Cau el sol a Vilanova i la Geltrú. Les portes de l'escola Sant Jordi s'obren per rebre joves d'entre 16 i 23 anys. La pista de ciment a l'aire lliure brilla amb els focus que hi ha a cada cantonada i que s'encenen per il·luminar l'entrenament de cada dimecres i divendres. S'hi prepara el Futbol Sala Garbí Vida Festival, un equip format per quinze nois de diferent procedència. Alguns han vingut en camió. D'altres, en avió. Amb il·lusions i somnis diversos però una afició compartida: el futbol.

Només ofereix menús tancats de 25, 43 i 60 euros per evitar el malbaratament alimentari. No obre a les nits –excepte divendres i dissabte– i tanca diumenges i dilluns per descans del personal. Està ubicat en un antic cinema d’un poble del Pla de l’Estany situat entre Banyoles i Girona que no arriba als 2.500 habitants. Forma part d’un projecte sense ànim de lucre on a la cuina hi conviuen xefs que han passat per restaurants d’estrella Michelin i una trentena de joves en risc d’exclusió. Cal fer reserva amb temps per tenir taula, sobretot els caps de setmana. I acaba d’entrar, en tan sols cinc anys des de la reobertura, a la llista Bib Gourmand de la Guia Michelin 2024, la que per a alguns és el planter per aconseguir una futura estrella i per a d’altres un segell a la millor qualitat, preu i servei.

Només una persona li va poder robar plans a Rihanna en la seva increïble actuació a la Super Bowl el febrer passat: l'intèrpret de signes Justina Miles, la primera dona negra sorda que actuava en aquest estadi davant de 63.400 assistents, es va convertir en un fenomen viral. La seva interpretació era en si mateixa un espectacle, però sobretot feia accessible a milions d'espectadors sords les cançons de la cantant de Barbados. Això és el que passarà als quatre concerts que Coldplay farà del 24 al 28 de maig a Barcelona. L'associació EnCantades, que des de fa quatre anys es dedica a fer concerts inclusius per a sords i oïdors amb llengua de signes catalana, s'encarregarà de signar els concerts en català i castellà amb quatre intèrprets que faran torns al llarg de l'actuació. El grup ha reservat cinquanta places a primera fila perquè puguin veure els dos intèrprets i alhora tinguin visió directa amb la imatge del cantant anglès.

El Consell de Mallorca ha concertat 70 places per atendre persones amb una discapacitat associada a un problema de salut mental, una acció a la qual destinarà 1.297.934,75 en els pròxims tres anys. La concertació l'han signada aquest dimecres dematí la presidenta de la institució, Catalina Cladera, i la consellera de Drets Socials i presidenta de l'IMAS, Sofia Alonso, juntament amb representants de Deixalles Calvià i l'Associació per a la Salut Mental Gira-sol. A l'acte també hi han assistit el director insular de Persones amb Discapacitat i Innovació Social de l'IMAS, Andrés López; el president de la Fundació Deixalles, Josep Falcó; la presidenta de Deixalles Calvià, Francisca Maria Martí, i el gerent de Gira-sol, Alfonso Suárez, a més dels gerents d'Estel de Llevant i Es Garrover i de la federació 3Salut Mental.

Un noi es planta davant d’una torre de Pedralbes i toca el timbre. Són les onze del matí d’un dimecres qualsevol. La porta automàtica s’obre i el rep el propietari. Entren al garatge i el noi agafa una bicicleta elèctrica amb una gran cistella de vímet al darrere per començar la seva jornada laboral. Es dedica a recollir els taps de suro d’ampolles de vi i cava que li guarden en diversos bars i restaurants de Barcelona. Quan ja ha completat la ruta d’aquell dia, el noi torna a la torre. Ara toca fer el triatge: sempre es pot colar algun tap de silicona i cal separar les grapes metàl·liques dels taps de cava. Costa de creure, però ara mateix ja s’acumulen vuit o nou sacs de construcció plens de taps de suro reciclats. El volum és tan gran que el propietari s’ha comprat un transpalet per moure’ls. No li estranya, que els veïns tinguin curiositat per saber què traginen en aquell garatge de la zona alta. Però a ell el fa sentir immensament feliç.

Les flautes sonen encara més dolces quan només competeixen amb el xiulet nerviós i intens del vent. És negra nit. Ni tan sols el bordar dels gossos del Parc Plaça de Sóller interromp la melodia. A mesura que s’enfila el carrer Deià, al districte de Nou Barris de Barcelona, la tonada guanya volum. De cop, s’hi afegeixen els violins, que atorguen cos a la peça i emmudeixen la bufada. Els sons que neixen dels budells del Centre de Formació de Persones Adultes Madrid creixen per l’efecte dels blocs del voltant, que conformen un semicercle de qualitats amplificadores. És la banda sonora del cap de setmana al barri. El ritual de cada dissabte. Però ho és sobretot en els prolegòmens del gran concert de l’any, a tocar. Avui porten assajant des de les 10 del matí. I s’allargaran fins a les 21 h. Tot i que es tracta d’una orquestra que va molt més enllà de l’academicisme, sona amb excel·lència. Estan tocant els petits, amb uns instruments minúsculs, de nyigui-nyogui. A les escales del centre s’esperen més músics, els grans. Parlen de l’estrena. Tot i l’experiència, masteguen nervis entre paraules. L’Auditori sempre imposa. Fins i tot per a l’Orquestra Simfònica Vozes.

