Aquest dimarts el cor de Mallorca batega amb una força singular. El Pla de Mallorca es desperta en la seva gran tercera festa de Pasqua, una jornada en què el temps sembla aturar-se per permetre que la tradició i la germanor passin per damunt de la rutina laboral que ja impera a la resta de l'Arxipèlag. I és que aquest dimarts de Pasqua les carreteres i els camins que serpentegen cap als cims o ermites més emblemàtiques de la comarca es tornen a omplir de famílies carregades amb senalletes o motxilles on encara queden les darreres joies de la rebosteria casolana i tradicional de Pasqua.

Tenc fascinació pels símbols: unitats mínimes de comunicació, que signifiquen coses molt concretes amb molt pocs recursos. El llenguatge s’hi concentra, àcid, explosiu. Els meus sentits hi reaccionen com les papil·les gustatives al glutamat monosòdic. Pur estímul. Són un misteri i el nostre imaginari col·lectiu, la llum ultraviolada que ens permet desxifrar-los. Reconèixer el seu significat és addictiu perquè em xerra de mi mateixa, em recorda les coses que no sabia que sé i que m’ajuden a interpretar el món.

Els carrers esperaven el pas en silenci mentre els cants se sentien encara llunyans en una remor sorda. La processó passava, els cants luctuosos de les endolades ens glaçaven la sang per la seva tristesa. Parlaven de la mort i del perdó, de paradisos promesos que fugien serpentejant amb el dringar de la cadena d’un Crist penitent i anònim. Nosaltres no en sabíem res, de tot allò, de la pena, érem infants i el nostre paradís era una butxaca plena de confits.

Una història molt peculiar està darrere de la creació i veneració de Santa Maria de la Panada. Ara fa 45 anys del moment en què un grup d'amics, de manera completament improvisada, durant una conversa amb to humorístic, varen crear aquesta figura religiosa que té presència tant a Mallorca com a la Sardenya.

El papa Francesc ha reaparegut breument davant els fidels aquest diumenge per impartir la benedicció urbi et orbi, a la ciutat de Roma i al món. Des de la lògia central de la basílica de Sant Pere del Vaticà i davant de més de 35.000 persones, el Pontífex ha pronunciat la seva benedicció amb un fil de veu i ha desitjat una bona Pasqua.

L’ovella forma part del nostre paisatge des de fa segles. És un dels animals domèstics més antics a les nostres illes i ha tingut un paper fonamental en l’agricultura tradicional i en l’autosuficiència de les finques. Tradicionalment les ovelles han estat criades per aprofitar-ne la carn, la llet i la llana.

La variant balear del català té un sens fi de noms per referir-se als penitents de Setmana Santa, que hem vist desfilar recentment a les processons. Sense cap pretensió d’exhaustivitat, podem recordar que, segons un lloc o un altre, en deim “caraputxes”, “caperutxes”, “carapulles”, “carapunats”, “cucues”, “cucuies”, “cucuis”, “cucurulls”, “caputxins”, “cirineus”, “xirineus”, “encapironats”, “campironats”, “jugeus”, “judios”, i un etcètera que s’allarga fins a la trentena de denominacions. La cultura popular i tradicional no és una cosa solemne i estàtica, ans al contrari: ‘popular’ no vol dir res més que en participa tothom, i ‘tradicional’, que en participa tothom al llarg dels anys i de les generacions. En conseqüència, els elements –objectes, persones, personatges, festes, etc.– que en formen part, de la cultura popular i tradicional, sovint tenen molts de noms. Per això: perquè molta gent, al llarg de molt de temps, els ha anat posant noms.

La segona festa de Pasqua, o tercera per a alguns, és avui, el dimarts després de Pasqua. I això al Pla de Mallorca és sinònim de pancaritats. Una tradició que perviu amb més o menys assistència. I és que avui dia ja no tothom fa feina al seu poble i pot tenir festa per poder acudir a l’ermita a menjar les darreres panades i rubiols. Algaida a Castellitx, Montuïri al puig de Sant Miquel, Petra, Vilafranca i Sant Joan a Bonany, Llubí a l’ermita del Sant Crist viuen avui la seva festa.

La xocolata de la mona de Pasqua és una d’aquelles coses que dura a la nostra cuina dies, setmanes i fins i tot mesos i que a vegades fa que ens preguntem què en podem fer, a banda de menjar-ne bocins. Els pastissers expliquen que és un ingredient de primera qualitat per reaprofitar-lo amb mil i una preparacions dolces. Entre les receptes més senzilles, una xocolata desfeta. Entre les més laborioses però no complicades, les trufes. Amb l’ajuda de cuiners i amants de la xocolata, us n’hem seleccionat cinc.

