Més de 460.000 nens i nenes catalans viuen en risc de pobresa o exclusió social. És a dir, un de cada tres. Infants que no tenen garantit un mínim consum de proteïnes per créixer de manera saludable. Que viuen en llars on no es pot mantenir una temperatura adequada. Amb famílies que no poden fer front a despeses imprevistes, o que no poden marxar de vacances com a mínim una setmana a l’any. I això passa en un país on l’economia no deixa de créixer –per sobre l’espanyola i l’europea– i amb una taxa d’atur tan baixa com no la vèiem des d’abans de la crisi financera del 2008.

A casa nostra, parlar de pobresa és parlar dels infants. A Catalunya, 1 de cada 3 nens, nenes i adolescents es troben en risc de pobresa o exclusió social, una de les pitjors dades de la Unió Europea. Si bé des d’UNICEF Comitè Catalunya celebrem tenir a l’abast instruments com la Garantia Infantil Europea, l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil i que el govern de la Generalitat situï aquest problema com a prioritari, això s’ha de fer realitat en els propers pressupostos.

Aquesta setmana s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’any 2023, una radiografia de com viu la ciutadania i com arriba a final de mes. I no és només un exercici informatiu, de saber com millora o empitjora el nostre benestar, sinó una de les eines més útils que tenim per dissenyar millors polítiques. Si els instruments públics que definim no s’adapten a les necessitats reals de la ciutadania, poc podran fer per millorar la seva qualitat de vida.

Un 22,5% dels menors de 18 anys de les Balears eren pobres l’any 2022, segons les dades de la Xarxa per la inclusió social EAPN-Illes Balears. Si es té en compte que la majoria d’alumnes d’entre 3 i 16 anys estan escolaritzats, el sistema educatiu esdevé clau a l’hora d’equilibrar les desigualtats d’aquests estudiants vulnerables respecte dels seus companys. Es tracta de diferències econòmiques, però també d’accés als recursos, al coneixement i a una bona alimentació. “Fa quatre anys vàrem crear el menjador escolar, perquè detectàrem que hi havia alumnes que, per raons econòmiques, no menjaven correctament”, explica el director de l’IES Son Cladera, Manuel Blanco. Ara com ara, fan ús del servei 12 famílies. Abans d’instaurar-lo, la secretària anava a comprar llet i galletes per als estudiants que venien en dejú. “Si un alumne ve a classe sense menjar i s’adorm , com l’has de renyar? No té sentit”, opina. “Està en una clara desigualtat a l’hora d’accedir al coneixement”, afegeix. 

Un 28% dels nens d'Espanya viuen en situació de pobresa infantil, segons un informe de l'Unicef que ha analitzat un total de 39 països de la UE i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), i que situa Espanya en la posició 36, només superada per Turquia i Colòmbia –que no formen part de la UE– i Romania, que és el país de la Unió amb el pitjor percentatge (29%). Aquestes xifres assenyalen que Espanya és el segon país amb més pobresa infantil de tota la UE. Segons les dades de l'Unicef, més d'un de cada quatre nens i nenes "no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almenys un cop cada dos dies ni fruita i verdura diàriament, viuen en cases sense una temperatura adequada, no compten amb roba, calçat o llibres adequats, o no poden participar en activitats de lleure o anar-se'n de vacances", explica Gustavo Suárez Pertierra, president d'Unicef Espanya, en una nota de premsa en què s'assenyala que hi ha col·lectius més vulnerables a patir aquesta situació, com per exemple les famílies migrants, la comunitat gitana, les persones amb discapacitat o les famílies monoparentals.

A Catalunya més de 430.000 nens i nenes viuen en risc de pobresa o exclusió social. Les seves famílies no ingressen prou per cobrir les necessitats de criança, passen fred a l'hivern, sovint no tenen garantida una alimentació nutricionalment adequada i els seus pares i mares estan a l'atur, o treballen menys del que voldrien. Podríem suposar que el fet de tenir un estat del benestar que garanteix un conjunt de drets bàsics, de forma universal i gratuïta, com la sanitat i l’educació, i de comptar amb governs autonòmics a càrrec dels serveis socials, les prestacions de renda mínima i les polítiques d’inclusió social, ens allunyarien de patir importants nivells de pobresa infantil. Això sense parlar de l’arribada de l'ingrés mínim vital (IMV), el gran sistema de garantia de rendes complementari a les prestacions autonòmiques. Però la realitat és tossuda, i no hi entén, de suposicions. 

Ja fa anys que em dedico a estudiar els impactes sobre néixer i créixer en pobresa. I un podria pensar que això vol dir analitzar què passa en països molt llunyans, on els infants no tenen accés ni a una educació ni a una sanitat pública. Però la pobresa està molt més a prop del que pensem, i del que molts cops volem veure. A Catalunya, gairebé 1 de cada 3 infants viu en famílies que tenen uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. I això vol dir patir carències alimentàries –per exemple, no menjar prou proteïnes en el moment de creixement màxim–, obtenir pitjors resultats a l’escola –tenir una probabilitat més alta, a iguals capacitats, de repetir curs o abandonar els estudis– o passar fred a l'hivern. I, per si això no fos prou, hem de tenir en compte que créixer en pobresa genera cicatrius que es mantenen durant tota la vida. Viure amb pocs recursos a la infància et fa tenir feines de menys qualitat, patir més problemes de salut i tenir salaris més baixos. S’explica així el cicle de la pobresa, que les polítiques públiques tenen el deure de trencar.

