El novembre del 2015, el ple del Consell Insular de Menorca va declarar el 2017 Any Pasqual Calbó i Caldés. Per la seva part, el 13 de gener del 2016 el Govern de les Illes Balears va assumir com a pròpia aquesta efemèride declarant el 2017 Any institucional i nomenant el professor Miquel Pons Povedano comissionat autonòmic.

Tal vegada allò que defineix millor la figura de Pasqual Calbó i Caldés, de qui avui es compleix el dos-centè aniversari de la mort, és el seu caràcter polifacètic –hi ha qui en diu polièdric, una de les característiques del diamant– en qualsevol dels aspectes personals i professionals del seu Grand Tour vital, ple de grans contrastos i d’innombrables cares, que a la vegada es complementen en un tot brillant. Des d’una primera perspectiva, va ser l’artista, dibuixant i pintor de les grans i petites composicions de temàtica mitològica, al·legòrica o religiosa, de les obres de gènere de la vida quotidiana i festiva, dels retrats i dels paisatges, en qualsevol tècnica tradicional o moderna i sobre qualsevol matèria: llapis, tinta, aiguatinta, sanguina, pastel, aquarel·la sobre paper, oli sobre tela, planxa de metall, ivori i argent, tremp i grisalla sobre guix i mur. Des d’un altre punt de vista, va ser el mestre de dibuix, geometria i arquitectura i l’autor d’un gran compendi de vint-i-una obres didàctiques sobre geometria pràctica, arquitectura civil i militar, perspectiva, física experimental, gnomòtica, etc., per esmentar només les disciplines que Calbó cita breument en el qüestionari que Joan Ramis i Ramis li havia passat poc abans de morir inesperadament el 12 d’abril de 1817, avui fa dos-cents anys.