Els compradors internacionals continuen escalant en el seu domini del mercat immobiliari de les Illes Balears i es consoliden ja, quasi, com la gran potència per davant dels residents i dels compradors estatals. Tant és així, que gairebé quatre de cada deu habitatges que es varen vendre a les Balears durant el tercer trimestre de l'any acabaren en mans de compradors estrangers. En concret, el 37,2% de les operacions registrades entre juliol i setembre varen tenir un comprador de fora de l'Estat, la proporció més elevada de tot Espanya. La xifra situa les Illes molt per damunt de la mitjana estatal, que va ser del 16,05%, segons les dades del Col·legi de Registradors.

El Govern ha rebut una única sol·licitud de Formentera per accedir a les ajudes de 10.000 euros destinades a facilitar la compra d’un habitatge a joves de fins a 40 anys. Així i tot, la Direcció General d’Habitatge continua tramitant les sol·licituds i el termini per presentar-ne de noves es manté obert fins al 31 de desembre del 2027 o fins que s’esgoti el crèdit disponible.

Dormir en un habitatge sense vàter, amb llits instal·lats als passadissos i en unes condicions d'higiene i salubritat molt deficients. Aquest és el nou episodi l'explotació dels infrahabitatges detectats a Manacor. Segons van explicar les persones que residien a la casa, en certs moments havien conviscut amb fins a 30 persones. Nou varen ser identificades durant una inspecció conjunta de la Policia Nacional i el servei d'Inspecció d'Habitatge del Govern, que també hi varen trobar 24 llits i dues habitacions tancades amb clau.

Compartir pis amb desconeguts ja no és només una opció per a joves a les Balears. El 64% dels llogaters que cerquen una habitació al mercat de lloguer de les Illes té més de 35 anys, segons les dades del portal immobiliari Pisos.com. El perfil dels qui comparteixen habitatge a l’Arxipèlag s’allunya així del patró habitual d’estudiants o joves que comencen la seva vida independent.

El debat sobre els dos reials decrets d’habitatge del govern espanyol ha acabat amb una derrota parlamentària del govern espanyol i la possibilitat d’un avançament electoral damunt la taula. Però, de retruc, el xoc a Madrid també posa contra les cordes el model sobre habitatge del Govern de Marga Prohens. En la línia de la posició marcada per Gènova, la presidenta s’ha negat a aplicar a les Illes la declaració de zona tensionada, que li permetria limitar els preus dels lloguers. Aquesta setmana ho ha tornat a rebutjar tot defensant els “petits propietaris”, mentre creixen les protestes socials i l’esquerra es prepara per a una possible campanya centrada a mobilitzar els votants per l’habitatge.

Una parella amb dos fills, un dels quals té una discapacitat, havia de tornar a afrontar aquesta setmana una situació per a la qual ningú no està preparat: que els facin fora de ca seva. El desnonament, previst a Palma, va quedar suspès. Ja s’havia ajornat el juliol, quan activistes es varen concentrar davant el bloc, i ara el jutjat ha tornat a frenar el llançament. Segons Stop Desnonaments Mallorca, la nova normativa estatal aprovada pel govern de Pedro Sánchez aquesta setmana i que Vox, el PPi Junts han tomat en un debat al Congrés que passarà a la història política, ha estat un dels arguments jurídics tinguts en compte.

El ‘decret Maricarmen’ ja ha servit de base legal per suspendre almenys quatre desnonaments a Mallorca en només uns dies. El darrer s’ha aturat aquest divendres matí a Palma, on estava previst el llançament d’una família en situació de vulnerabilitat social i econòmica que viu al carrer del Bisbe Cabanelles, 44, al barri de Pere Garau.

L’Acampada per l’Habitatge de Mallorca organitzarà aquest dijous una jornada d’assessorament per ajudar les persones a qui estigui a punt de caducar el contracte de lloguer a redactar i enviar burofaxos als propietaris per sol·licitar-ne la pròrroga prevista als decrets d’habitatge.

Eivissa ha crescut molt més de pressa que els seus habitatges. En els darrers 25 anys, la població de l’illa ha augmentat gairebé un 83%, mentre que el nombre d’habitatges ho ha fet prop d’un 40%. El desajust entre tots dos creixements situa el dèficit acumulat d’habitatge en el 43,18%, segons les dades de l’Observatori de l’Habitatge de Balears (OHIB).

