La festa de celebració de l'Eurocopa aconseguida per la selecció espanyola de futbol després de derrotar Anglaterra a la final segueix portant cua. La UEFA ha mogut fitxa i ha obert una investigació a dos jugadors del combinat espanyol, Morata i Rodri, pels càntics de "Gibraltar és espanyol" que van entonar davant dels aficionats durant l'acte principal de la celebració, que es va portar a terme dilluns a la plaça Cibeles de Madrid.

Just després de coronar-se campió d’Europa, encara en calent, Álvaro Morata tenia un reconeixement públic per Andrés Iniesta i Bojan Krkic. Morata ha patit i continua patint molt les crítiques ferotges que arriben contra ell i la seva família. Fins al punt que va estar a punt d’engegar-ho tot a dida i tirar la tovallola.

Guanyés o perdés, la selecció espanyola masculina de futbol ja tenia decidit fer nit a Berlín i tornar l'endemà cap a casa. El que quedava pendent de saber era si hi hauria festa grossa o no a Madrid. I així va ser. Els jugadors, membres del cos tècnic i representants de la federació van fer una primera celebració en petit comitè a l'hotel de concentració –el mateix diumenge a la nit– i l'endemà es van regalar un bany de masses a la capital d'Espanya.

Lamine Yamal no deixa de batre rècords de precocitat, primer amb el Barça i ara també amb la selecció espanyola. Va debutar a l’Eurocopa pocs dies després de treure’s (precisament durant la concentració a Alemanya) l’ESO, i amb l’extraordinària diana marcada contra França va convertir-se en el golejador més jove en un partit del torneig continental de seleccions: 16 anys, 11 mesos i 26 dies. De fet, també va esdevenir el golejador més jove en una gran competició de seleccions (Mundial, Eurocopa o Copa Amèrica), al superar Pelé, que s’havia estrenat en un Mundial amb 17 anys, 7 mesos i 24 dies. Amb el Barça, va convertir-se en el debutant (15 anys i 290 dies) i golejador (16 anys i 87 dies) més jove de la història de la Lliga. També ostenta el rècord de debutant més jove de la història de la Champions (16 anys i 68 dies) i amb la selecció absoluta d’Espanya (16 anys i 57 dies). 

El mal ens ve de la NBA: qualsevol acció de mèrit comporta la celebració menys joiosa que un pugui imaginar. Rictus durs, fosques paraulotes, mirades desafiadores. Norman Mailer ho explicava així: “Un home pobre i sense educació no té res més que aquesta força. Fins al punt que vivia dins seu, estava ple de capital, de capital d’ego, i això és el que posseïa. Aquest era el capitalisme dels americans negres pobres mirant d’acumular l’única riquesa a què podien aspirar”. La traducció és lliure, com ho eren els futbolistes a l’hora de decidir si abraçaven aquell relat adolescent de l’empipament i la reivindicació. I ho van fer.

Sovint, en el futbol, especialment en edat de creixement i formació, hi ha un moment que pot rellançar o acabar amb la carrera d'un jugador. Amb el cas d'Eberechi Eze (Londres, 1998) passa una cosa similar. Una trucada va canviar el rumb de la seva vida personal, professional i laboral. De tenir un peu i mig fora del futbol, l'atacant és un dels 26 anglesos que diumenge disputen la final de l'Eurocopa.

Al món del futbol també hi ha espai per al drama i les xafarderies. Sira Martínez, filla de Luis Enrique, exentrenador del FC Barcelona i de la selecció espanyola, ha trobat de nou l'amor a la roja. Martínez, de 24 anys, va mantenir una relació durant any i mig amb Ferran Torres, davanter de la selecció, que es va acabar després del Mundial de Qatar 2022, quan el seu pare encara era l'entrenador de l'equip. Però els últims mesos han crescut els rumors sobre una nova relació amb un altre futbolista de l'equip, Robin Le Normand, que tot i haver nascut a França juga amb Espanya perquè té la doble nacionalitat.

