"Cada partit del Girona a Primera ha de ser una festa", reflexionava fa uns anys Jordi Guerrero, ex segon entrenador blanc-i-vermell i ara company d'aventures de Domènec Torrent a Mèxic. Sabia de què parlava, l'arbucienc, acostumat al fang de les categories anònimes. Des de la distància, segur que ha encetat una ampolla de cava amb la permanència actual, patida a l'extrem de manera inesperada. Montilivi l'ha celebrat en la cloenda del campionat, tot i que sense gaire entusiasme, un fet que provocaria la ganyota de Guerrero, que es deixaria anar per cantar i ballar, si calgués. Però tant la plantilla com l'afició estan esgotats i desgastats. Les vacances són necessàries. Ha guanyat l'Atlètic gràcies al hat-trick de Sorloth i un gol de Lenglet (0-4), un resultat exagerat en els minuts finals.

L’Espanyol necessitarà alçar més la veu per aconseguir el respecte arbitral. Pocs dies després que el seu conseller delegat, Mao Ye, acceptés les explicacions del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) sobre el polèmic arbitratge patit a Son Moix, els blanc-i-blaus van tornar a veure com nous errors arbitrals li van passar factura davant un Atlètic de Madrid (1-1) que s'allunya de la lluita pel títol. Un déjà-vu, si es té en compte que en l'última visita dels madrilenys a l’RCDE Stadium es va validar un gol fantasma d'Antoine Griezmann sense que el VAR tingués cap imatge que demostrés que la bola havia travessat la línia de gol completament.

Semblava que el Barça perdria al camp de l'Atlètic de Madrid, però quatre gols en 20 minuts van permetre guanyar al Metropolitano, un estadi en què sempre s'ha de patir, siguis l'equip visitant o els aficionats locals, que no han viscut la millor setmana, entre la derrota als penals contra el Reial Madrid i la remuntada del Barça. L'Atlètic queda molt tocat en la lluita per la Lliga. Serà cosa de dos?

L'Atlètic de Madrid rep aquest diumenge (21 h, DAZN) el Barça en hores baixes després d'una eliminació cruel als penals a la Champions. "Els meus sentiments són de ràbia i injustícia. Però, des del càrrec que tinc, l'únic que puc fer és treballar perquè l'equip continuï competint com sempre", diu Diego Pablo Simeone, l'entrenador dels matalassers, només tres dies després d'encaixar el rebés contra el Reial Madrid. Sense gairebé temps per refer-se després de disputar 120 minuts dimecres, el tècnic argentí té la difícil tasca de reanimar el seu conjunt, immers en la lluita pel títol de Lliga, davant del Barça de Hansi Flick.

L'entrenador de l'Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone, va irrompre a la roda de premsa interpel·lant els periodistes: “Que aixequi la mà qui hagi vist que Julián tocava la pilota dues vegades”. L’entrenador argentí va voler situar al centre de la polèmica el gol no concedit al seu equip durant la tanda de penals de la tornada dels quarts de final contra el Reial Madrid (0-1, 3-4) i va criticar amargament la decisió arbitral.

El Barça de Hansi Flick es va tornar a fer un tret al peu contra l’Altètic de Madrid (4-4) i va deixar escapar una renda de dos gols després d’haver remuntat un 0-2 advers. L’Atlètic de Madrid, de nou amb Sorloth com a heroi final, va aconseguir sortir viu de Montjuïc gràcies a dos gols als minuts finals. El Barça va demostrar que té una fe indestructible aconseguint capgirar el marcador inicial, però no va saber tancar el partit i tot queda obert per a la tornada a Madrid del 2 d’abril.

El Barça, que fa poques setmanes semblava perdut a la Lliga, es pot posar líder si dilluns derrota el Rayo Vallecano. De nou els resultats van jugar a favor de l’equip blaugrana, que va veure com el Reial Madrid i l’Atlètic punxaven en dos partits marcats per les targetes vermelles. Primer, els blancs no van passar de l’empat al camp de l’Osasuna (1-1), el seu tercer partit consecutiu a la Lliga sense guanyar. I després, l’Atlètic es va quedar amb un home menys ja als cinc minuts de joc i va acabar empatant amb el Celta de Vigo al Metropolitano (1-1).

Els culers beneeixen Carlos Romero, el lateral de l'Espanyol, mentre que el madridisme el criminalitza. La maquinària de Florentino Pérez ha ensorrat l'enorme alegria del conjunt entrenat per Manolo González, però la realitat de la competició és ben diferent. La resistència perica liderada per Joan Garcia, el mur de Sallent, manté viva la lluita pel títol de Lliga i dota d'esperances els seus perseguidors. El Barça, que observava com el seu màxim rival s'escapava, recupera terreny veient com els blancs se situen a només quatre punts amb 48 en joc. Pot passar de tot, en les 16 jornades que queden per disputar-se.

