'Observatori situa l'increment de 101 casos a les Balears entre els més elevats de l'Estat, per darrere l'Aragó (+145) i les Canàries (+142). L'augment s'explica pel major nombre de denúncies per part de les infermeres i per un millor registre de les dades per part dels diferents serveis de salut.

Les infermeres de Mallorca s'han manifestat aquest divendres, amb motiu del Dia de la dona, per reclamar un canvi estructural que reconegui adequadament la seva feina a l'IB-Salut i que posi fi a la discriminació laboral i professional que sofreixen pel fet de ser un col·lectiu majoritàriament femení.

Les infermeres de les Balears es mobilitzaran el pròxim 8 de març per manifestar el seu "esgotament" davant la situació de discriminació que pateixen "malgrat ser la gran força laboral i professional del sistema sanitari", segons diu el sindicat SATSE en un comunicat. La concentració es farà a l'hospital Son Llàtzer i servirà per reivindicar un canvi estructural "que valori i reconegui l'aportació vital de les infermeres a la sanitat", diu el sindicat. També es concentraran per exigir respecte professional i denunciar el clar desinterès de les administracions públiques a posar fi "a una falta de reconeixement motivada per la infravaloració històrica cap a la dona i les cures".

L'IB-Salut ha informat aquest dimarts que, durant l'any 2023, les infermeres a les Illes Balears patiren més del doble d'agressions que dos anys abans. El col·lectiu continua sent la categoria professional sanitària que rep més atacs (369), d'un total de 1.117, mentre que l'any 2022 es registraren 268 casos d'agressions a infermeres i el 2021 foren 143 casos. Arran d'aquesta situació, el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de les Illes Balears (Coiba) ha manifestat la seva "màxima preocupació" per l'alarmant augment d'agressions a professionals sanitaris i proposa que es prenguin més mesures de prevenció en l'entorn laboral, i de formació i suport als professionals, així com el desenvolupament de campanyes de conscienciació dirigides a la societat.

El català no és un requisit per accedir a una plaça de sanitari al sistema públic de salut des d’agost. L’argument que el Govern va donar llavors per prendre aquesta decisió va ser que calia llevar obstacles per atreure i fidelitzar els professionals. Ara bé, que el català hagi deixat de ser un requisit ja comença a generar conflictivitat i malestar als centres sanitaris. 

El Sindicat d'Infermeres Satse i el Sindicat de tècnics sanitaris USAE han lamentat la "greu pèrdua" de poder adquisitiu dels professionals de la sanitat privada en els darrers anys. És per aquesta raó que Satse ha convocat concentracions aquest dijous i els pròxims dies 9 i 14 de novembre. En un comunicat, els dos sindicats han afirmat que els professionals han perdut gairebé un 10% de poder adquisitiu entre els anys 2021 i 2023. Ara bé, han assenyalat que aquesta pèrdua pot arribar fins al 20% si es tenen en compte altres factors com els preus reals de la senalla de la compra a les Balears, els costos de la vida agreujats per la insularitat i el "desmesurat" increment del preu dels lloguers o els interessos dels préstecs hipotecaris.

El Decret de mesures urgents per captar i fidelitzar professionals sanitaris inclou un complement salarial per als metges i infermeres que ocupin places de molt difícil cobertura que pot arribar fins als 20.000 euros en el cas dels metges i fins als 15.000 euros en el de les infermeres. La consellera de Salut, Manuela García, ho ha explicat aquest dimarts, l'endemà de l'aprovació d'aquesta normativa en el Consell de Govern. Aquestes quantitats són el triple que les que cobraran els professionals dels llocs de difícil cobertura, malgrat que se'ls incrementarà el complement: els metges passaran de cobrar 4.000 euros anuals a 6.600, i les infermeres rebran 4.800 euros a l'any, en lloc dels 3.000 que cobraven fins ara.

L’exposició La mirada infermera ja es pot veure a l’Hospital Comarcal d’Inca i hi serà fins a final de juliol. La directora d’Infermeria de l’Hospital, Concha Zaforteza; Toñi Ballesteros, subdirectora de Cures Assistencials del Servei de Salut, i Susana González, infermera de l’Estratègia de Cures del Servei de Salut i coordinadora de l’Equip de Desenvolupament i Implantació del Procés Infermer (Equip DIPE), han inaugurat la mostra.

El Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears (Coiba) ha concedit enguany 40.000 euros per al finançament de cinc projectes d'investigació encapçalats per infermers de les Illes, en el marc de la XXII convocatòria d'Ajudes Coiba a Projectes d'Investigació.