L'Audiència de Barcelona ha arxivat finalment aquest divendres la causa de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Segons la resolució enviada pel tribunal, després de rebre la causa per desobediència del Tribunal Suprem, la Fiscalia va demanar l'arxivament del cas i Vox no es va ni pronunciar sobre si s'havia d'obrir judici oral. Per tot això, l'Audiència acorda l'arxivament de les actuacions, de manera que la causa que va portar Gabriel a l'exili queda en res.

A l’inici de la legislatura, la CUP va ser clau per a la investidura del president Pere Aragonès, però dos anys després els anticapitalistes han quedat relegats a un paper testimonial, lluny del seient de soci preferent del Govern al Parlament. En aquest escenari, la formació ha organitzat unes jornades de tres dies a la Nau Bostik de Barcelona per reflexionar sobre el paper que ha de tenir l’esquerra independentista. La cirereta ha estat l’acte de cloenda d'aquest diumenge, en què s'ha escenificat el retrobament de l’exdiputada Anna Gabriel amb les bases del partit després de quatre anys i mig a l’exili. La cupaire ha estat rebuda amb un sentit aplaudiment i, en un discurs breu en què ha evitat entrar en el cos a cos amb JxCat i ERC, ha advertit que el moviment independentista es troba davant el “tancament d’un cicle polític”. I, davant d'això, ha reivindicat la importància del seu espai. 

Anna Gabriel s'ha deixat veure fora de l'exili quatre anys i mig després de marxar a Ginebra. Ha estat aquest dimecres amb motiu de la declaració davant el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, que el 19 de juliol ja li va retirar l'ordre de detenció quan l'exdiputada de la CUP es va presentar per sorpresa al Tribunal Suprem. En declaracions a la sortida, Gabriel ha explicat que el jutge li ha preguntat si va rebre algun requeriment del Tribunal Constitucional (TC) el 2017 i, com que no en va rebre cap –així ho ha traslladat al magistrat–, s'ha mostrat confiada que "la causa s'arxivi o s'enviï a Barcelona". Gabriel, processada per desobediència –un delicte que no implica presó– per haver promogut la DUI el 2017 com a portaveu del grup parlamentari de la formació anticapitalista, ha declarat durant uns deu minuts i ha rebutjat respondre a Vox. A la sortida, visiblement emocionada i sense acceptar preguntes, ha agraït el suport a les "persones solidàries", ha denunciat que la judicialització "no s'hauria d'haver produït mai" i ha deixat clar, això sí, que "els principis continuen intactes".

Tardor calenta, si més no als jutjats. L'independentisme tornarà a seure al banc dels acusats amb diferents processos judicials que afecten consellers i diputats, però també nombrosos activistes per participar en mobilitzacions del Procés. El compromís de desjudicialitzar el conflicte polític no altera el calendari judicial.

Després de més de quatre anys a l’exili, Anna Gabriel (CUP) ha seguit aquest dimarts els passos de l’exconsellera Meritxell Serret (ERC) i s’ha posat a disposició del Tribunal Suprem. Aquests dos casos són excepcionals respecte a la resta d'exiliats. Per què han pogut tornar? ¿Es pot estendre la possibilitat a la resta d'exiliats? Serrat i Gabriel tenen almenys dues coses en comú: totes dues han canviat d’advocat –ara és el basc Iñigo Iruin (vegeu el perfil)– i en els dos casos la sentència sobre l'1 d'Octubre els dibuixa una casuística judicial individual en què difícilment podrien entrar a la presó.

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha tornat aquest dimarts després de més de quatre anys d'exili a Suïssa per comparèixer davant del Tribunal Suprem (TS). La sorpresa ha saltat a les 11.14 hores del matí, que és quan ha arribat el comunicat del tribunal que ho feia públic. Gabriel ha comparegut davant del jutge Pablo Llarena acompanyada de l'advocat basc Iñigo Iruin, que és el mateix que té l'exconsellera Meritxell Serret. Precisament, la cupaire és la segona exiliada que decideix tornar després de l'exconsellera, que ho va fer el març del 2021. Un cop s'ha presentat davant del magistrat, aquest l'ha citat per interrogar-la aviat i ha estat posada en llibertat. Gabriel ha tornat a Suïssa aquest mateix dimarts.

El mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, va ser objectiu de Pegasus, un programa espia desenvolupat per la companyia israeliana NSO que en teoria només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme. La revelació és fruit d'una investigació conjunta d'El País i The GuardianThe Guardian difosa aquest dimarts. La porta d'entrada per instal·lar el programa espia al terminal de Torrent i a 1.400 mòbils de tot el món es va identificar entre l'abril i el maig del 2019, quan WhatsApp va patir un error de seguretat. Així, només va fer falta una trucada perduda de vídeo des de WhatsApp per infectar el telèfon, sense necessitat d'obtenir cap resposta. A través d'una declaració institucional, Torrent ha acusat "els aparells de l'Estat" de ser els responsables de l'espionatge i ha demanat al govern espanyol que ho investigui i depuri "totes les responsabilitats".

