Laura Borràs ha estat condemnada a quatre anys i mig de presó i a tretze anys d'inhabilitació per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, tot i que amb un matís: el tribunal inclou una petició d'indult parcial per rebaixar la pena privativa de llibertat a dos anys i evitar que entri a presó, ja que consideren que la llei és massa punitiva. És la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sis anys després que comencés la investigació i que la defensa ja ha anunciat que recorrerà. El tribunal considera que la líder de Junts i presidenta suspesa del Parlament és culpable d'un delicte de prevaricació –sancionat amb nou anys d'inhabilitació– i també per un de falsedat documental continuada –amb una pena de quatre anys i mig de presó i quatre d'inhabilitació–, però inclou un vot particular d'una magistrada que defensa un màxim de 21 mesos de condemna.

El judici de la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ja té data: del 10 de febrer a l'1 de març. Així ho ha comunicat aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de manera que la líder de Junts serà jutjada per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Se l'acusa d'haver fraccionat contractes per afavorir un amic quan era directora d'aquesta entitat, per la qual cosa la Fiscalia li demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i 144.000 euros de multa.

Izaskun Arretxe Irigoien (Barcelona, 1969) ha voltat tant pel món com pels diferents àmbits de les lletres catalanes. Ja com a filòloga, va viure quatre anys a Austràlia mentre aprofundia en La teoria de l’amor a l’obra poètica d’Ausiàs March. De retorn a casa, aparca la literatura medieval, passa per Quaderns Crema, Anagrama i esdevé editora d’Ara Llibres. Ja com a responsable de literatura de l’Institut Ramon Llull, fa que els autors catalans viatgin de bracet de les seves traduccions a altres llengües. I, de cop, un altre salt endavant. Fa un any, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la va nomenar directora de la Institució de les Lletres Catalanes i li va fer un encàrrec: el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Si algú té l’ambició, l’empenta i el coneixement de causa per liderar aquest repte, és la nostra entrevistada.

Relleu a la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC): Izaskun Arretxe en serà la nova responsable. Arretxe, que des del 2017 dirigia l'àrea de literatura i pensament de l'Institut Ramon Llull, hi substitueix Oriol Ponsatí-Murlà, que ja va anunciar fa uns dies a través de les xarxes socials que l'havien cessat.

El Seminari de Traducció Poètica a Farrera era una de les joies de la corona de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Engegat el 1998 per l'aleshores director, el poeta Francesc Parcerisas, el seminari aplegava durant quatre dies de setembre una dotzena de poetes i traductors al Centre d'Art i Natura de Farrera, una residència de treball enmig de la natura més feréstega per a artistes i investigadors d'arreu del món. Posteriorment es publicava un recull antològic d'aquests seminaris de traducció, enfocats a fomentar el debat entre poetes i els seus traductors, així com establir vincles a nivell internacional. Aquest any, després de vint-i-cinc edicions (els primers anys se'n feien dues, una de poesia i una de teatre) no s'ha organitzat i ha generat un reguitzell de crítiques a les xarxes amb piulades de personalitats com ara Àlex Susanna, Jaume Subirana i el mateix Parcerisas, que culpen la Institució de les Lletres Catalanes de negligir un dels programes de més èxit de l'entitat. En total se n'han beneficiat uns 250 participants, entre traductors i poetes, cinquanta dels quals estrangers.

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer Navarro, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Ponsatí-Murlà, han signat per primera vegada un conveni marc de col·laboració entre les dues institucions per impulsar la promoció i difusió literària i cultural dels dos territoris.

Ni mitja hora ha estat Laura Borràs a dins del Tribunal Suprem. La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés s'ha acollit al dret a no declarar davant del magistrat de la sala segona, Eduardo de Porras, que l'investiga per presumptes irregularitats comptables quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Porras ja va citar-la al febrer per si volia prestar una declaració voluntària en ser aforada, però Borràs va declinar assistir a la vista. Mig any després la situació ha canviat: el Congrés va decidir fa gairebé un mes retirar-li la immunitat perquè el Suprem pogués citar-la en qualitat d'investigada. Però Borràs ha decidit no respondre a les preguntes del jutge.

