La crisi del mercat immobiliari de les Illes Balears deixa cada dia situacions més sorprenents i inesperades. Preus desorbitats, ofertes que fa anys eren impensables, nous models d'habitatge... La darrera d'aquestes novetats ha estat la creació d'un nou mercat dins el món de les immobiliàries: el lloguer de pisos per habitacions, no el pis complet com s'ha fet sempre. Tot i que ja fa anys que particulars lloguen habitacions per sufragar els costos o bé per especular, ara sembla que el sector immobiliari ha vist una nova oportunitat i s'ha sumat a aquest mercat de forma oberta i sense cap mena d'escrúpols.

Les Illes Balears necessitarien uns 17.000 habitatges més per cobrir el creixement de la població dels darrers 25 anys, segons les dades del nou Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, una eina del Govern que recopila 23 indicadors sobre l’evolució del mercat immobiliari. Segons han detallat aquest dijous, en la seva presentació, entre el 2000 i el 2025, la població de les Illes va créixer un 46,3%, mentre que el parc residencial ho va fer un 31,5%, una diferència de 14,8 punts percentuals.

La propietat immobiliària s’està concentrant en menys mans a les Balears. Les dades oficials confirmen que els titulars d’una sola casa o pis cada vegada són menys i, com a purs vasos comunicants, augmenta el grup dels multipropietaris. En menys de dues dècades, la proporció de titulars cadastrals amb un únic bé urbà ha passat del 64,78% el 2007 al 54,61% el 2026. Mentrestant, creixen totes les franges de multipropietaris fins als 25 immobles per cap i el salt és especialment pronunciat entre els petits i mitjans tenidors.

En unes Balears on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals emergències socials, amb lloguers desbocats, compra inaccessible i una part creixent de residents obligats a compartir pis i a viure en condicions precàries, el mercat immobiliari de luxe mou xifres que semblen d’una altra realitat. En aquest context, la immobiliària John Taylor ha posat a la venda dues noves propietats a Mallorca per un valor conjunt de 57 milions d’euros: una quantitat amb què, en molts municipis de l’illa, es podria adquirir o construir una promoció sencera d’habitatges o un barri sencer.

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

La Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport alerta que l'ampliació dels aeroports a les Balears pot agreujar la crisi d’accés a l’habitatge i la turistificació de l’Arxipèlag.

El grup de música mallorquí The Deaf Buffalos ha publicat una nova cançó, que és un atac frontal i directe a Airbnb i les conseqüències que té per a l'illa de Mallorca i els mallorquins. Amb el títol Déu beneeixi l'Airbnb, el grup deixa frases i estrofes com "no vagis a la platja, que hi vagi el forà, és el rei de l'illa, qui ens dona el pa", fent una referència al lloguer turístic. De fet, aquest és també el protagonista del videoclip, on es veuen els membres del grup davant cartells d'ETV, distintiu dels habitatges destinats al lloguer turístic.

En sortir el sol, els veïns de Son Güells tanquen la porta de ca seva per començar la jornada laboral. Son Güells no és una urbanització, sinó un assentament de caravanes a Palma que comença a configurar-se com un microbarri damunt rodes. Acaba el primer quart del segle XXI i viure dins un vehicle és només un exemple de la normalització de l’emergència habitacional que pateix l’Arxipèlag. N’hi ha molts més: viure en xaboles, edificis abandonats com l’antiga presó de Palma, pisos compartits per diverses famílies o habitacions d’habitatges on s’han suprimit les zones comunes per també llogar-les.

El primer premi del Sorteig Extraordinari de Nadal, conegut com la Grossa i dotat amb 400.000 euros al dècim i 328.000 euros nets després dels corresponents pagaments a Hisenda, no seria suficient per comprar un habitatge a les Balears. Segons les dades del preu mitjà a l'Arxipèlag, encara serien necessaris fins a 178.313 euros per aconseguir la mitjana de 506.313 euros que costa un immoble de 90 m².

La finca d'Es Fangar, a Son Macià (mil hectàrees a la part de Manacor i tocant al municipi de Felanitx) ha tornat a sortir a la venda per un preu una mica inferior al de fa uns anys. “La mansió més cara de Mallorca”, segons hi fan referència diversos mitjans de comunicació europeus aquests dies, retorna al mercat immobiliari per 87 milions d’euros (uns 100 milions de dólars).