Anna Gabriel està convençuda que una de les "claus de volta" per donar continuïtat al Procés és l'atenció internacional, i considera que per aconseguir-la caldrà generar "noves oportunitats". Així s'expressa en una carta adreçada a la militància de la CUP amb motiu de l'Onze de Setembre, en què deixa clar que el seu exili a Ginebra té "tot el sentit del món" mentre continuï la repressió.

El febrer del 2018, l'exportaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, Anna Gabriel, s'exiliava a Ginebra davant d'una acusació per sedició, rebel·lió i malversació. Gairebé un any després, els càrrecs que finalment se li imputen són desobediència i malversació. L'exdiputada, però, ha establert el seu dia a dia a la ciutat suïssa. "Tinc una feina estable en l'àmbit del dret laboral i faig el que he fet tota la vida, que és militar", ha explicat Gabriel.

"Expliquin per què soc en aquest país, denunciïn que l'estat espanyol respon amb repressió contra la voluntat d'autodeterminar-nos". Aquesta és la petició que l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, ha llançat des de l'exili a Ginebra en una carta distribuïda per la formació. "Res, ni els costos ni els patiments, poden fer-nos renunciar a la defensa dels drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals", ha sentenciat.

La CUP seguirà debatent si es presenta a les eleccions europees. El consell polític celebrat aquest dissabte a Perpinyà no ha pres una decisió definitiva i, veient el debat intens que s'ha generat, la formació anticapitalista ha decidit posposar la discussió, que es prendrà en un futur consell polític extraordinari. Tal com va avançar l'ARA, la CUP debatia aquest dissabte si es presentava a les eleccions europees.

La CUP va aprovar en l’última assemblea a Cervera el 13 de maig reobrir el debat sobre la participació en les eleccions europees i aquest dissabte el consell polític prendrà una decisió definitiva. El debat, que s’havia de fer al setembre, havia quedat ajornat pel context polític, però ara s’ha reprès a instàncies del secretariat nacional, que va fer arribar a les bases un document com a punt de partida perquè fessin arribar les seves propostes al consell polític que se celebrarà dissabte a Perpinyà. Segons ha pogut saber l’ARA, les assemblees locals han presentat vuit documents -sis a favor de presentar-se i dos en contra- que es votaran dissabte fins que només en quedi un que representi cada opció.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit dos recursos d'empara presentats per Anna Gabriel malgrat que l'exdiputada de la CUP és a l'exili. Segons publica 'El Español', la cupaire va demanar empara al Constitucional contra resolucions del jutge Pablo Llarena, ratificades per la sala penal del tribunal, en les quals s'estableix la competència del Suprem per decidir si va haver-hi o no delictes de rebel·lió, sedició, malversació o desobediència en el marc de la causa vinculada a l'1-O. La defensa de Gabriel posa en dubte aquesta competència del Suprem, que atribueix, en canvi, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot i que Gabriel és resident a Suïssa des que va marxar a l'exili, el TC considera que l'exdiputada encara pot tenir tutela constitucional.

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, vol "jutjar l'Estat" durant el judici contra el Procés al Tribunal Suprem. En una entrevista que el diari 'Jornada' publicarà aquest cap de setmana i de la qual l'ACN ha tingut accés a un avançament, Gabriel creu que no s'han de "dipositar esperances" en el fet de tenir un "judici just". "El judici ha de servir perquè siguem nosaltres els que jutgem els tribunals i l'estat espanyol; i ho hem d'aprofitar per mobilitzar-nos i per si trobem un altre 'momentum'", apunta. Unes declaracions semblants a les del president de la Generalitat, Quim Torra, que també ha situat el judici com un moment per avançar en la materialització de la República.

L'exdiputada de la CUP exiliada a Suïssa, Anna Gabriel, ha aconseguit el permís de residència al país per 5 anys, segons ha explicat la seva mare, Maribel Sabaté, a 'El món a RAC1'.

Un acte polític i la segona tongada de concerts han posat el punt final aquest dissabte al festival La Resposta. Organitzat pel col·lectiu Sallent Respon i la campanya Free Anna Gabriel, la iniciativa tenia com a objectiu recaptar fons per a la "caixa de resistència solidària" per a l'exdiputada de la CUP, que des de mitjans de febrer està exiliada a la ciutat suïssa de Ginebra.

El Comitè de Solidaritat amb Anna Gabriel ha fet una crida a assistir al festival amb concerts i xerrades que s'ha organitzat aquest cap de setmana a Sallent, la seva localitat natal, per recaptar diners per a la caixa de solidaritat de l'exdiputada de la CUP, exiliada a Suïssa des del mes de febrer. El festival, que s'ha batejat amb el nom La Resposta, forma part de la campanya 'Free Anna Gabriel', que es vol estendre arreu del país. Els organitzadors confien que unes 5.000 persones s'arribaran a la localitat del Bages entre el 4 i el 5 de maig.