Més de 78 milions d'infants al món no poden anar a l'escola. A l'Índia, que aviat serà el país més poblat del planeta, la pandèmia de covid-19 va forçar milers de criatures a deixar les classes i, dos anys i mig després, la majoria encara no hi ha pogut tornar. La Fundació Vicente Ferrer s'ha proposat resoldre aquesta situació i "retornar la màgia als infants de l'Índia". I ho vol fer de la mà del Mago Pop, Antonio Díaz, considerat per la revista Forbes "l'il·lusionista europeu més taquiller del món". Ara, Díaz assegura que vol ajudar els nens d’Anantapur, a l'Índia, perquè també ells puguin somiar amb un futur millor.

Càritas Mallorca ha informat que va atendre el 2021 un total de 1.764 infants en situació de risc de pobresa, una xifra que representa més d'un 19% de les persones que van rebre atenció des de l'entitat. En total, l'organització va atendre 9.249 persones i el 37% acudien per primera vegada a l'atenció social, segons recull la memòria presentada aquest dimecres.

Com la majoria, confio que els nostres polítics estiguin gaudint d’unes bones vacances. D’un merescut descans després d’uns mesos –de ressaca electoral i pandèmica– complicats. I que serveixin també per agafar forces per encarar un trimestre en què el gran protagonista haurien de ser els pressupostos de la Generalitat per al 2022. Han de ser el full de ruta de la nostra economia en el mitjà termini: d’on preveiem que sortiran els ingressos i en què els gastarem. I, en paraules del conseller d’Economia, Jaume Giró, un dels seus tres objectius –juntament amb la disciplina fiscal i l’eficiència operativa– ha de ser l’eficiència assignativa. És a dir, repartir els recursos entre els programes més prioritaris i amb millors resultats. Però, com podem saber quines són aquestes polítiques?

"Les primeres estimacions diuen que un nin de cada tres està sota el llindar de la pobresa a les Illes Balears", ha indicat aquest dijous el director de l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència (OBIA), Serafín Carballo, durant la seva compareixença a la Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports, a petició de Ciutadans. No obstant això, Carballo ha puntualitzat que aquestes primeres xifres sobre l'impacte de la pandèmia en la pobresa infantil les va aportar Mercedes del Pozo, d'Unicef, i que "encara no estan confirmades".

Un 9,7% dels menors de 18 anys que viuen a Palma ja estaven en situació de risc abans que esclatàs la pandèmia, segons l’informe Llegar a tiempo. Niños, niñas y adolescentes en situación de riesgo en España que ha publicat l’ONG Aldeas Infantiles SOS aquesta setmana. 7.130 infants i joves (un 53% nins i un 47% nines) dels 72.797 que viuen a Palma “no poden desenvolupar-se plenament ni exercir la seva condició de subjectes de ple dret”. Així és com resumeix l’organització l’àmplia definició de situació de “risc” que preveu la Llei 26/2015, l’última actualització de la Llei de protecció jurídica del menor, que és de l’any 1996.

L'obesitat infantil està estretament lligada al nivell socioeconòmic de les famílies. Així ho ha constatat la Fundació Gasol en el seu últim informe, en el qual s'afirma que els fills de famílies econòmicament vulnerables pateixen una taxa d'obesitat el doble d'alta que la mitjana de famílies espanyoles. A més, si se sumen tots els paràmetres que indiquen un excés de pes, és a dir tant el sobrepès com l'obesitat, l'estudi assenyala que el 36% dels menors té excés de pes, i la xifra s'eleva fins al 54% dels casos quan es tracta de població vulnerable.

Els nens i adolescents són els principals perjudicats per l'atur i la precarietat del mercat laboral. Tres de cada deu infants, segons un estudi publicat aquest dimarts per La Caixa que analitza l'evolució en els últims deu anys, vivien l'any 2018 en la pobresa ancorada, aquella que fixa la mitjana anual.

Un total d'11.292 infants i adolescents en situació de pobresa de Mallorca, concretament dels municipis de Palma, Inca i Manacor, i 6.868 famílies s'han vist beneficiades, al llarg dels darrers deu anys, del programa CaixaProinfància, que s'ha desenvolupat a través de 12 entitats socials a l'illa.

L'Obra Social la Caixa i la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) posen en marxa la campanya 'Cap nin sense bigoti' per una gran recollida de llet a favor de famílies en risc d'exclusió social. En la tercera edició, que durarà dues setmanes, del 12 al 23 de juny, la recollida es realitzarà mitjançant l'entrega de brics de llet a les 197 oficines de CaixaBank de les Illes Baleares (5.097 a tot Espanya), CaixaFòrum Palma, i els EspaiCaixa Campos, Ciutadella, es Mercadal i es Fortí.

“La pobresa continua tenint rostre d'infant”. Així de contundent s'ha mostrat Silvia Casanovas, tècnica de Polítiques Locals d'Unicef, durant la presentació del tercer informe sobre la infància a les Illes Balears que ha elaborat aquesta organització, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears. Segons aquest estudi, un de cada tres infants de l'Arxipèlag està en risc de pobresa, una xifra molt similar a la mitjana estatal.