Fa un dia gris a Londres, hem aterrat sota una densa capa de núvols, però com a mínim no plou. He d’anar a la seu de Prospect Magazine, on Alan Rusbridger i la Joseph Rowntree Foundation ens han convidat a explicar polítiques d’habitatge des de diferents països, i he aterrat a Gatwick. Control de passaports; quin pas enrere que ha fet el Regne Unit. Superat l’escaneig del passaport, la màquina m’obre les portes del regne. Gatwick és a 40 km de Londres i la via del tren travessa un paisatge completament urbanitzat. És com si Barcelona tingués cases i barris fins a Sitges; com si la metròpoli s’hagués menjat el delta del Llobregat i el massís del Garraf per convertir-ho en una megaciutat. Més tard, a la xerrada, analitzarem per què tampoc les ciutats grans no han resolt les desigualtats en matèria d’habitatge, però anem per parts.

Sebastián arriba a les portes de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) en bicicleta. Pedaleja sense pressa, deixa el vehicle fermat a un fanal i entra. Surt de seguida. “No m’han dit res”, diu al guarda de seguretat que vigila l’entrada. “No et preocupis, home. Tu revisa els llistats cada 15 dies i tot arribarà”, li respon amablement el guarda qui, a més de controlar-ne l’accés, orienta les persones que hi arriben, les acompanya dins i, fins i tot, els dona alguns formularis. No hi ha cap coa, però el degoteig de persones és constant. “Fa més d’un any que esper, i l’únic que em diuen és que miri la web. Per sort, puc pagar una habitació a un pis compartit”, explica Sebastián abans de partir.

El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha anunciat aquest dimecres que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) superarà el 2025 per primera vegada els 100 milions de pressupost i arribarà als 106 milions, un 19% més que a l'exercici actual. L'habitatge es mantindrà com una de les "màximes prioritats" del Govern, ha dit Mateo en la presentació dels pressupostos davant del Parlament, on ha detallat que l'augment del pressupost de l'Ibavi per a l'any que ve és de 17 milions i reflecteix el compromís del Govern amb l'habitatge públic.

El passat 19 de juliol vaig publicar un article en què argumentava que, contràriament al que se’ns repeteix una vegada i una altra, el gravíssim problema de l’habitatge a Barcelona no té res a veure amb el fet que la seva pràctica totalitat sigui de propietat privada, i que si una part substancial del parc fos –com a Viena o a Amsterdam– de propietat pública, el problema seria el mateix.

A Catalunya, ciutats grans i petites tenen terrenys públics destinats a l’habitatge protegit, i és bo diversificar-ne la producció: és raonable pensar que part dels terrenys els desenvolupi un sector emergent, el de la promoció privada d’habitatge social, i la resta el desenvolupi la iniciativa pública. Per fomentar que el sector privat faci pisos socials, els ajuntaments poden cedir gratuïtament els terrenys durant 50 o 75 anys. Un sistema eficaç és el que garanteix que el sector municipal desenvolupi sectors urbanístics, tramiti els plans i en faci la gestió urbanística (tasques complexes que fa millor l’administració) fins que liciti el dret de superfície per tal que les promotores i constructores edifiquin. El que cal procurar és que després, durant els 50 o 75 anys que durin aquestes promocions, siguin gestionades per operadors socials especialitzats; professionals capaços de gestionar persones, i no només metres quadrats. D’aquesta manera, els ajuntaments atorguen els drets de planejament on convé, obtenen les cessions de sòl corresponents, i la iniciativa privada inverteix a canvi d’unes rendes moderades però sostingudes al llarg del temps. L’Associació de Promotors i d’altres organitzacions empresarials com la Cambra o Barcelona Global estan fent pedagogia interessant de la promoció de pisos assequibles per part de la iniciativa privada.

L'edifici d'habitatges de protecció oficial 'Living in Lime', de Son Servera ha estat guardonat amb el Premi Hábitat als premis Arquitectura 2024. El projecte ha estat dissenyat per l'estudi català Peris + Toral Arquitectes (Marta Peris i José Toral), que el 2021 ja va guanyar el Premi d'Arquitectura Espanyola per 85 habitatges socials de Cornellà.

Les Balears tindran 24,6 milions d'euros per construir 752 nous habitatges de lloguer social, segons ha anunciat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, després del Consell de Ministres. En total, s'ha aprovat la concessió a tot l'Estat de gairebé 1.000 milions d'euros per fer 24.964 habitatges finançats amb ajuts dels fons europeus.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat no ha entregat cap habitatge social dels 123 que havia de lliurar el darrer trimestre de 2023, segons confirmen fonts de l'Executiu. Els pisos que van amb més retard són els 57 que hi ha al carrer de Cuba de la barriada palmesana del Molinar, els quals s'haurien d'haver lliurat el mes de setembre de 2023, segons consta a l'informe que l'Ibavi va fer per al canvi de legislatura, al qual ha tingut accés l'ARA Balears. De fet, des que el Govern de Marga Prohens va iniciar la legislatura, amb Marta Vidal com a consellera d'Habitatge, no se n'ha entregat cap, d'habitatge social. Els darrers lliuraments de claus –d'uns habitatges al carrer de Brotad de Palma– es varen fer el juny de 2023, i el nou Govern va començar a rodar el juliol.

