El mapa bancari de l’Estat ha sofert, fins ara, incomptables canvis. Desconeixem el futur, però sabem d’on venim. Les crisis econòmiques sovint han impulsat fusions bancàries que s’han saldat amb la reducció dràstica de les caixes d’estalvi, els principis en els quals es fonamentaven aquestes i la pèrdua notable de llocs de feina.

Al mateix temps que el departament de Patrimoni del Consell de Mallorca treballa en la protecció de la col·lecció d’art, de numismàtica i altres béns d’interès historicoartístic de l’extinta Sa Nostra, el president de la institució insular, Miquel Ensenyat, amb la col·laboració del vicepresident i conseller de Cultura, Francesc Miralles, ha encetat una negociació amb BMN que permetria obtenir la propietat de les obres. Segons fonts de presidència insular, el Consell estaria estudiant la permuta d’algun edifici en desús de la seva propietat pel total de la col·lecció que es troba en vies de protecció i potser fins i tot algun edifici també propietat de l’entitat bancària.

Han passat 135 anys des que va néixer Sa Nostra; set d’ençà que la caixa d’estalvis més important de les Balears va passar a dissoldre’s dins BMN, el banc format per l’entitat balear i dues caixes més aniquilades per la crisi, Caja Murcia i Caja Granada, i gairebé tres des que Sa Nostra va deixar de ser una caixa d’estalvis. Amb dubtes encara sobre com van ser els darrers anys de la seva gestió, Sa Nostra (o el que en queda) es prepara ara per passar a formar part d’un conglomerat encara més gran: Bankia.

La dels darrers anys de Sa Nostra és una història de dissorts encadenades, d’inversions financeres arriscades i del convenciment que tot s’hi valia en una època en què el crèdit corria cap al sector immobiliari sense que els mecanismes de control hi posassin gaire atenció. La coneguda pel nom d’operació Miami va ser la més cridanera, ja que va suposar un forat insalvable de 50 milions de dòlars per a l’entitat que, amb el naixement de BMN i l’arribada d’una nova direcció al grup, va acabar als tribunals.

Com a totes les operacions d’aquestes característiques, les opinions sobre les conseqüències que se’n poden derivar són molt diverses. Una idea generalitzada entre els analistes financers assenyala que la unió de dues entitats que ara mateix estan bàsicament sostingudes per l’Estat pot aportar un valor afegit a les accions i evitar costos futurs als comptes públics.