Del derbi de Madrid, qui en va sortir guanyador va ser el Barça. L’empat entre el Reial Madrid i l’Atlètic pot permetre a l’equip de Hansi Flick retallar encara més distàncies amb el lideratge si s’imposa al camp del Sevilla. Va ser un derbi bonic, amb tensió i debats, amb una primera part ben controlada per l’equip de Simeone i una segona en què el Madrid va fer mèrits per marcar un segon gol. No va passar, i el repartiment de punts deixa la Lliga ben igualada i enredada en els debats sobre l’arbitratge, ja que el madridisme plora pel penal que van xiular a favor dels visitants a la primera part.

Pedri va posar la màgia en un estadi massa fred, però si perdones contra l'Atlètic de Madrid, ho pagues. Quina forma d'acabar un any en què s'havia recuperat la il·lusió gràcies a Lamine, Cubarsí, Casadó, Pedri i Hansi Flick. Una derrota que fa mal, que et deixa amb un pam de nas, però que no pot amagar que els últims mesos s'ha treballat amb encert. Encara que ara costa, cal defensar aquests joves que van marxar al vestidor amb cara d'estar ben emprenyats.

Clément Lenglet jugarà aquest dissabte (21 h) un partit clau en la lluita per la Lliga amb la samarreta d'un rival directe del Barça. El jugador nascut a Beauvais (França) va marxar cedit aquest estiu per tercera temporada consecutiva. Després de passar per dos clubs de la Premier (Tottenham i Aston Villa), "Lenglet va preferir descartar el mercat saudita i apostar per una carrera esportiva de més nivell a Europa", manifesta a l'ARA un antic treballador de l'àrea esportiva blaugrana. Amb l'objectiu de continuar competint al màxim nivell, va acceptar la proposta de l'Atlètic de Madrid, que va signar el central esquerrà per una campanya –sense opció a compra– amb la condició de fer-se càrrec de la major part de la fitxa. Per efectuar l'operació, el Barça va renovar-lo una temporada més (fins al 2027) i així repartir el seu elevat sou i no penalitzar el club en termes de fair play.

Joan Laporta va expulsar els Boixos Nois del Camp Nou i Florentino Pérez va fer el mateix amb els Ultras Sur del Santiago Bernabéu. Enrique Cerezo, el president de l'Atlètic de Madrid, deixa entrar al Metropolitano de forma multitudinària els seus aficionats més radicals, que formen part del Frente Atlético. Molts d'ells ho fan encaputxats, amb simbologia neonazi i, fins i tot, amb armes blanques. Sense anar més lluny, en el derbi davant el Reial Madrid (1-1) d'aquest diumenge la Policia Nacional en va trobar una entre els membres d'aquest grup després del llançament d'objectes a la gespa que va obligar a suspendre el partit temporalment.

L’Espanyol es resisteix a convertir-se en la ventafocs d’aquesta Lliga. Els blanc-i-blaus van sumar al Cívitas Metropolitano, contra el poderós Atlètic de Madrid, el primer punt del campionat després d’un exercici de resistència numantina (0-0). Un empat de gran valor amb el qual va estrenar el caseller de punts, si bé no encara el dels gols a favor. Un deure pendent d’un equip que treballa a correcuita als despatxos per rematar la plantilla amb més peces que puguin aportar solucions en atac. Aquest dijous ha tancat la cessió de Naci Ünüvar, un extrem turc de 21 anys de l’Ajax. L'acord inclou una opció de compra. Si no hi ha cap sorpresa d'última hora, aquest seria l'últim reforç de l'Espanyol en aquest mercat estiuenc. El club va preguntar per André Franco, un migcampista ofensiu de 26 anys del Porto, però finalment va quedar descartat.

Tot semblava controlat. El Girona havia apagat l'inici enèrgic de l'Atlètic, assenyalat com la principal alternativa a Madrid i Barça per la Lliga. No feien gaire sensació de perill, això és veritat. Però no tenien el partit gaire lluny del que Míchel havia previst durant la setmana, mentre s'imaginava com seria. Fins que una pilotada llarga de la defensa matalassera, sense risc evident, va obrir la caixa dels trons: Gazzaniga va sortir de l'àrea per desviar-la, però va calcular tan malament que, quan la pilota va botar, li va passar pel damunt i va tallar-la amb la mà perquè Julián Álvarez, que corria amb David López i Blind, no marqués gol. El resultat va ser una falta perillosíssima a la frontal, amb groga inclosa –s'entén que no va ser vermella perquè no estava clar si el davanter de l'Atlètic hi arribaria abans que els centrals gironins–, que va acabar a la xarxa perquè, si el porter argentí no va estar encertat en la jugada, encara ho va estar menys en el llançament de Griezmann, empassant-se el xut al seu pal.

