Menorca ha marcat un nou sostre de població. L’estudi de capacitat de càrrega encomanat pel Consell insular calcula que, entre residents i turistes, hi caben 267.514 persones, 35.000 més que l’índex màxim de pressió humana que es va registrar a l’illa l’agost passat (232.166 persones). Una illa declarada Reserva de la Biosfera, però on planejaments com el de Ciutadella duen anys aturats per manca d’aigua ion no es limita l’entrada de cotxes malgrat ser l’única illa balear que disposa d’una llei aposta per fer-ho.

A l’hora de fer el balanç econòmic de què han significat els darrers anys, tant per al conjunt d'Europa com per a Espanya, hem d’acceptar que han estat uns temps complexos, diversos i difícils de qualificar. Hem conegut una bona quantitat d’índexs sobre l'evolució de l'economia i hem viscut períodes de recessió, de recuperació, de creixement i d’inflació, sobretot en les cinc economies més grans d'Europa. En cadascuna hem pogut veure posicions governamentals i debats polítics que es poden qualificar de poc seriosos i de poca eficàcia. No penso entrar-hi.

The Economist ha declarat que Espanya és l’economia dels països de l’OCDE que ho ha fet més bé aquest any; també va dir fa no massa que el govern de Pedro Sánchez posava en perill la democràcia. Crec que cal matisar les dues afirmacions.

L’economia creix. No l’europea, que segons les últimes previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) no arribarà a créixer l’1% aquest 2024. Hi ha massa inestabilitat política, dins el continent i a nivell internacional. I la locomotora alemanya s’atura. Però on sembla que aquesta agitació no arriba és a l’economia espanyola. L’OCDE revisa cap amunt les expectatives de creixement per a aquest any, i les situa en el 2,8%. Per sobre de les previsions del govern espanyol, i convertint-la en el veritable motor europeu. 

El Fòrum de la Societat Civil –associació conformada per 27 entitats– ha manifestat aquest dimecres la seva preocupació pel pla de reordenació del port de Palma i ha criticat que es basi en criteris de creixement de població, en direcció contrària al missatge de decreixement turístic que reclama bona part de la societat balear. El Fòrum s'ha reunit aquest dimecres amb l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) per parlar de les línies generals d'aquest pla, que encara no s'ha presentat davant del Consell d'Administració de l'organisme estatal.

Les primeres conclusions de l'Observatori de les Transicions mostren que les Illes Balears no estan avançant adequadament cap a un nou model econòmic, ecològic i social. Si bé es veuen alguns brots verds en l'apartat ambiental, les Balears, en general, no avancen prou, ja que es continua "pel camí del model insostenible que ja coneixem", segons expliquen a les conclusions del treball els membres del Fòrum de la Societat Civil, responsables d'aquesta iniciativa.

L'economia balear va ser la que més va créixer el 2022, però això no va suposar un benefici directe per als ciutadans de les Illes, segons reflecteixen les darreres dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre el Producte Interior Brut (PIB). Amb una pujada del 12,5%, el creixement del PIB balear va duplicar el de la mitjana estatal el 2022, que va ser d'un 5,8%. No obstant això, el PIB per càpita de les Illes (29.603 euros per habitant) va ser molt similar al del conjunt de l'Estat (28.162 euros per habitant), i se situà en la sisena millor posició, diferència que revela que els illencs no van percebre aquest increment de riquesa.

La sensació d'ansietat és a tot arreu, des dels debats de polítiques d'alt nivell i els manifestos polítics fins a la cobertura periodística diària. A Alemanya, l'últim esborrany de pressupostos del govern parla d'un major creixement com una de les prioritats màximes. A l'Índia, les autoritats frisen per proclamar el seu país com l'economia de creixement més ràpid del planeta. A la Xina, on es projecten perspectives deflacionàries, és indiscutible que el govern està preocupat per aconseguir el seu objectiu d'un creixement del 5% aquest any. Al Regne Unit, Keir Starmer, líder de l'opositor Partit Laborista, ha promès aconseguir el màxim creixement sostingut del G-7 si surt escollit, i els conservadors, des del govern, expressen ambicions semblants (recordem l'ara infame mantra de l'ex primera ministra Liz Truss: “Creixement, creixement, creixement”).

