Hi havia una vegada una illa de platges sense gent i aigües cristal·lines; amb muntanyes per on anar d’excursió i no trobar-se absolutament ningú. És difícil d’imaginar, però un temps, a la plaça de Toros de Palma només hi havia plantes baixes i solars, i preadolescents aventurers de 12 i 13 anys que anaven tots sols d’acampada a l’altra punta de Mallorca. Avui en dia, de fet, acampar a l’illa està directament prohibit. Però existiren aquells dies, i aquella illa, quan els al·lots volien ballar i vestir com Elvis Presley, i els Beatles tenien tots els somnis per complir. El protagonista d’avui “volia ser el Peter Fonda mallorquí”, va ser “un molt bon corredor d’autòdrom (disciplina de motociclisme) i tingué una infància “lligada al carrer i a la natura”. Ell és Xavier Pastor (Palma, 1950), un dels grans referents de l’ecologisme a les Balears, i ens en parla un amic de la infància i de tota la vida, Santiago Bonnín.

L’Ajuntament de Montuïri aprovà anit, per unanimitat, atorgar la distinció honorífica de batlessa del Puig 2026 a Maria Antònia Rigo Gallard per la seva trajectòria i contribució a la millora educativa, social, cívica i cultural del municipi.

Els activistes mallorquins de la Flotilla Global Sumud expulsats d'Israel han denunciat en la nit d'aquest dilluns a la seva arribada a Madrid que han sofert "tortures" durant la seva reclusió i han alertat que una de les seves companyes, la mallorquina Reyes Rigo, encara no ha tornat a Espanya. "No hi som tots. Falta Reyes Rigo. Estam preocupades per les companyes que han quedat enrere. No aturarem fins que surtin", ha afirmat la coordinadora de Podem Illes Balears, Lucía Muñoz, davant les càmeres de televisió que els esperaven a l'aeroport Adolfo Suárez Madrid Barajas.

Lucía Muñoz, regidora de l'Ajuntament de Palma i coordinadora de Podem a les Illes Balears; Alejandra Martínez, activista i especialista en comunicació, i Reyes Rigo, activista i sanitària, han estat seleccionades per embarcar-se el pròxim 31 d'agost en la Global Sumud Flotilla, una iniciativa de la societat civil internacional que disposarà de més de 50 vaixells i de la representació de més de 44 països. La flota, que partirà de Barcelona rumb a Gaza, serà el major esforç col·lectiu del moviment internacional de solidaritat amb Palestina per trencar el bloqueig sobre Gaza i tindrà mariners, sanitaris, juristes i activistes de tot el món, entre ells l'actriu Susan Sarandon, l'activista sueca Greta Thunberg i l'actor brasiler Tiago Ávila.

Rosalía ha explicat aquest dimecres en un missatge a les seves xarxes socials que no haver-se manifestat sobre Palestina "no significa en absolut que no condemni el que està passant", però lamenta que "l'assenyalament hauria d'adreçar-se cap amunt (cap als qui decideixen i tenen poder d'acció)".

El departament on va néixer pertany a la zona amazònica de Bolívia. El pare es dedicava a la ramaderia; la mare, a la llar i a la xocolata. Son pare també era corregidor, l’autoritat local en aquelles comunitats petites i disperses que depenen del riu per comerciar i comunicar-se amb l’exterior. Va migrar per primer cop a vuit anys, de Camiaco a Trinidad. Allà adquiriria una condició que l’ha acompanyada la resta de la vida i que ha donat sentit al seu activisme. Després del Batxillerat va voler fer-se monja, però va descobrir que el vot d’obediència no estava fet per ella i va decidir tornar a la universitat. Necessitava 2.000 dòlars per a la matrícula. Va venir a Mallorca a cercar-los. Des dels 25 anys que hi és. Amb l’associació Estorninas intenta ajudar aquelles com ella, dones i migrades, una doble discriminació a la qual s’enfronten milers de persones. Les lleis de l’home no els ho posen gens fàcil. Ens trobam amb Flora Suárez al Casal d’Associacions d’Immigrants del carrer d'Eusebi Estada de Palma. En una carpeta duu la història dels seus orígens. Els orígens ho són tot, diu.

Música para muñecas (Subterfuge, 2025) és el títol del nou disc de Samantha Hudson, que publica aquest divendres. En aquest tercer llarga durada la icona queer ret homenatge a la comunitat LGBTIQ+ amb un àlbum que narra les experiències d'una dissident del gènere perseguint els seus somnis a la gran ciutat.

L'activista mallorquí Manel Vicens Domènech Bestard ha mort aquest dijous, 1 de maig. Gran defensor de la democràcia i la república com a model d'Estat, Domènech va néixer a Palma el 1953 a una família de tradició progressista i ha mort a 72 anys. 