El sindicat de Llogaters de Mallorca ha fet una crida als residents a ocupar aquest dilluns la plaça de Cort per mostrar el seu malestar i demanar "que no hi hagi ni una Maricarmen més a tot l'Estat". Així, se sumen a les concentracions organitzades i convocades pels Sindicats de Llogateres d'arreu de l'Estat.

La crisi del mercat immobiliari de les Illes Balears deixa cada dia situacions més sorprenents i inesperades. Preus desorbitats, ofertes que fa anys eren impensables, nous models d'habitatge... La darrera d'aquestes novetats ha estat la creació d'un nou mercat dins el món de les immobiliàries: el lloguer de pisos per habitacions, no el pis complet com s'ha fet sempre. Tot i que ja fa anys que particulars lloguen habitacions per sufragar els costos o bé per especular, ara sembla que el sector immobiliari ha vist una nova oportunitat i s'ha sumat a aquest mercat de forma oberta i sense cap mena d'escrúpols.

Les Illes Balears necessitarien uns 17.000 habitatges més per cobrir el creixement de la població dels darrers 25 anys, segons les dades del nou Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, una eina del Govern que recopila 23 indicadors sobre l’evolució del mercat immobiliari. Segons han detallat aquest dijous, en la seva presentació, entre el 2000 i el 2025, la població de les Illes va créixer un 46,3%, mentre que el parc residencial ho va fer un 31,5%, una diferència de 14,8 punts percentuals.

La propietat immobiliària s’està concentrant en menys mans a les Balears. Les dades oficials confirmen que els titulars d’una sola casa o pis cada vegada són menys i, com a purs vasos comunicants, augmenta el grup dels multipropietaris. En menys de dues dècades, la proporció de titulars cadastrals amb un únic bé urbà ha passat del 64,78% el 2007 al 54,61% el 2026. Mentrestant, creixen totes les franges de multipropietaris fins als 25 immobles per cap i el salt és especialment pronunciat entre els petits i mitjans tenidors.

En unes Balears on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals emergències socials, amb lloguers desbocats, compra inaccessible i una part creixent de residents obligats a compartir pis i a viure en condicions precàries, el mercat immobiliari de luxe mou xifres que semblen d’una altra realitat. En aquest context, la immobiliària John Taylor ha posat a la venda dues noves propietats a Mallorca per un valor conjunt de 57 milions d’euros: una quantitat amb què, en molts municipis de l’illa, es podria adquirir o construir una promoció sencera d’habitatges o un barri sencer.

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

La Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport alerta que l'ampliació dels aeroports a les Balears pot agreujar la crisi d’accés a l’habitatge i la turistificació de l’Arxipèlag.

El grup de música mallorquí The Deaf Buffalos ha publicat una nova cançó, que és un atac frontal i directe a Airbnb i les conseqüències que té per a l'illa de Mallorca i els mallorquins. Amb el títol Déu beneeixi l'Airbnb, el grup deixa frases i estrofes com "no vagis a la platja, que hi vagi el forà, és el rei de l'illa, qui ens dona el pa", fent una referència al lloguer turístic. De fet, aquest és també el protagonista del videoclip, on es veuen els membres del grup davant cartells d'ETV, distintiu dels habitatges destinats al lloguer turístic.

En sortir el sol, els veïns de Son Güells tanquen la porta de ca seva per començar la jornada laboral. Son Güells no és una urbanització, sinó un assentament de caravanes a Palma que comença a configurar-se com un microbarri damunt rodes. Acaba el primer quart del segle XXI i viure dins un vehicle és només un exemple de la normalització de l’emergència habitacional que pateix l’Arxipèlag. N’hi ha molts més: viure en xaboles, edificis abandonats com l’antiga presó de Palma, pisos compartits per diverses famílies o habitacions d’habitatges on s’han suprimit les zones comunes per també llogar-les.

El primer premi del Sorteig Extraordinari de Nadal, conegut com la Grossa i dotat amb 400.000 euros al dècim i 328.000 euros nets després dels corresponents pagaments a Hisenda, no seria suficient per comprar un habitatge a les Balears. Segons les dades del preu mitjà a l'Arxipèlag, encara serien necessaris fins a 178.313 euros per aconseguir la mitjana de 506.313 euros que costa un immoble de 90 m².

La finca d'Es Fangar, a Son Macià (mil hectàrees a la part de Manacor i tocant al municipi de Felanitx) ha tornat a sortir a la venda per un preu una mica inferior al de fa uns anys. “La mansió més cara de Mallorca”, segons hi fan referència diversos mitjans de comunicació europeus aquests dies, retorna al mercat immobiliari per 87 milions d’euros (uns 100 milions de dólars).