La serra de Llodrà se situa entre Manacor i el llogaret de Son Macià, a la banda de migjorn. Es troba coronada en els extrems per dues ermites i un oratori inacabat. D’una banda, l’ermita de Santa Llúcia o de la Mare de Déu del Roser, també coneguda com del Frare Olesa, fundada en el segle XVIII per ermitans de Sant Pau i Sant Antoni i recuperada en el XX pels frares dominics. De l’altra banda, l’oratori del Sagrat Cor de Jesús i la Roca del Castellet. Tot plegat, els elements bàsics per definir la muntanya com a màgica i sagrada.

Un home de 47 anys ha resultat ferit després de caure a l'aigua quan practicava senderisme a la zona del Cap Blanc, en el terme municipal de Llucmajor.

Espectacular rescat a Mallorca. Bombers de Mallorca, Guàrdia Civil i Salvament Marítim han col·laborat per rescatar un senderista que va quedar atrapat al pas de les Cabres, a la serra del Cavall Bernat, al nord-est de l'illa.

En bicicleta, a peu, de baixa dificultat i de més atrevides, us proposem sis excursions per fer grans i petits durant aquestes vacances.

“Feia set anys que estava parada. Anava del sofà al llit i del llit al sofà”. Carolina Díaz resumeix així el que era el seu dia a dia abans de conèixer el Projecte CIM. Ella pateix fibromiàlgia i explica que els metges li recomanaven repòs absolut i permanent: “Em donaven molta medicació i em quedava zombi. Deien que no podria menjar sola, dutxar-me, llegir o mirar pel·lícules”, lamenta. Critica que els tractaments que rebia la portaven a la paràlisi. “El meu destí era una cadira de rodes”.

Cinc senderistes han estat rescatades aquest dimarts després de quedar sense provisions d'aigua ni menjar en el camí cap a Cala Bóquer, a Pollença. Segons ha informat el SAMU 061 i ha recollit Europa Press, l'avís s'ha rebut al voltant de les 13.20 h.

El puig d’Inca o de Santa Magdalena (354 m) és el punt més alt d’una serra petita i allargassada que s’estén de sud a nord en el costat de llevant del municipi d’Inca. Una talaia perfecta per gaudir del paisatge cultural i del patrimoni natural de la comarca del Raiguer. No obstant això, el patrimoni històric que vesteix tot el massís, declarat Àrea Natural d’Especial Interès, fa d’aquesta muntanya un tast inigualable i ineludible del ‘cor de l’illa’, des de l’església de Santa Maria Magdalena –un dels edificis religiosos més antics de l’illa– fins a la creu de la Minyó, a més de les restes d’una murada d’època talaiòtica. També destaca la presència, entre els segles XVI i XVIII, d’una de les tres Escoles de Gramàtica de Mallorca que, juntament amb la de Cura d’Algaida i la de Monti-sion de Porreres, oferien els estudis preparatoris per a l’ingrés a l’ensenyament superior de l’Estudi General de Ciutat.

Tota història té un principi. La del Camí de Cavalls és una llarga lluita del col·lectiu excursionista de Menorca per defensar la titularitat i l’ús públic d’una vella ruta que des de l’Edat Mitjana circumval·la l’illa. Tal com es proclama des de la seva pàgina web camidecavalls.com, les vint etapes del GR-223 són “la millor manera de viure Menorca en totes les seves dimensions. Recorrent-lo descobrireu els millors paisatges menorquins, però també la gastronomia, la cultura i la història d’aquesta illa, declarada Reserva de la Biosfera pels seus extraordinaris valors naturals”.

El puig de Consolació (205 m) s’alça sobre s’Alqueria Blanca, poble del municipi de Santanyí situat a 5 km de la vila en direcció a Calonge. Hi podem accedir mitjançant transport públic, amb la línia 515 (tib.org), que uneix Cala d’Or i Campos. Juntament amb el puig Gros (270 m), els dos constitueixen els darrers testimonis dels relleus estructurats de la serra de Llevant, que no tornen a aparèixer fins a l’arxipèlag de Cabrera. No sabem exactament quan es va bastir el santuari, tot i que les primeres referències escrites són de començament del segle XVI.

En aquesta ruta explorarem un entorn poc conegut: els comellars que, paral·lels a la Tramuntana, solca el torrent de Sant Miquel, entre Binibona i el pla de Tel. Una caminada llarga i agradosa que ens permetrà descobrir una nova perspectiva de la comarca del Raiguer, rica en històries i anècdotes. Caimari és el punt d’inici i final de la caminada i hi podem accedir amb el transport públic (L-312; tib.org).

En aquesta ruta ens allunyam de la serra de Tramuntana, sobretot per les greus dificultats per transitar-hi com a conseqüència de la tempesta Juliette, i ens endinsam en terres de la Mallorca interior, entre Santa Margalida i Maria de la Salut. Una caminada llarga però suau i tranquil·la pels turons que separen aquests dos municipis del nord-est i el pla de l’illa. Hi podem arribar amb transport públic amb la línia 316 del TIB.

En aquesta ruta tornam al Camí de Cavalls (GR-223). En concret, proposam una combinació de les dues darreres etapes (19 i 20) d’aquesta travessa perimetral pel litoral de l’illa de Menorca. El nostre punt de partida és la localitat costanera de Punta Prima, on podem arribar amb transport públic, L-92 Maó - Sant Lluís - Punta Prima. L’arribada la fixam al Castell, un parell de quilòmetres abans del final oficial del GR, a Maó. Aquest tram del Camí de Cavalls transcorre, en la seva primera part, per una franja costanera plana. A continuació, el camí es desplaça cap a l’interior, apartant-se de la línia de costa. Travessarem qualque barranc, terrenys de conreu i pastura, amb redols d’ullastrar i marina baixa. A la part de la cala del Rafalet hi trobarem un alzinar ben desenvolupat a tot el barranc. Des d’un punt de vista patrimonial, les torres d’Alcalfar i d’en Penjat, el fort Marlborough i el castell de Sant Felip són alguns dels elements més destacats de la ruta.