Diumenge vinent el somni de molts anglesos es farà realitat. L'equip de Gareth Southgate –criticat fins a la victòria contra els Països Baixos– està destinat a posar punt final a una traumàtica espera de 58 anys: els que van des de la victòria a la final del Mundial del 1966, al vell Wembley contra l'Alemanya Federal (amb gol fantasma inclòs: la pilota mai va entrar), i el futur triomf a Berlín. Per què n'estic tan segur? Perquè Carles III ho ha ordenat. I un país (Anglaterra) que ha conquerit el món for King and Country no pot menystenir les paraules de sa graciosa majestat.

La fam de Lamine Yamal és inabastable. Ho vol tot. Destrossa rècord rere rècord. L'extrem blaugrana, la il·lusió de tot el barcelonisme per a la pròxima temporada, va rescatar la selecció espanyola quan semblava destinada a transitar per la penombra. Amb un golàs, va canviar el signe de les semifinals. En menys de cinc minuts, Espanya va passar de perdre contra França a remuntar gràcies a les dianes de Lamine Yamal i Dani Olmo (2-1). Anglaterra o els Països Baixos, que s'enfronten aquest dimecres (21 h, La 1), els acompanyaran a la final de diumenge a Berlín.

Lamine Yamal, Nico Williams i també Dani Olmo acaparen els titulars del rumb fins ara exitós de la selecció espanyola a l'Eurocopa. Després de superar l'amfitriona, Alemanya, als quarts, el combinat de Luis de la Fuente s'enfronta a França aquest dimarts a l'Allianz Arena (21 h, La 1 de TVE). L'equip de Didier Deschamps, amb un plantejament garrepa i defensiu (només ha encaixat un gol en tota l'Eurocopa, de penal, contra Polònia), és un os dur de rosegar. Els atacants espanyols, un conjunt molt més divertit, hi tindran molt a dir, però qui fa rutllar Espanya des de la sala de màquines és el seu pivot, Rodrigo Hernández, Rodri.

Si hi ha una cosa que no se li pot negar a la selecció espanyola, plena de jugadors joveníssims, és que diverteix de valent a qui es mira els seus partits, bé sigui per simpatia amb el combinat estatal bé sigui per gaudir d'una bona estona de futbol malgrat no empatitzar gaire amb els seus colors. Joventut, valentia i diversió. I talent, molt talent. Com el del català Dani Olmo, el gran protagonista d'un triomf lluitat i sofert d'Espanya per carregar-se Alemanya, l'amfitriona, a la pròrroga (2-1) i classificar-se per a les semifinals. El terrassenc ha marcat el primer gol del partit i ha servit l'assistència a Mikel Merino perquè marquès la diana definitiva quan tan sols quedava un minut per al final del temps extra.

Qui havia de dir a la selecció espanyola que completaria una fase de grups impecable a l'Eurocopa. Tres partits, tres victòries, cinc gols a favor i cap en contra. Classificada matemàticament com a primera de grup al final de la segona jornada, amb el creuament garantit contra una tercera classificada als vuitens i passant per sobre de rivals de renom com Croàcia i Itàlia, que quedaven condemnats a jugar-se la classificació entre ells en un últim partit agònic que finalment va caure a favor dels italians, que van empatar al minut 97 amb un gol que els garantia el segon lloc del grup.

"Com s'escriu Flamurtari?", va preguntar Gary Lineker, davanter del Barça, el 14 de setembre del 1986 al Prat, minuts abans de pujar a un xàrter cap a Albània. "El nom em recorda un púding o algun tipus de postres", li contestava Mark Hughes. La primera ronda de la Copa de la UEFA havia creuat el Barça, que quatre mesos abans havia perdut la final de la Copa d'Europa contra l'Steaua als penals, i el Flamurtari. Seria el primer partit entre equips d'Albània i Espanya, rivals aquest dilluns (21 h, La 1) a l'Eurocopa.