En Maties va aprofitar la cigarreta fins al filtre, i amb el cremalló que quedava en va encendre una altra. Les llosques, les llençava a terra. Ningú s’hi fixava, perquè al seu voltant hi havia un merder de gent que anava i venia, i cavalls que bufaven, i músics amb instruments, i infants que ploraven, i venedors d’estampes i dolços, i tot el que un pogués imaginar. I, a més, què collons, al cap i a la fi anava vestit de centurió romà. El darrer que podia importar-li a ningú era si fumava o no fumava.

Avui és Dissabte Sant, un dia tranquil, en què no passa res. Un dia per reflexionar, un dia per meditar. I, si fa bo, com així sol ser, per passejar pel camp o pel bosc, per mirar les flors de poca categoria que aquests dies floreixen als marges, per collir els meravellosos espàrrecs silvestres, turgents, amargs, perfumats i deliciosos per fer una truita crueta, barrejant-hi un parell d’alls tendres i un boc grapat de julivert capolat, com diuen a Mallorca, és a dir, trinxat. Dissabte Sant és per fer això i per llegir els textos sagrats, els evangelis que narren la mort de Jesús dalt de la creu i tot el que va passar després, tot allò de Josep d’Arimatea, que tenia un sepulcre nou, tallat a la roca, i el va cedir per posar-hi el cos de Jesús, que no devia pas fer més goig que el de qualsevol palestí d’aquests massacrats que veiem per la televisió. Però si la nit estenia el seu mantell de vellut negre, Josep d’Arimatea venia portant un llençol blanc per embolcallar el cos massacrat. La imatge, tan poderosa, és un invent d’un poeta de debò, Charles Péguy, una imatge escrita amb el cor.

La processó del Sant Enterrament omplirà aquest divendres vespre els carrers del centre de Palma de religiosos que celebraran el Divendres Sant. Des de les 19.30 h fins a la 1.30 de la matinada de dissabte els religiosos i els sants recorreran els carrers de Ciutat. A continuació us explicam quin serà el recorregut que faran i quines conseqüències tindrà en el trànsit i el transport públic.

Un 71% dels hotels de Mallorca ja estan oberts amb vista a la Setmana Santa i la mitjana d'ocupació ronda el 62-64%. Les xifres són bones, segons la presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), Maria Frontera. Sobretot en el context d'un inici de temporada turística que no comença oficialment fins l'1 de maig. Per aquest motiu, l'illa té menys vols disponibles, però han augmentat les reserves anticipades. "Depenem molt del mercat alemany, que és el que més ha sofert la recessió econòmica, i han comprat les vacances amb més anticipació", ha explicat.

Ha passat Pasqua i, de totes les frases comodí d’aquests dies, tal vegada “hem de cremar ses panades” (o ses formatjades) es converteix en la més recurrent entre els ciutadans de l’afortunat arxipèlag de les Balears. En realitat, el desfici cremador (de calories i greixos) ve de més enrere: concretament de les altres festes per antonomàsia, les de Nadal, en què les ingestes d’aliments i begudes són encara més pantagruèliques que per Setmana Santa (tot i que, a aquests dies de passió, mort i resurrecció, ja els basta bé amb tot el que arriba a engolir el personal). Durant l’hivern, però, el fred (quin fred?) i les poques hores de llum del sol serveixen d’excusa per no sortir a córrer ni a caminar. La procrastinació està justificada durant els mesos d’hivern, encara que l’hivern dels nostres temps estigui més definit per la sequera que per la fredor. Uns pocs dies de gelades abans de l’alba, una mica de neu a la serra de Tramuntana, i amb això ja hem cobert l’expedient.

Pasqua té l’avantatge indiscutible de celebrar una resurrecció, que és un esdeveniment indiscutible, es miri com es miri. Nadal celebra un naixement, que és un fet magnífic, prodigiós si voleu, però que passa cada dia. Si la Setmana Santa tractàs tan sols de la Passió i la mort de Jesús, tendria molt de simbolisme, però ens trobaríem amb el mateix: per molta por que ens faci, no hi ha res tan quotidià, tan anodí i vulgar, al cap i a la fi, com la mort. Allò que aporta un valor excepcional a aquestes festes és la resurrecció del Diumenge de Pasqua. La resurrecció és el desafiament, el miracle, la rebel·lió per antonomàsia. També és un fet profundament pertorbador, que qüestiona allò que ens pensam saber sobre l’existència i el seu sentit, si és que ens pensam saber-ne res. Dreyer va filmar una resurrecció i això converteix Ordet (La paraula) en una de les pel·lícules més trasbalsadores de la història del cinema. I ara que són dies de còmic, Frank Miller va revolucionar la narrativa tebeística nord-americana en introduir, dins la sèrie de l’heroi Daredevil, el personatge d’Elektra, una assassina ninja que moria i ressuscitava en un viatge que anava de les tenebres a les tenebres, i que no tenia tampoc aquest nom per atzar.