Ara que s’han acabat els exàmens de la selectivitat, deixo aquí el comentari d’una professora que ahir va acompanyar els seus alumnes a la prova: “L’examen de mates ha sigut un drama, la meitat n'han sortit plorant. Per no parlar del fet que deu fer dies que dormen malament i s’alimenten de cafè o de Monsters, però és que en general qualsevol contrarietat els és un drama”. 

El percentatge d'alumnes que han superat les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) 2025 a les Balears s'ha situat en el 92,5%, una xifra que suposa una baixada de quatre punts respecte del 96,2% de juny de 2024. En xifres exactes, han superat les proves 3.714 alumnes dels 4.014 que s'hi han presentat. La nota mitjana d’accés (que inclou la nota mitjana de Batxillerat i la nota de la prova) ha estat de 7,099, molt similar a la de l’any passat, que va ser de 7,172. A Mallorca, el 93,8% (2.988 alumnes) són aptes; a Menorca, el 93,3% (346 alumnes); a Eivissa, el 83,2% (367 alumnes), i a Formentera ho han fet el 72,2% (13 aspirants).

La història del futbol professional està plena de jugadors que han deixat els estudis per centrar-se en l'esport. I no només els que estan als clubs grans com el Barça, l'Espanyol, el Girona o el Reial Madrid. Els primers contractes, encara que siguin amb quantitats modestes, fan que molts adolescents –i, lamentablement, algunes famílies– perdin el món de vista i considerin que anar a classe és una pèrdua de temps; que és millor entrenar-se per escalar categories i guanyar cada vegada més diners. Els que pensen així amb prou feines acaben tenint el graduat escolar. Amb els anys, la minoria de futbolistes que tenen èxit i fan carrera a Primera o Segona guanyen prou diners per compensar-ho. Però la immensa majoria es queden pel camí o s'acaben retirant passats els trenta sense formació acadèmica ni sense la possibilitat d'haver estalviat. És llavors quan comencen els problemes de debò.

Aquests dies, les estudiants d’algunes zones d’Espanya on ja han fet la selectivitat pengen a internet uns vídeos on diuen quines són les notes que creuen que han tret. Una amiga grava, l’altra té els resultats al mòbil i ella, la interfecta, que no els sap, aventura la nota.

L'embolic al voltant de si les faltes d'ortografia han de penalitzar o no en tots els exàmens de la selectivitat ha fet reflotar el debat del nivell que tenen els estudiants que avui entren a la universitat. Tot i que dimecres un dels arguments per justificar les correccions de les PAU de la coordinadora de les proves, Pilar Gómez, va ser que als alumnes, "després de 15 anys escolaritzats, no els haurien de preocupar les faltes d'ortografia" [perquè no n'haurien de fer], la realitat és ben diferent si es pregunta als professors que reben els universitaris a primer curs: la valoració sobre el seu nivell va del "no satisfactori" al "molt decebedor".

Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.

Un mes i mig després del començament del curs escolar, la UIB a la fi ha donat a conèixer els models d'examen i de preguntes competencials als quals s'enfrontaran els alumnes durant les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) 2025. Es poden consultar en aquest enllaç, dins l'apartat informació de les matèries.

En les darreres setmanes els alumnes de 2n de batxillerat de Catalunya (i també de la resta de l'Estat) han sortit al carrer per denunciar que encara no saben com seran els exàmens de la selectivitat d'aquest curs. Les protestes han estat un nou capítol de la polèmica al voltant de com seran i com haurien de ser les noves proves d'accés a la universitat (PAU).

Els estudiants han fet vaga, convocats sota el lema "Volem ja el model d'examen de les PAU", o sigui, volen saber com serà la selectivitat. El ministeri va anunciar canvis en el format de l'examen i en els criteris de correcció, però no se n'ha concretat res més. I d'aquí la vaga.

