Salut va gastar 200 milions d'euros més dels pressupostats el 2020. A més, el síndic major de la Sindicatura de Comptes de les Balears, Joan Rosselló, ha assenyalat que Salut va rebre aquell any un total de 156 milions d'euros per atendre despeses relacionades amb el covid, 25 dels quals no estan identificats com a dedicats a la causa. Així ho ha explicat Rosselló aquest dijous, després de presentar l'informe del Compte General de la CAIB 2020 al president del Parlament, Vicenç Thomàs.

Les Balears varen tancar el passat mes de juliol de 2022 amb un superàvit als seus comptes de 128 milions d'euros, el que suposa un 0,41% del seu PIB, segons les dades difoses pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i recollides per Europa Press.

L'Assemblea de Batles de MÉS per Mallorca ha exigit aquest dijous que es llevin les limitacions derivades de l'aplicació de la taxa de reposició per poder contractar el personal necessari per donar els serveis a la ciutadania. La secretària d'Acció Territorial i batlessa d'Esporles, Maria Ramon, ha assenyalat que la proposta "és una passa més en el camí de revertir totes les polítiques d'austeritat imposades a l'anterior crisi i de reforçar uns serveis públics de qualitat". Els casos més preocupants són la contractació d'agents de Policia Local i l'ampliació dels departaments de Serveis Socials.

El sentit comú, de vegades traïdor, ens portaria a pensar que, enmig d’una pandèmia sense precedents i amb previsions econòmiques catastròfiques, tots els governs autonòmics es trobarien a aquestes altures sense un euro a la caixa. Res més lluny de la realitat. Les dades de la comptabilitat nacional que elabora mensualment el ministeri d’Hisenda ofereixen una imatge si més no curiosa: gairebé totes les comunitats autònomes estaven en superàvit el 31 d’agost, l’últim període calculat. Catalunya, que va tancar l’any passat amb un 0,56% de dèficit respecte al PIB quan l’economia encara creixia i l’agost del 2019 ja n’havia generat un 0,15%, tenia aquest any un 0,42% de superàvit abans de començar l’últim quadrimestre d’aquest 2020.

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat per unanimitat aquest dimarts la proposta de MÉS per Mallorca d'instar el govern espanyol a modificar la normativa que regula l'ús dels superàvits i romanents de tresoreria dels ajuntaments i els consells insulars.

El president del PP balear, Biel Company, ha informat que la seva formació ha registrat en el Parlament una iniciativa perquè el govern espanyol "permeti als ajuntaments disposar dels estalvis per reactivar l'economia municipal", segons ha explicat el partit en un comunicat. El diputat popular Antoni Costa ja va demanar el mateix aquest dijous en una roda de premsa.

Tots els partits balears menys el PSIB han celebrat aquest dijous que el reial decret sobre els romanents no hagi tirat endavant al Congrés. La proposta ha indignat els ajuntaments les darreres setmanes perquè preveia que cedissin els seus superàvits a l'Estat a canvi de rebre ajudes.

Un dels errors més ostentosos de la Transició va ser dotar els municipis d'una autonomia excessiva per, en acabat, articular-los amb un sistema electoral aberrant. És a dir, utilització de recursos i poders en mans de potencials irresponsables. A la majoria de països que ens envolten el sistema fa que l'alcalde sigui investit pel 51% dels vots populars –el sistema de dues voltes francès és molt representatiu; també l'italià–. A Alemanya, per exemple, la majoria d'alcaldes són elegits individualment, amb independència de la composició del consistori. L'alcalde és una figura important i, per tant, ha de quedar clar que compta amb l'acceptació indiscutible de la majoria dels votants. Una mena de president de república local, vaja.

Continua el rebuig de part del món local a l'acord entre el govern espanyol i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per l'ús dels romanents dels ajuntaments. L'acord rubricat aquest dimarts, aconseguit només gràcies als vots a favor del PSOE, va dividir l'organisme i ha provocat contestació els últims dies. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar a les corporacions catalanes que no transfereixin els romanents a l'Estat per anar-los rebent a poc a poc els pròxims anys –és la fórmula adoptada pel ministeri d'Hisenda per esquivar la llei Montoro– i va anunciar que portaria el pacte al Tribunal Constitucional, tal com també va assegurar el PP. Aquest divendres s'han volgut organitzar onze alcaldes, a iniciativa del de Saragossa, i han emès un comunicat en què s'oposen al decret que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimecres.