El Museu Marítim de Mallorca es construeix des de baix, cosint xarxa i de la mà de la ciutadania. Si les primeres Jornades de la Mar varen servir per encetar un diàleg horitzontal amb la comunitat marítima per saber què volien del centre públic, enguany, en la segona edició, les jornades serviran per mostrar el projecte expositiu. L’equip directiu, amb el director gerent Albert Forés al capdavant, ha plantejat des del començament la voluntat de construir un projecte de museu social, participatiu i inclusiu; i amb aquesta visió estan pensades les jornades, en què participaran professionals d’àmbit illenc i estatal. Les experiències i els coneixements compartits durant aquests dies es recolliran i serviran com a matèria primera per proposar la museïtzació de Ses Voltes, l’actual seu del centre. “Nosaltres tenim una comunitat marítima que gestiona un patrimoni viu, i tenim l’obligació de fer-los partícips d’aquest museu que fa quaranta anys que s’espera”, diu Forés.

Els prop de 15.000 usuaris d'un total de 27 entitats socials i dels centres municipals de Serveis Socials podran accedir a la programació cultural municipal de manera gratuïta. Així ho ha informat aquest divendres el regidor de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, durant la presentació d'un protocol entre àrees de la Regidoria per fomentar l'ús dels espais culturals per part de col·lectius vulnerables.

Tots els partits polítics amb representació en el Parlament de les Illes Balears han firmat aquest dimarts el Pacte per la Inclusió Social, que té com a objectiu millorar les condicions de vida de les persones que es troben en situació de risc, pobresa o exclusió social i facilitar i consolidar la feina que fan les entitats socials, segons ha informat l'agència Efe.

Aquest dijous, 17 d'octubre, Dia internacional per l'erradicació de la pobresa, unes 200 persones han participat en els tallers i contacontes que han tingut lloc a la plaça d'Espanya de Palma organitzats per les entitats que integren la xarxa d'inclusió social EAPN-Illes Balears. La presidenta de la plataforma, Margalida Jordà, ha assenyalat que encara queda molt camí per fer. "Quedarem molt enfora d'assolir les metes europees marcades per a l'any 2020", ha dit a la lectura del manifest que ha donat per finalitzats els actes.

La Xarxa per la Inclusió, EAPN-Illes Balears, ha presentat l’Informe de l’Estat de la Pobresa a les Illes Balears 2019. El document, que parla de la situació econòmica i la vulnerabilitat social dels illencs, constata que a les Balears hi ha 200.000 persones en risc de pobresa i d'exclusió social i que més del 60% de la població té dificultats per arribar a final de mes. "Ens podem permetre, en una societat moderna, tenir 200.000 persones en risc d'exclusió crònic?", demana el director tècnic d'EAPN-Illes Balears, Andreu Grimalt.

El pressupost global del Departament de l’IMAS és el que més ha crescut en els darrers quatre anys, i ja representa el 40% dels comptes totals del Consell. Per al 2019, s’han pressupostat 200,2 milions d’euros, xigra que significa un augment de la inversió de 56 milions d’euros en quatre anys.

Dues-centes nou són les persones que dormen al carrer a Mallorca, segons el darrer recompte, fet el 2017. Tot i tenir la possibilitat de dormir sota un sostre en els diferents recursos del Consell, continuen havent-hi 209 persones que dormen al carrer a Mallorca. Per què? “Els motius tenen a veure amb el fet que aquests espais, en molts casos, no es plantegen com una solució estable a mitjan o llarg termini, no tenen en compte les necessitats de les persones. A més, allotjar-se en aquests recursos implica compartir espais amb persones desconegudes, cosa que suposa manca d’intimitat, privacitat i tranquil·litat, i en ocasions, s’originen problemes de convivència”, assegura Teresa Vallespir, directora insular d’Inclusió Social.

Un total d'11.292 infants i adolescents en situació de pobresa de Mallorca, concretament dels municipis de Palma, Inca i Manacor, i 6.868 famílies s'han vist beneficiades, al llarg dels darrers deu anys, del programa CaixaProinfància, que s'ha desenvolupat a través de 12 entitats socials a l'illa.

La consellera de Benestar i Drets Socials i presidenta de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Margalida Puigserver ha presentat aquest dimecres els resultats definitius del II Recompte de persones sense sostre a Mallorca, que es va dur a terme el 22 de març amb la col·laboració de més de 200 persones voluntàries, entitats de la xarxa d'inclusió social i membres de la Universitat de les Illes Balears.

Canviar les actituds i els comportaments de la societat envers les persones que tenen algun trastorn de salut mental és l'objectiu amb què s'ha presentat aquest dimecres al CaixaFòrum Palma el projecte 'Obertament Balears', liderat per 3 Salut Mental, aliança formada per les entitats socials Gira-sol, Estel de Llevant i Es Garrover.