El Col·legi de notaris ha desenvolupat una eina "molt útil" que permet conèixer el preu real del metre quadrat en el mercat sense caure en els preus que els especuladors i les immobiliàries marquen. Així ho explica la creadora de contingut financer Esmeralda Gómez López en un vídeo a les xarxes socials on detalla els beneficis d'aquesta nova pàgina web.

El 31,5% de les persones que cerquen un pis o una casa per comprar a les Illes Balears són estrangeres. Aquesta dada converteix l'Arxipèlag en la segona província de l'Estat que rep un major pes de la demanda d'estrangers per comprar habitatge, segons les dades publicades pel portal immobiliari Idealista.

Els primers habitatges a preu limitat de les Balears ja estan a punt i són a Manacor. De fet, la promotora Grup Amb Tu (amb seu a l’avinguda del Torrent de Manacor) ja en va fer una primera visita pels mitjans de comunicació i primers compradors a mitjan febrer d’enguany. Ara, uns mesos més tard, ha anunciat que aquest dilluns, a partir de les 10 h, organitza una jornada de portes obertes per donar a conèixer el seu primer edifici acabat de 10 pisos, a l’avinguda del Tren, número 63.

Una comissió judicial ha executat aquest dijous el desnonament d'una mare i el seu fill menor d'edat que vivien en un dels infrahabitatges del carrer de Joan Miró de Palma que són propietat d'un agent de la Policia Local que va ser sancionat pel Govern per llogar-los.

Àngela Pons ha estat voluntària de diferents causes des dels anys 70, “quan encara no existien els serveis socials”. En aquells dies, ajudava a Can Gazà. Va viure els estralls de l’heroïna, “una autèntica xacra”, i fa 14 anys va entrar a formar part de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca a Mallorca (PAH), una associació gratuïta que ajuda persones amb dificultats per pagar la hipoteca, el lloguer o que es troben en un procés de desnonament. Com molts altres, dedica el seu temps lliure, desinteressadament, a defensar el dret a l’habitatge. “Som cuinera i no tenc estudis. Vaig haver de posar colzes”, afirma sobre uns coneixements que va aprendre sobre la marxa, forçada per la conjuntura de la crisi generada per la bombolla immobiliària i la pujada de l’Euríbor, que va deixar milers de famílies al carrer. “Em semblava molt injust que, després d’anys pagant al banc, no donessin una oportunitat a la gent quan als més rics els refinançaven els crèdits”, recorda dels inicis. L’agreujament del problema fins a tornar-se transversal i, ara, traslladat als lloguers, va fer que l’associació ampliés els serveis. “L’habitatge s’ha convertit en un producte de borsa inflat amb el qual les empreses [fons d’inversió i voltor] guanyen molts doblers. Els governs els permeten utilitzar l’habitatge per especular en comptes de parar els monstres i crear habitatge. En dos anys, varen desnonar 250.000 famílies”, critica.

Les entitats de 3 Salut Mental (Estel de Llevant, Fundació Es Garrover i Associació Gira-Sol), el Grec i el Govern han presentat aquest dijous a Manacor el nou Servei de Domicilis Compartits. Aquest nou servei concertat facilitarà habitatge i acompanyament especialitzat a 50 persones amb un trastorn mental. L’objectiu és garantir al col·lectiu l’accés a un dret bàsic i fomentar-ne l'autonomia i integració en tots els àmbits de la societat, amb l’ajuda de professionals. Tot gràcies a la concertació amb la Conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència.

MÉS per Palma ha denunciat que l'aplicació de la nova Llei urbanística de projectes residencials estratègics impulsada pel PP i Vox suposarà la pèrdua de 1.000 habitatges públics als urbanitzables de Palma, "una retallada flagrant del dret a l'habitatge que afavoreix els grans promotors immobiliaris i debilita l'acció pública".

La intel·ligència artificial de l'Índex Predictiu de Lloguer Data Venues de Fotocasa estima que els preus del lloguer a Palma cauran un 4,8% entre juliol i setembre de 2025, la qual cosa situa la capital balear entre les 19 ciutats espanyoles on s'espera una correcció a la baixa dels preus, enfront de les 26 en les quals es preveu una pujada.