Francesc Bonnín (Palma, 1990) es va criar a la zona de Bons Aires. Primer escola de Pràctiques i després Madina Mayurqa. Aquells serien els eixos inicials d’una triangulació que inclouria el Pius XII i els bars Ca n’Àngel, S’Ombra i El Pinzell, concerts de Musnok, Tetrasonic i Daksa. Una generació de bandes que encara es formarien tocant als patis dels instituts. A 14 anys va demanar un baix i va formar Esklat. Després vendrien Dopamine Experiment, Adipem Panda i ORA, on toca des de fa uns anys. És un baixista virtuós: no sap què són les notes tòniques. Milita des que era gairebé un infant: Maulets, Arran, Endavant, Casal Popular Voltor Negre, Ateneu La Fonera, Col·lectiu Crui. Anticapitalisme, antifeixisme, independentisme i feminisme. Tan compromès i bona persona que a estones fa ràbia. I més quan saps que és doctor en Física. De què anam?

Fa dies que penso en l’aparició del Sindicat de Llogateres als premis Gaudí: en un moment de la gala, un actor del públic s’aixecava indignat de la butaca, es treia l’americana i, ensenyant la samarreta amb el logo del sindicat, prenia el control del xou, en un gest d’aparença revolucionària. Aleshores, van canviar el faristol elegant on els premiats recollien l’estatueta per un de ciment, d’estètica brutalista, van eliminar els focus de cinema per unes bastides d’obra i el nou presentador es va situar d’esquena al públic perquè, des de casa, la platea plena de gent fos el nou fons, en un símbol del Poble. Tot això, interpel·lant els polítics que, indemnes, seien observant el número teatral. Durant la gala, diversos premiats van reivindicar el dret a gaudir d’un habitatge digne i, fins i tot, van esperonar els espectadors a assistir al desnonament de Casa Orsola. 

David Peralta Benítez (Manresa, 1974) és pallasso, artista de carrer i activista. El seu pare es deia Roque Federico Peralta, havia nascut a Córdoba i tenia 27 anys i dos fills quan un guàrdia civil el va assassinar durant una protesta veïnal a Súria. David Peralta només tenia dos anys. La seva mare es va ajuntar poc després amb el primer immigrant àrab que va arribar al poble. La branca materna provenia de Jaén. Pura classe obrera. Ell mai va ser d’escola. Sona a tòpic, però l’escola seria el carrer, on trobaria la seva vocació artística, una disciplina mancada de cap mena de prestigi cultural, el mim i el clown, que ell ha convertit en palanca transformadora. Amb El Loco Circo de la Vida primer i ara 9 Circ Social duu anys treballant per dignificar les arts de carrer i en projectes de cooperació, que l’han duit de la casa ocupa del carrer Botons, a Bòsnia, Colòmbia i Equador. Un pallasso sempre somia.

La plataforma Pulmó Verd ha denunciat un atac vandàlic a la seva plantació d'arbres a la finca de Son Bonet, on volen construir un macroparc solar. Els membres de l'associació han trobat els bidons que utilitzen per regar els arbres amb gasoil. La primera idea quan han arribat ha estat intentar eliminar les restes de combustible a l'aigua i regar, però després han dubtat de si haurien posat alguna cosa més dins els bidons per atacar la plantació.

La majoria dels participants en la mesa que el Govern ha convocat aquest dimecres per consensuar mesures sobre el model turístic amb la societat civil són entitats i patronals proturisme, segons consta al llistat de convidats de l'Executiu, al qual ha tingut accés l'ARA Balears. Hi seuran representants del Govern, consells i ajuntaments, juntament amb patronals com CAEB, PIMEM, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Exceltur, l'Associació Hotelera de Menorca (Ashome), l'Associació d'habitatges de lloguer turístic (Habtur), l'Associació Internacional de Línies Creuers (CLIA), la Plataforma Sí Creuers, el Foment del Turisme, l'Associació Balear de l'Oci i l'Entreteniment (Abone), les patronals de cotxes de lloguer (Baleval i Aevab), l'Agrupació Empresarial de Lloguer de VCT, l'Associació de Clubs Nàutics, el cluster Turistec, l'Agrupació Empresarial d'Agències de Viatges (Aviba) i la Federació Balear de Transports, entre molts d'altres. També hi assistiran representants dels partits polítics i dels sindicats, de la UIB, els cònsols de França i Alemanya, així com els cercles d'economia de Mallorca i Menorca i la Fundació Impulsa.

“L’activisme abans era col·lectiu i ara és individual. Moltes vegades, només és digital”. Així explica l’exportaveu del GOB, Miquel Àngel March, la transformació del que ha estat i és tot un moviment social. L’activisme ha jugat un paper molt important en les darreres dècades a les Balears. Les Illes d’ara no s’entendrien sense tenir en compte fites com la defensa de la Dragonera, la transformació de la consciència social sobre les agressions sexuals gràcies al feminisme i la defensa del català a les aules i a la sanitat, entre moltes altres. Ara bé, l’activisme ha canviat en molt poc temps, en bona part a causa del paper que han jugat i juguen les xarxes socials. “Fas un like i ja sembla que ets un activista”, lamenta March.