Aquest estiu l’alcalde de Barcelona ha visitat París per conèixer la política urbanística encetada per l’alcaldessa Anne Hidalgo. De tornada, i contràriament al que calia esperar, va refermar la intenció de derogar la mesura de l’anterior consistori de qualificar el 30% per a habitatges assequibles en les noves construccions i grans rehabilitacions, argumentant ineficàcia i escàs interès dels promotors. En compensació va proposar convertir en aportació monetària l’exempció d’aquella condició urbanística.

Son Busquets se suma al llistat de projectes de l'anterior legislatura de Cort que el Partit Popular, amb la seva arribada, comença a tombar. El sòl que ocupa l'antic quarter ja no s'utilitzarà per construir-hi 800 habitatges socials, tal com preveia el Pacte del PSOE, MÉS i Podem. Segons ha informat el nou regidor d'Urbanisme, Habitatge i Projectes Estratègics, Óscar Fildago, no només es reduirà la xifra d'habitatges que s'aixecaran en aquests terrenys, sinó que es vendran i llogaran "a preu taxat". Amb el canvi de projecte, Fidalgo preveu que només "un percentatge pugui ser de protecció oficial", mentre que inicialment totes les cases ho havien de ser.

El 60% dels 120 pisos que la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) cedirà per donar-los un ús social a les Illes Balears estan situats en zones d'alta demanda i tensionades. Així, l'Arxipèlag és la segona comunitat autònoma de l'Estat que tindrà més habitatges a zones on és més car viure i on hi ha més demanda.

Gairebé a contrarellotge, la Gerència d'Urbanisme de Cort ha aprovat aquest dimarts la primera part, l'estructural, del Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de Palma. Tot i que la regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol, va reconèixer que aquest termini es podria allargar fins a la tardor, els informes tècnics que faltaven s'han resolt a temps abans d'acabar la legislatura i l'equip de govern preveu que la primera part del PGOU quedi aprovada al proper ple extraordinari, dia 28 d'abril.

Un total de 447 pisos que continuen sent propietat de l'anomenat 'banc dolent' podrien passar a formar part d'un lot d'habitatge social, després de l'anunci que va fer el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El cap de l'executiu ho va anunciar en un acte a València aquest diumenge passat, quan va transmetre la seva intenció d'alliberar més de 50.000 propietats d'aquest banc, la Sareb, perquè una part d'elles passi a les comunitats com a habitatge social.

Dia intens el que s'ha viscut aquest dimecres a Menorca amb la visita de diferents consellers i directors generals, liderats per la presidenta del Govern balear, Francina Armengol. El moment més emotiu s'ha viscut amb el lliurament de les 49 claus de la primera promoció pública d'allotjaments intergeneracionals de l'Ibavi. Un total de trenta persones majors de 65 anys i deu joves menors de 35 anys conviuran a l'edifici, on participaran en un projecte social en comú.

Mesura sorprenent de l'Ajuntament de Palma per fer front als problemes d'habitatge que es viuen actualment a Ciutat. La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, ha anunciat aquest dimecres que Cort vendrà setze solars municipals als barris de Son Vida, Son Gual i s'Aranjassa amb l'objectiu de fer servir el que ingressin per comprar i construir habitatge social.

El govern espanyol ha informat aquest dimecres que destinarà 46,49 milions d'euros a potenciar l'habitatge social a les Illes Balears. Segons ha explicat la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears, aquesta partida pressupostària forma part dels fons Next Generation i està previst que se'n destini una part a impulsar la rehabilitació d'algunes residències i l'altra a incrementar el nombre d'habitatges socials en edificis energèticament sostenibles.

La Fundació Hàbitat3 treballa amb ajuntaments per ajudar a oferir habitatge a famílies vulnerables desnonades. Una forma d’obtenir pisos és, per a nosaltres, la compra a bancs, exercint el dret de tempteig que ens dona la Generalitat. En comptes que els pisos siguin comprats per inversionistes, ens els podem quedar nosaltres i així n’assegurem un ús de lloguer social. 

Recordo un esdeveniment de fa molts anys –en un anys no millors que els d’ara– quan el barraquisme d’aquells temps de postguerra i d’immigració dins l'Estat havia format un cordó de misèria al voltant de la Ciutat Comtal. El fet de tenir molts anys té molts avantatges. Entre d’altres, acumular records. I jo en tinc –i molts– de la meva estimada ciutat. De bons i de dolents.

L'elevada demanda d'habitatge públic a Palma fa que hi hagi molt poc moviment entre les places del Patronat Municipal de l'Habitatge. A hores d'ara, les 400 cases que té estan totes ocupades –tret de 9, on s'estan fent obres de millora– i durant el 2021 es van poder adjudicar 16, mentre que el 2020 la xifra va ser només de 9. Així i tot, aquesta xifra encara no arriba a les 21 de 2019.