L'empipada de Míchel al límit del descans ha estat més que justificada. En el temps afegit de la primera part, amb 1-1 al marcador, una diagonal de Savinho ha estat caçada dins de l'àrea per Reinildo. Només a coces han pogut aturar el brasiler els jugadors de l'Atlètic, que han viscut sota una impunitat absoluta. De Burgos Bengoetxea, però, ha dit que res de penal. El VAR, no fos cas, tampoc s'ha pronunciat. Tant l'un com l'altre han influït en el desenllaç, perquè a la jugada següent, mentre tot el Girona encara protestava, la defensa s'ha adormit i Correa ha marcat el segon. El partit ja no ha sigut el mateix i l'Atlètic s'ha endut el triomf (3-1).

Somia, aquest Barça. S'engresca, ara que per fi aconsegueix que els fets donin la raó a Xavi, amb bon joc i resultats. Després de la dolça ressaca europea, l’equip blaugrana va saquejar el camp de l’Atlètic de Madrid amb una facilitat un xic inesperada, ja que ningú hi havia guanyat fins ara, al Metropolitano. A vegades, els equips de futbol necessiten rebre cops per fer-se forts, com aquest Barça, que no deixa de perdre jugadors per lesió, però no afluixa, ja que els joves de la Masia sempre sumen. I amb Lewandowski repartint regals, el Barça va estirar les orelles d'un Simeone que encara no ha derrotat a Xavi, i es va entestar de pas a perseguir el somni, segons alguns factible, segons altres encara utòpic, de guanyar la lliga i la Champions.

Escric després d’una nit televisiva passada en companyia de l’èpica victòria del Girona sobre l’Atlètic de Madrid, la muntanya russa emocional del bàsquet amb el Barça guanyant per fi un partit i contra el Madrid a l’Eurolliga i, de postres, un capítol del documental sobre Josep Lluís Núñez al 3Cat.

Era el minut 91 quan Iván Martín va estripar-ho tot amb una paràbola a l'escaire. Tota la ciutat va celebrar el gol. Martín va córrer cap a la cantonada, genolls a la gespa, entre les rialles dels seus companys, que se'l tiraven al damunt sense pietat. I Montilivi va acabar botant d'alegria al signar un triomf brillant i al límit contra l'Atlètic (4-3) en una oda al futbol a Girona, una ciutat que s'havia quedat sense el títol honorífic de campió d'hivern però que mai no s'hauria imaginat que abans de començar el seu partit estaria pendent del resultat d'algú (en aquest cas ho va estar del Madrid) per saber si ho seria. Dos pals previs del Mallorca van provocar pensaments impurs, però Rüdiger, a dotze minuts del final, va recordar quina sol ser la realitat quan el conjunt blanc està implicat en la trama. En qualsevol cas, els de Míchel han tancat colíders una primera volta gairebé perfecta amb 48 punts, un menys que en tota la temporada passada.

La revenja, que dolça que pot arribar a ser. Els llibres sobre la moral diuen que no caldria desitjar-la, que és millor perdonar. Però la venjança embriaga, com un bon vi. I João Félix ho sap. El portuguès tenia ganes de tastar-ne el gust i tot seguit somriure, per veure de reüll com reaccionava Diego Pablo Simeone. El talent d’un jugador que encara pertany a l’Atlètic de Madrid va servir per abaixar els fums a l’equip matalasser, que arribava a Montjuïc afirmant que juguen com els àngels. Serà un altre dia, perquè a la muntanya màgica els àngels, darrerament, parlen portuguès i juguen de blaugranes. Tot i acabar patint, el Barça va recuperar la confiança de molts incrèduls en cinc dies.

L’Espanyol va sortir de la tomba per deixar clar que està disposat a lluitar fins al final per mantenir la categoria. Els blanc-i-blaus van quedar-se a les portes de completar una remuntada que hauria estat històrica davant l’Atlètic de Madrid (3-3) en un partit que perdia 0-3 a l’inici de la represa i que va poder guanyar Joselu en un mà a mà davant Grbic a pocs minuts pel final. Si cal morir, que sigui així, drets, mostrant orgull i honor. Just el que demana i mereix una afició que segueix acompanyant l'equip en aquesta temporada que s'ha convertit en una llarga i lenta agonia. Va ser un partit totalment boig en què l’Espanyol va tornar a la vida quan tothom semblava que havia perdut la fe. L’empat no serveix, perquè deixa els blanc-i-blaus a tres punts de la salvació quan en queden sis per disputar. L’Espanyol necessitarà molt més que èpica, una carambola, per continuar a Primera la temporada vinent. Lluitant com va fer ahir, però, els miracles semblen possibles.