El 1991, Toni Catany inaugurà al Casal Solleric de Palma la mítica exposició La meva Mediterrània. Era la mostra que sorgí amb el llibre del mateix títol publicat per l’editorial Lunwerg, premiat com a millor llibre a les Trobades Internacionals de la Fotografia d’Arles i premi al millor llibre il·lustrat per la Generalitat de Catalunya. Toni Catany (Llucmajor, 1942 - Barcelona, 2013) feia, sobretot, una declaració de la seva identitat i arrelament a uns paisatges i especialment a una cultura, que havia recorregut durant dècades per conèixer-la en profunditat i fotografiar-la.

Els anys passen i el Govern balear podria veure’s obligat a tornar els 4,3 milions d’euros concedits pel Ministeri d’Indústria i Turisme amb la finalitat exclusiva de construir el Centre Internacional de Fotografia (CIF) Toni Catany a Llucmajor, si no s’ha acabat de realitzar a finals de 2018. Ja és la segona pròrroga concedida des del govern de l’Estat per a l’execució d’aquesta partida dels fons estatutaris.

Des de la constitució de la Fundació Toni Catany (FTC), el 10 de juliol del 2014 a Llucmajor, es va especificar que aquesta seria “la persona jurídica que ha de representar legítimament, a partir d’aquest moment, l’artista desaparegut davant de les institucions implicades i compromeses, des dels seus inicis, en el projecte d’un Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor. L’objectiu: crear un espai que esdevingui, per a les Illes i per a la ciutat natal de l’artista, un benefici de caràcter cultural coherent amb la importància que, per al patrimoni artístic del país, té l’obra del fotògraf llucmajorer”, tal com es pot llegir a la pàgina fundacional.

Al llarg de més de quaranta anys de trajectòria, Toni Catany va realitzar una profunda investigació de la fotografia, no només a través de la pròpia obra, sinó també mitjançant l’estudi de tècniques, d’autors que tenia com a referents, d’estils, escenaris, objectes i llibres que l’ajudarien a fer un recorregut bastant complet per la història del llenguatge fotogràfic. “Tenia una vertadera obsessió per recollir tot allò que l’ajudàs a comprendre i seguir el camí de la seva obra, des de la consciència que s’estava fent a ell mateix”, afirma Antoni Garau, director de la Fundació Toni Catany.