El Centre Sanitari Municipal i de Protecció Animal de Son Reus de Palma ofereix 50 cans en adopció que foren rescatats en una intervenció feta el 24 de febrer passat a una finca de Palma, on els animals foren localitzats en molt males condicions.

Amb el lema 'Adopta’ls. Ells també desitgen un bon Nadal', l'Ajuntament de Palma ha presentat aquest dilluns la campanya orientada a incentivar les adopcions d'animals, fonamentalment cans i moixos, que es troben acollits a les instal·lacions del Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal (CSMPA) de Son Reus. La campanya va generar certa polèmica. MÉS per Palma considera que “promou adopcions impulsives” i “perpetua la idea que els animals són regals de Nadal”.

Amb la maternitat, a la Maia se li va despertar una "inquietud" d'omplir el buit biogràfic que va des de la concepció fins al part. Un cop en aquest món, la història personal l'ha fet amb la família que fa 46 anys la va anar a buscar a l'Hospital Sant Joan de Déu tot just acabada de néixer i la va adoptar oficialment. Des de sempre, la mare adoptiva, la mare, li va explicar —sense prejudicis— que una altra dona l'havia dut a la panxa però que per alguna raó no es va quedar amb ella.

A Laura Bibiloni Obrador la van trobar nounada a “la neu”. Una neu així en abstracte, sense una localització exacta a la populosa Hangzhou. “Vaig estar ingressada, molt malalta. El meu nom era Youbing, que té relació precisament amb el fred i la neu”, revela. La van traslladar a un orfenat i va ser adoptada a nou mesos per un matrimoni mallorquí. Acaba de complir 24 anys. Maria Chong Vaquer Montcades en té 21, sap que el seu nom xinès significa ‘sana i veciada’ i que va arribar a Mallorca amb els seus pares adoptius a vuit mesos.

L’escriptor i policia científic dels Mossos d’Esquadra Marc Pastor em rep a casa seva, a Sant Andreu. En aquest barri de Barcelona ha format una família juntament amb l’Eva Narvaez, que és treballadora social, el seu fill Lando, que ha acabat cinquè de primària, i el Doctor, un gos petitó d’edat avançada. Però han voltat força. "Jo soc de Sant Andreu de tota la vida, però l’Eva i jo vam viure deu anys a Nou Barris, per qüestions econòmiques. I el 2014 vam anar a Madagascar a buscar el Lando".

La nina de tres anys que juga amb la plastilina reclama ser atesa com una filla ho faria amb una mare. Però Virgínia –funcionària de 46 anys, soltera i sense parella– no l’ha parit. A 41 anys va sentir la crida de la maternitat, però no la clàssica. “No volia tenir fills biològics i no havia format una família, però volia llevar-me les ganes i, alhora, ajudar”, explica. Podia conciliar i va decidir acollir temporalment un nin. “Com que no tenia experiència, em vaig estrenar en tots els sentits. Volia intentar-ho, que els pares d’acolliment siguem un pont és un avantatge. Donam una llar i oferim un futur a aquests nins”, explica.

La meva filla Dària és una noia jove, cuida molt el seu aspecte i li agrada saber que va guapa i que no passa desapercebuda. Des de fa set mesos viu en una residència per a joves amb trastorns de conducta, on fa moltes activitats artístiques i terapèutiques. Allà s’ha enamorat.

El Marcel Mauri i el Zuber Abezic-Baton es van casar la vigília d’unes eleccions. La sala on celebraven la festa era un centre de votació i els que es van allargar al matí es van trobar amb els vocals i els caps de mesa que entraven carregats amb les urnes. Va ser un moment divertit, perquè alguns dels convidats també eren vocals. Curiosament, alguns dels moments més importants a la vida de la parella han coincidit amb eleccions. El casament i, quatre anys després, l’aniversari del seu fill, a qui direm G. Explicat així sembla tot molt fàcil, però res més lluny de la realitat. Aquesta és la història de com el Marcel i el Zuber es van convertir en el papa i el baba. És una història a estones trista i a estones feliç. I, sobretot, és una història que mereix ser explicada. 

Entre 25 i 30 dones renuncien cada any a quedar-se amb el seu nadó, una xifra que en els últims anys es manté estable i força lluny de les que hi havia cap a mitjans de la dècada passada. Per exemple, a Catalunya, el 2006 i el 2007 es van registrar 57 i 54 casos, respectivament. Des del 2019 sumen en total 104, tot i que falta revisar encara les dades del 2022 (18 expedients, de moment).

Dir que em va arribar la paternitat de sobte i de forma abrupta quan, en realitat, el meu marit i jo portàvem anys esperant-ho, pot semblar contradictori. Però la realitat d'una adopció nacional és la que és. Feia gairebé cinc anys que havíem iniciat els tràmits. Havíem passat ja tots els cursos, entrevistes i exigències per obtenir la idoneïtat. Però seguíem amb la incertesa de no saber quan arribaria el moment. Vivíem sense fer plans a mitjà i llarg termini, esperant que pogués arribar d'un moment a l'altre, però conscients que podien ser dies, setmanes o mesos. La sensació de tenir un peu a la paternitat i l'altre a l'angoixa de l'espera no és gaire agradable, i menys si s'allarga en el temps. 