El Partit Popular de les Illes Balears ha anunciat que registrarà una moció a tots els ajuntaments de la Comunitat Autònoma per reclamar que es pugui disposar de la totalitat dels romanents, amb l'objectiu d'instar el govern espanyol "a flexibilitzar les regles perquè els ens locals puguin emprar en tota la seva extensió els seus superàvits i romanents per impulsar aquells serveis, mesures i infraestructures en els seus respectius municipis i per impulsar plans municipals de reactivació necessaris per superar la crisi causada pel coronavirus".

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha rebutjat la possibilitat que el govern espanyol retorni a deu anys i amb autorització els recursos del superàvit dels ajuntaments i ha demanat "autonomia per a les entitats locals i consells i que es flexibilitzin les regles fiscals".

El ministeri d'Hisenda permetrà als ajuntaments gastar 5.000 milions d'euros del superàvit que tenen acumulat perquè els inverteixin en polítiques de cures, mobilitat, desenvolupament sostenible i cultura. La proposta es recull en un document fruit de setmanes de negociacions que fonts del govern espanyol expliquen que Hisenda ha enviat aquest dimecres a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

El món local ha estat reivindicant les últimes setmanes flexibilitzar les normes d'estabilitat pressupostària per poder combatre així les conseqüències de la pandèmia del coronavirus, i el govern espanyol ho ha autoritzat. Segons ha informat el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha compromès a abordar coordinadament destinar el superàvit de 2019 dels municipis i els romanents d'exercicis anteriors a la "reconstrucció econòmica i social".

Els superàvits acumulats en els darrers anys pels ajuntaments, derivats de l’aplicació de la Llei d’estabilitat pressupostària (llei Montoro), pujaven a 600 milions d’euros a les Balears el 31 de desembre de 2018, segons la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB). Aquesta xifra es podria veure incrementada amb els romanents del 2019, quan es coneguin els saldos dels comptes generals de l’any passat, que, segons el president de la federació de municipis balear, Antoni Salas, se solen tancar el mes de juliol. Les dades globals actualitzades, amb les del 2019, no es coneixeran fins al novembre, després de la supervisió del Síndic de Comptes.

L'Ajuntament d'Alcúdia ha aprovat aquest divendres un pressupost de 33 milions d'euros per a enguany. El document econòmic ha tingut deu vots a favor del govern municipal (PSOE, El Pi, MésxAlcúdia), cinc abstencions (PP, Vox i Ciutadans) i un vot en contra (Podem).

El dèficit públic –excloses les corporacions locals– va augmentar gairebé un 9% els vuit primers mesos de l'any davant la mala evolució del desfasament de les comunitats autònomes, afectat per diversos factors extraordinaris, encara que Balears és una de les cinc regions que va tenir superàvit.

Alemanya ha registrat un superàvit pressupostari de 45.300 milions d'euros en els sis primers mesos del 2019, equivalent al 2,7% del PIB, segons les dades publicades per l'Oficina Federal d'Estadística, Destatis. Tot i així, la contracció de l'economia en el segon trimestre de l'any deixa la principal economia europea molt a prop de la recessió.

La consellera d'Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha assegurat que el superàvit de l'1,01% registrat per les Balears fins a l'agost, amb 300 milions d'euros, reflecteix "la senda de control i d'estabilització" del deute públic per part del Govern.

L'equip de govern del Consell insular de Menorca ha decidit destinar 10 milions d'euros per a inversions sostenibles. Així ho ha anunciat aquest matí la presidenta de la màxima institució de l'illa, Susana Mora, en una compareixença conjunta amb responsables dels altres partits que configuren el pacte de govern, com Maite Salord, en representació de MÉS per Menorca, i Cristina Gómez, de Podem.

Les diputacions, els consells i els cabildos d’Espanya han dit "basta". Creuen que se’ls ha de “reconèixer l’esforç dels darrers anys” i demanen que se’ls permeti “reinvertir el superàvit”. “És molt difícil explicar a un veí que hi ha doblers al banc i que no es poden fer servir per millorar la seva situació”, ha explicat el president accidental de la comissió, Francisco Javier Iglesias.