El discurs de Jason Hickel va aixecar forts aplaudiments el mes passat a Brussel·les, durant la conferència Més enllà del creixement, organitzada pel Parlament Europeu. Aquest antropòleg econòmic ha publicat Menos es más (Capitan Swing), on explica al detall en què consisteix el decreixement, una teoria econòmica que agafa força, diu, no només entre els científics.

El candidat d'El Pi al Govern de les Illes Balears, Josep Melià, ha manifestat aquest dimarts que "cal establir mesures per limitar la superpoblació de les Illes Balears". Segons Melià "el Govern hauria de prendre mesures territorials, turístiques, de model productiu i en matèria fiscal per intentar capgirar aquesta tendència i estabilitzar la població". Per dur a terme aquest propòsit, els regionalistes prenen com a exemple la proposta de l'hotelera Carme Riu. "Hem d'impulsar mesures territorials perquè els nuclis turístics no puguin augmentar la superfície de sòl urbà o urbanitzable per usos turístics, residencial o mixts. El creixement poblacional i de places turístiques en els darrers 25 anys és insostenible", ha manifestat el candidat al Parlament.

Brussel·les preveu que l'economia de l'eurozona creixi més del que havia pronosticat la tardor passada i esquivi la recessió. El PIB dels països de la moneda única s'incrementarà aquest 2023 sis dècimes més del previst, fins al 0,9%, i no encadenarà dos trimestres consecutius de decreixement intertrimestral: augmentarà en dues dècimes més de gener a març del que s'havia estimat, fins al 0,3%, i en la resta de trimestres d'enguany, en un 0,4%. "Bones notícies, la zona euro evitarà la recessió tècnica malgrat les circumstàncies negatives excepcionals", ha anunciat en roda de premsa aquest dilluns el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni.

El Parlament ha validat aquest dimarts el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, per a la contenció del creixement urbanístic de les Illes, "un territori fràgil, vulnerable i amb un alt índex de pressió humana que en compromet els recursos naturals".

Des que els Homo sapiens vam fer la nostra aparició en algun indret de l’Àfrica, el que produïm –el que ara denominem el PIB– ha crescut prodigiosament des de la insignificança als 100 bilions de dòlars en què l’estimem actualment. La trajectòria ascendent ha patit alguns entrebancs, com alguna erupció que va estar a punt de reduir-la gairebé a zero o altres catàstrofes de caràcter sanitari. Deixant de banda els sotracs, el creixement tampoc no ha estat regular, sinó que s’ha produït fonamentalment en dos moments en què han confluït tres factors interdependents: el tecnològic, l’energètic i el demogràfic. En el cas de la Revolució Neolítica, les innovacions tecnològiques es van centrar en la manipulació genètica d’algunes plantes i animals i en les tècniques agrícoles. El factor energètic es va centrar en el domini de l’energia animal a base de transformar la solar en aliments i aquests en músculs obedients. No hauria servit de res l'invent de l’arada o de la roda sense disposar d’animals de tir. Pel que fa a la demografia, les poblacions que van dominar aquells canvis es van reproduir de manera fabulosa gràcies al fet que podien disposar de més aliments. Un cop la nova manera de produir es va estendre allà on podia fer-ho, el creixement del PIB es va alentir molt, de manera que a l’època de Plató, de Jesucrist o de Carlemany, ningú no tenia la impressió que l’economia mundial estigués creixent.

El portaveu de l'Executiu, Iago Negueruela, ha restat importància aquest dilluns a l'informe que va publicar la setmana passada l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el qual preveia un augment poblacional a les Balears de 300.000 persones en els pròxims 15 anys. Negueruela ha apuntat que les previsions "es basen en els marcs de creixement dels darrers anys, i la pauta no es farà en aquest sentit". "L'augment serà menor del que es preveu", ha sentenciat.