Feminista, escriptora i ferma defensora dels drets humans, així es defineix la periodista mexicana Lydia Cacho, a qui el diari The Guardian ha descrit com "una de les periodistes més valentes de l'Amèrica Llatina". Al llarg de la seva carrera ha estat víctima de calúmnies, amenaces, persecució i tortura; ha estat detinguda, retinguda il·legalment i empresonada i s'ha vist abocada a exiliar-se per continuar viva. "Em van expulsar del meu país per dir la veritat, però no estic disposada a deixar la meva feina", assegura. I és que aquesta és justament una de les coses que més la representen: la resiliència i la lluita incansable per la justícia i els drets humans.

Les activistes de Futuro Vegetal han fet aquest mes de juliol a Eivissa una sèrie d’accions “no violentes, necessàries per alertar sobre l’emergència climàtica” -segons afirmen-, que han despertat una gran polèmica, en suport a la campanya d’Extinction Rebellion Eivissa ‘Jets i iots. La festa s’ha acabat’ (Jets and yachts. The party´s over). Varen començar les protestes plantant vegetals al Golf Ibiza. A més, varen ruixar amb pintura un Lamborghini exposat en un concessionari; varen irrompre al ‘beach club’ Blue Marlin exhibint pancartes en què es podia llegir “Your luxury our climate crisis”; varen cobrir les cireres de Pachá amb pintura negra; es varen colar a la zona restringida de jets de l’aeroport, on llançaren pintura a un dels avions, i varen fer el mateix al port de la ciutat d’Eivissa amb el iot d’una de les dones més riques del món, la milmilionària Nancy Walton Laurie, hereva de Walmart. Totes aquestes accions han estat envoltades d’una gran polèmica. Moltes instàncies, entre les quals hi ha el director insular de Turisme, Juan Miguel Costa, han criticat els mètodes utilitzats per a la protesta. Fins i tot l’ultradretà Jorge Campos, recentment elegit com a diputat espanyol, els ha comparat amb la kale borroka.

Terraferida ha anunciat que faran una aturada per "pensar què volem ser de grans". Després de vuit anys de lluita, han explicat, a través d'un comunicat, que han decidit fer un téntol davant la manca de personal i recursos econòmics per atendre "una allau tan gran de denúncies, informacions i peticions de persones i mitjans de comunicació", atendre les xarxes socials, les tasques burocràtiques i treballar temes propis. A més, destaquen que un altre dels factors clau que han provocat aquesta aturada és que els partits polítics de Mallorca i les institucions públiques "no volen fer polítiques ecologistes transformadores".

Tot i que no ha despertat tantes adhesions com anteriors iniciatives legislatives populars (ILP) impulsades pel GOB, la coneguda amb el nom ‘Avui per demà’ serà previsiblement la primera a aprovar-se a les Balears. Això serà en el ple de dia 28 d’aquest mes, el darrer de la legislatura. La principal novetat de la norma és la creació d’una comissió d’experts, nomenada pel Parlament, per avaluar l’impacte de lleis, plans i programes en el benestar de les persones que encara han de néixer o s’han de traslladar a viure a les Illes en un futur.

Molt poca gent al món pot dir-ho. Puri Canals (Tarragona, 1962) ha estat present, pràcticament, a totes les cimeres mediambientals internacionals des de la que es va celebrar el 1992 a Rio de Janeiro. Com a presidenta del MedPAN, com a activista i com a doctora en ciències biològiques, l’any passat la van escoltar a la Cimera de la Diversitat de Mont-real i a la COP27, la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic de Sharm al-Sheikh. Teoritza sobre la sostenibilitat com una piràmide de tres pisos, en la base de la qual hi hauria d’haver, sempre, la naturalesa. Com a submarinista, fa sis anys que no s’ha capbussat a les illes Medes, que reconeix com una de les àrees protegides més ben conservades del nostre mar.

El Grup d’Estudis de la Natura (GEN), que el 1992 va fusionar-se amb el GOB (GEN-GOB des de llavors), ha fet 40 anys aquest 2022. És gairebé mig segle de lluita ecologista a Eivissa: d’estudi dels valors mediambientals de l’illa i de denúncia d’agressions urbanístiques. Seguint els lemes “Qui estima Eivissa no la destrueix” i “Conèixer és estimar”, el GEN ha combinat l’acció directa amb la tasca divulgativa i educativa sobre el territori i la biodiversitat. Aquest grup, fundat l’any 1982, és l’entitat ecologista més rellevant de la pitiüsa major.