Aquesta setmana els professors de batxillerat dels instituts catalans tenen les primeres reunions amb els coordinadors de les PAU per saber com seran els nous models d'examen de selectivitat de l'assignatura que imparteixen. Unes trobades que fins ara havien estat continuistes, però que l'entrada en vigor de la nova selectivitat ha convertit en essencials. Aquest dimecres va ser el torn dels professors d'història i el canvi gairebé radical del model d'examen ha fet saltar diverses alarmes. "L'examen està molt bé, però els nostres alumnes no han fet mai una prova d'aquest tipus", reconeix un docent d'història.

La plataforma UNPORTAL i l’ARA us ofereixen les notes de tall de la primera assignació de places del curs 2025-2026, que podeu consultar juntament amb l’oferta actualitzada dels estudis universitaris que s’impartiran a les 12 universitats catalanes (les 8 que participen en el sistema de preinscripció i les 4 que no en formen part).

Dedicar-se a ensenyar és una de les millors coses que es poden fer a la vida, a desgrat de les dificultats, les amargors i els entrebancs. Ensenyar és obrir finestres, és mostrar a algú altre les meravelles que existeixen més enllà. És acompanyar, i empènyer quan cal, perquè arribi més lluny d'on hauria arribat tot sol. És ajudar a impugnar els límits i a vèncer la desgana i la mandra. Ensenyar és també una labor incerta, perquè és com escampar llavors sobre la terra. Algunes brotaran esplèndides, altres creixeran diferents de com ens pensàvem, altres ho faran molt més tard i encara unes altres donaran un resultat poc apreciable. És quelcom, per tant, que té a veure amb l'esperança i amb una certa fe, i que, com tantes altres qüestions, depèn en bona part de circumstàncies que no controlem.

Llegeixo a l'ARA que les preguntes de les PAU, que, com sabem, canviaran de criteri, "s'hauran de contextualitzar «preferentment» en entorns propers a la vida de l'alumnat". I llegeixo, també, que aquest criteri ja es va fer servir, d’alguna manera, perquè l’any passat van fer preguntes sobre les sèries de Netflix.

Ara sí que sí, després de gairebé tres anys d'estira-i-arronsa, d'infinitat d'esborranys i de convocatòries electorals que aturaven el procés, aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat el decret per regular la nova selectivitat. Unes noves proves d'accés a la universitat que s'aplicaran el juny de l'any que ve (2025) i que, per tant, faran els estudiants que aquest curs han fet primer de batxillerat.

L’educació actual peca d’un excés d’indulgència, que és tan nociva com un excés de rigor. El pecat consisteix a col·locar l’infant o el jove en una posició d’omnipotència narcisista. Ha de ser autònom i escollir, fins i tot sobre tot allò que encara no ha viscut ni conegut. L’educació confon la llibertat amb l’obtenció d’una satisfacció immediata. Per damunt de tot no s’ha de frustrar el més jove. Les tecnologies juguen a aquest joc, i contribueixen a la dispersió i a la distracció temporal. Tanmateix, cercar una satisfacció sense fi suposa obtenir una frustració també infinita, perquè mai no acabem d’estar del tot satisfets. Llavors, la cultura actua des del principi de realitat, proposant una altra forma de satisfacció, a condició d’ajornar la que domina en el moment. Seure una estona en una cadira i llegir. O tocar el violí i que soni bé. El principi de realitat promet un reconeixement en el futur a canvi d’una renúncia en el present. La civilització demana paciència.

No hi haurà lectures obligatòries a la selectivitat. Per tant, pot passar que un jove lector es compri el premi Ramon Llull de novel·la i no hagi llegit l’autor que dona nom al premi, que fa de baula de transmissió: Ramon Llull. Per a una literatura com la nostra –que no serà, ja, “una literatura”–, el fet és tan dramàtic que, ja, tant és. Com el fet que a l’escola no s’hi ensenyi el que va fer Bach o el que van fer The Beatles. Vaig escriure una ficció per a Catalunya Ràdio, que volia ser una distopia. Una professora segrestava els alumnes per ensenyar-los literatura, perquè no era obligatòria. S’ha d’estrenar aquest any que ve o l’altre i ja no és una distopia.