Moscari és un llogaret del municipi de Selva, ubicat a l’extrem nord-oriental del municipi, a la comarca del Raiguer, entre la vila germana de Caimari i Campanet, amb qui confronta partions municipals. El paisatge ens remet a les primeres pàgines de La minyonia d’un infant orat (1935) i a les delicioses descripcions que en fa el campaneter Llorenç Riber (1881-1958). Sobretot allà on ens parla de “les primeres coses que varen veure mos ulls tranquils” i que enumera poèticament com “un respatller de muntanyes blaves i altes”, “un onatge de turons suavíssims”, “una trama de caminois bruns i fressats” i “muntanyoles tapades de verdor”.

Na Burguesa és una serra per reivindicar: per la importància del patrimoni natural i per la rellevància del paisatge cultural. Un conjunt de muntanyes que s’estenen entre els municipis de Palma, Puigpunyent i Calvià i que representen una avantsala espectacular de la serra de Tramuntana per l’extrem més occidental. En aquesta ruta ens acostarem a una de les seves principals elevacions, el puig Gros de Bendinat, des del vessant calvianer de la Costa d’en Blanes. Aquesta urbanització se situa en terreny de la finca de s’Hostalet, propietat de la família Blanes, que en promogué la urbanització l’any 1963.

La toponímia és una de les claus que ens permet accedir a la història d’un determinat entorn. Aquest és el cas de Biniarroi i la seva arrel, Beni, d’origen aràbic. L’empremta de la dominació musulmana durant tres segles ens deixà un enorme patrimoni cultural i patrimonial: noms de lloc, l’establiment sobre el territori en forma d’alqueries i rafals, la infraestructura hidràulica necessària per abastir d’aigua els conreus i la gent que hi residia. En aquesta ruta visitam el vell llogaret de Biniarroi, en el terme municipal de Mancor de la Vall.

En aquesta ruta estrenam la senyalització amb la què el Consell de Mallorca ha fitat el camí entre el coll de la Gramola i la Trapa. Es tracta d’un tram important de la primera etapa del GR-221, conegut com la Ruta de Pedra en Sec, entre el port d’Andratx i el pla de l’Evangèlica. Actualment només es trobava senyalitzat un tram alternatiu que parteix de la localitat andritxola de s’Arracó. La ruta des del port d’Andratx i Sant Elm continua desproveïda d’indicadors. El punt d’inici el situam al coll de la Gramola, a l’altura del quilòmetre 106 de la Ma-10. El topònim, que immediatament ens remet a una modalitat de gramòfon sense trompa exterior, té relació amb el nom de la família propietària d’aquelles terres en els segles XIII i XIV (font: toponimiamallorca.net).

Es Castellot és el típic penyal isolat que d’enfora sembla una fortalesa natural i potser que en un passat remot tingués un ús defensiu o de control del territori, tot i que fins ara no s’hi han trobat evidències d’ocupació humana. Tanmateix, en aquesta ruta ens hi enfilarem i podrem gaudir de les belles panoràmiques que ens ofereix des del seu cim. Ho farem seguint el camí dels Alous, també conegut com el camí de la Serra, públic des de l’octubre de 2014. Tot i que no és dels més transitats –habitualment només s’hi passegen els propietaris dels porxos i els excursionistes més agosarats–, val a dir que no és difícil. Això sí, rosta i molt exigent per a les nostres cames, tant a la pujada com a la baixada. El fort desnivell és un factor a tenir en compte, a més del camí que en alguns trams és un poc confús, tot i les fites i les marques de pintura vermella.

El senderisme és una activitat que permet fer esport en el medi natural, amb la finalitat de descobrir aquest patrimoni mentre gaudim dels beneficis que genera en la nostra salut física i mental fer exercici físic. Però més enllà d’aquesta descripció més evident, caminar també pot ser una bona manera de conèixer la cultura del nostre territori i fer país. Això ho tenen clar des del projecte del Camí (www.elcami.cat), una ruta de senderisme cultural que, amb un traçat continu i senyalitzat, enllaça camins i rutes existents de totes les comarques i illes de parla catalana i permet als caminants conèixer vivencialment la cultura, la història, el paisatge i la gent de cada terra.

Es Coconar i ses Calderes són topònims de les muntanyes de Son Moragues (a la part del domini públic), a Valldemossa, que humanitzen aquells accidents geogràfics i que expressen el sentit –en alguns casos també l’ús– que se’ls donà. Voltarem per baix i per alt la coma dels Cairats, alhora que gaudirem d’uns dels paisatges més bells i ben conservats de la serra de Tramuntana, gràcies a la seva incorporació al patrimoni natural públic de la Comunitat des de fa prop de 50 anys. L’inici de la ruta l’ubicam, com sempre feim a Valldemossa, a la parada del bus TIB (L-203).

En aquesta ruta exploram una petita zona del sector ponent de la serra de Tramuntana, la marina seca i esponerosa del litoral andritxol. Un paisatge agrest i salvatge, protegit de les amenaces urbanístiques, on encara és visible l’empremta humana de temps passats. Som a l’inici de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221), des de la mateixa localitat del Port d’Andratx. Per accedir-hi podem fer servir el transport públic. Les línies que hi arriben són la 101, 121 i 122 del bus TIB (consultau-ne horaris i disponibilitat a tib.org).