La biografia de l'Ennatu Domingo (Etiòpia, 1996) és impressionant, però no ho és menys sentir-la parlar. En aquest cos tan menut hi caben més experiències de les que es poden imaginar per a una barcelonina de 25 anys. I, sens dubte, més de les que es poden imaginar per a una dona etíop d'aquesta edat. L'Ennatu ja ha superat els anys que va viure la seva mare biològica i aquest ha estat l'impuls per escriure Fusta d'eucaliptus cremada (Navona), una història que entrellaça el relat biogràfic i l'assaig sobre els orígens, el pes de l'educació, la identitat i l'ambició de fer un món més feminista, divers i just.

"Si no pots tenir cap fill, et poses una panxa postissa, fas les visites al metge de manera normal, ingresses i et donarem un nadó en adopció. No ho has de dir a ningú, només al teu marit". Aquestes són les paraules que va dir una infermera de la Clínica La Alianza de Girona, avui Clínica Onyar, a la Paquita fa més de 50 anys. Havia tingut problemes amb els embarassos, havia perdut tres criatures, i la infermera, amiga de la família, va plantejar aquesta possibilitat. Al cap d’un temps, i després d’haver tingut una filla sana, la Paquita va veure com li desapareixia una criatura acabada de néixer. Sana i forta. Just abans de rebre l’alta com li havia anunciat el metge. Al quart dia, sense cap preavís, li van dir que la nena havia mort i no l'hi van deixar veure mai més. El naixement i la seva hipotètica defunció no consten enlloc. A la família Sitjà sempre han tingut clar que van robar-los la filla, que ja tenia nom: Lourdes. I ho saben perquè a ells mateixos els havien ofert la possibilitat d'obtenir un nadó robat.

Van rebre la primera fotografia del seu fill l’estiu passat i, a hores d’ara, encara esperen agafar un avió cap al Vietnam per recollir-lo: “Fa mesos que creix lluny nostre i ningú aconsegueix res. No volem fer turisme a la badia de Halong, simplement reunir-nos amb ell i sortir del país”, denuncien a l’ARA diverses famílies catalanes afectades pel tap d’adopcions que s’ha format en aquest país arran del blindatge estricte que Hanoi ha seguit per protegir-se del covid. Se senten “desemparades” perquè ningú ha aconseguit desencallar la situació: porten mesos revisant al mòbil les comptades fotografies que els han enviat; reproduïnt vídeos “massa” curts on la criatura juga fins que, fi, la imatge es congela; coneixen detalls tan íntims com si la criatura té una orella més petita que l’altra; i, el més dur: algunes ja tenen una habitació infantil muntada a casa perquè en qualsevol moment els poden cridar per volar.

El centre de benestar animal de Son Reus ha acollit un 34% menys de cans durant el 2020 dels que va rebre el 2019. Segons ha explicat l'Ajuntament de Palma, durant l'any passat 704 cans van ser abandonats o localitzats al carrer. A més, ha informat que durant el 2020 hi hagué un augment de les adopcions i també del nombre de propietaris que anaven al centre de benestar animal a recuperar els seus cans. Gràcies a aquestes dades, durant el 2020 només s'utilitzà un 40% de la capacitat de Son Reus.

"No sé si tenir un fill és un acte d'amor o d'egoisme, però el que sí que sé és que adoptar és una història d'amor plena d'actes d'amor". Aquestes paraules les escriu Quim Juncosa (Barcelona, 1972), advocat i autor del llibre Omplir la vida. El viatge d'una adopció. Ara és un llibre, però en el seu moment va ser una carta: el regal d'aniversari que Juncosa va fer al seu fill Alexandre quan va complir 18 anys. Són 124 pàgines de records i de llum, d'amor i de tendresa, de viatges d'anada i de tornada, d'estius familiars a Mallorca, de presentacions, dubtes i moltes emocions. S’hi conta com és el procés d’adopció, com s’ensenya i s'aprèn una llengua, com es fan les amistats, quines assignatures pendents té el sistema escolar. És la història de la família que formen Quim, Agustí –els pares– i Alexandre. Aquest divendres, 4 de desembre, serà a Palma per presentar el llibre a les 19.30 h a la llibreria Quars.

A quaranta minuts del barri europeu de Brussel·les hi ha el barri residencial d’Evere. Allà, com és habitual a Bèlgica, cada casa és diferent de la del costat. Aquesta és especialment modesta, només destaca per un llençol amb nusos que penja de la finestra de dalt. Les altres dues finestres, a tocar del carrer, encara tenen les persianes abaixades, però un cop estiguin disponibles una d’elles es convertirà en una bústia per deixar-hi bebès. Ja ho tenen tot a punt. Com es pot veure en una fotografia de la pàgina web de l’ONG Corvia, propietària de la casa, una de les dues obertures s’ha adaptat: hi ha un marcador numèric que, després d’introduir-hi un codi, obrirà la finestra. Aleshores la mare veurà un llitet al fons on podrà deixar la criatura i recollir un sobre de paper. Un cop tancada, sonarà una alarma que avisarà els responsables de l’organització perquè recullin el nadó.

Les races de cans considerades com a perilloses com ara el pitbull, el rottweiler i dog argentí, entre d'altres, representen un 63% dels exemplars que hi ha actualment al Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal de Son Reus. Dels 55 cans que hi viuen, 35 són considerats perillosos, segons ha explicat aquest dijous el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Ramon Perpinyà, al ple de la institució.

Un jutjat de primera instància de Madrid considera que la germana de l'antic president d'El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, no està legitimada per demanar que s'anul·li l'adopció de Marta i Cristina Álvarez, filles adoptives del difunt president. Totes dues són les segones accionistes amb més poder dins del grup després d'heretar-lo per la mort d'Isidoro Álvarez el 2014.