L'Eurocopa està millorant el benestar emocional dels seguidors del Barça. De moment. Encara no s'ha lesionat cap futbolista blaugrana, Lamine Yamal s'està confirmant com un jugador que pot marcar un abans i un després i Pedri està mostrant un nivell que no es veia des d'abans del seu desesperant reguitzell de lesions. El canari va repetir l'obra del dia de Croàcia en els 70 minuts que va estar al terreny de joc i va guiar la selecció espanyola cap al triomf (1-0) i la classificació matemàtica als vuitens de final de l'Eurocopa com a primera de grup davant d'una Itàlia que només va aportar arguments defensius i que es va acabar autosentenciant en el segon temps amb un gol en pròpia porteria.

Puntuals a la seva cita de cada torneig futbolístic de seleccions, la pantalla se’ns omple aquests dies d’adults fets i drets cofats amb barrets de banyes o ensenyant-nos panxes treballades a base de cervesa i pizza. És la festa de les aficions de l’Eurocopa 2024, en què onze futbolistes representen l’orgull patri i reuneixen milions de compatriotes esvalotats a redós d’un himne i una bandera.

La política i el futbol sempre han anat de bracet. I més quan es tracta de competicions de seleccions. Si bé encara no fa ni una setmana que ha començat l'Eurocopa, ja ha arribat el primer conflicte diplomàtic entre els països que hi participen. El problema ha sorgit durant el partit que enfrontava aquest dimecres Croàcia contra Albània, quan, de cop i volta, les dues aficions balcàniques es van unir sota un mateix crit contra el seu històric enemic territorial: "Kill the Serb!" [Mateu el serbi!]

Jude Bellingham és la cara visible de la selecció d'Anglaterra d'aquesta Eurocopa. El mitjapunta, de tan sols vint anys, ha arribat a la concentració amb l'equip nacional després d'una gran temporada al Reial Madrid, on ha marcat 23 gols, ha repartit 13 assistències i ha sortit campió de la Lliga i la Champions. A la primera jornada de l'Eurocopa davant de Sèrbia (0-1), diumenge passat, només va tardar 13 minuts a aparèixer de segona línia i rematar un centre de Bukayo Saka, com ha fet durant tota la temporada al club merengue.

Abonats a l'èpica, com sempre, els anglesos veuran la seva selecció a una final d'Eurocopa. L'equip de Gareth Southgate no és el que millor juga, però sí que competeix com pocs. Un gol d'Ollie Watkins, un artista convidat, va acabar al minut 90 amb totes les il·lusions dels Països Baixos. El davanter de l'Aston Villa va ser l'heroi inesperat. Va entrar per Harry Kane a la segona part i va resoldre l'eliminatòria amb un gol clàssic d'ariet. Control orientat i xut creuat impossible per al porter.

"Espero que encara estiguem orgullosos de vestir aquesta samarreta el 7 de juliol". A la cursa electoral de França de cara els pròxims comicis s'hi ha sumat un nou actor. I no pas un qualsevol. Kylian Mbappé i altres membres de la selecció francesa de futbol han sortit en els últims dies a fer una crida per aturar la ultradreta de Marine Le Pen a les urnes. Tot i així, malgrat que el nou jugador del Reial Madrid ha estat l'últim a sortir, qui va ser el primer a alçar la veu va ser Ousmane Dembélé. "Ha sonat l'alarma. Hem d'anar a votar. Hem de mobilitzar-nos per anar a votar. Tots, aneu a votar!", va demanar l'exblaugrana.

Quan li van preguntar a Bojan Krkic què era el que més li preocupava de Lamine Yamal, el coordinador de l'àrea de futbol del Barça va respondre una cosa que ben pocs s'esperaven: "Que acabi l'ESO". Cuidar els estudis, el dia a dia, la salut mental i l'entorn més íntim han estat les grans obsessions a la ciutat esportiva blaugrana des que el jove futbolista va fer el salt a l'elit, convertint-se amb 15 anys en el jugador més jove a debutar amb el primer equip del Barça i a la Lliga. Des de llavors ha superat més d'una vintena de rècords de precocitat a les diferents competicions en què ha participat. Dissabte, amb 16 anys, 11 mesos i dos dies, en trencava un altre: el de debutant més jove en una Eurocopa. I per si no fos prou, un altre rècord de propina: el més jove a repartir una assistència.