El síndic de comptes, Jordi Pons, ha presentat aquest dijous al Parlament l'informe de la Sindicatura sobre els comptes anuals de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2017 i el 2018, quan encara dirigia la institució l'actual diputada de JxCat al Congrés Laura Borràs. La intervenció s'ha centrat a defensar l'informe i, sobretot, la independència de la Sindicatura davant les crítiques rebudes de la mateixa ILC. De fet, el síndic s'ha mostrat especialment "dolgut" pels comentaris sobre el document que, ha considerat, es fan des de la "mala fe" i que són una falta de respecte per una "institució estatutària" com la Sindicatura de Comptes.

"No soc culpable", s'ha defensat la cap de files de JxCat, Laura Borràs, davant la comissió de l'estatut del diputat del Congrés. La portaveu independentista ha comparegut a porta tancada per tal de defensar-se del suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem. Com ja va sostenir des del principi, ha assegurat que és víctima d'una "persecució política" en una causa amb "irregularitats" processals. L'alt tribunal demana poder-la investigar per la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), per presumptes irregularitats en la contractació, i el següent pas serà que el Congrés voti si avala el suplicatori. Això es presenta com una nova pedra a la sabata de l'independentisme, ja que JxCat, Esquerra i al CUP estan dividits en aquesta qüestió. Tanmateix, ara exploren una posició comuna i, segons ha pogut saber l'ARA, JxCat ha posat sobre la taula la possibilitat de no participar en la votació, que es preveu el mes de juliol.

La Sindicatura de Comptes va publicar el 6 de maig un informe en què concloïa que la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va fraccionar contractes menors del 2016 al 2018. L'informe es va vincular mediàticament amb la investigació del Tribunal Suprem sobre Laura Borràs per presumptes contractes irregulars quan dirigia la ILC, del 2013 al 2018. L'actual director de la ILC, Oriol Ponsatí-Murlà, defensa que quatre dels cinc contractes assenyalats per la Sindicatura de Comptes no es van fraccionar i qüestiona la independència de l'entitat.

El primer cop que, de jove, va provar d'escriure un conte en català es va emocionar: “Em vaig posar a plorar perquè era la primera vegada que escrivia en la llengua en què pensava, i això els joves d'avui no ho poden entendre”, deia Isabel-Clara Simó el dia que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2017. L'escriptora d'Alcoi, que patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La cerimònia de comiat tindrà lloc dijous a les 12h del matí al Tanatori de les Corts. La sala de vetlla s'obrirà dimecres a partir de les 16h de la tarda.

El Govern ha fet els primers passos per començar a desplegar el Pla Nacional de Lectura quan falten pocs mesos per arribar a la data prevista de finalització del pla, el 2020. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) s'encarregarà de coordinar-lo, tal com ha acordat amb la conselleria de Cultura. S'ha decidit durant el consell assessor de la ILC, que s'ha celebrat aquest dijous. També s'ha decidit que el Consell Nacional de Lectura –l'òrgan assessor i consultiu que el pla preveia crear amb 20 representants acadèmics i 13 de les administracions– estarà format pels representants del consell assessor de la ILC. La conselleria de Cultura ha explicat en un comunicat que aquesta decisió respon al fet que "els membres que representen les entitats del consell assessor ja formen la taula sectorial de les lletres catalanes".

L'endemà de les eleccions una comitiva judicial de la Guàrdia Civil ha entrat a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), sense previ avís i amb una ordre judicial, per recollir informació del cas que va transcendir el novembre passat i que implicaria contractacions irregulars menors en l'etapa en què la dirigia l'exconsellera Laura Borràs. Segons ha pogut confirmar l'ARA, la policia ha passat diverses hores aquest matí a la seu de la ILC per requerir diversos expedients i interrogar el gerent. El cas, segons ha insistit la policia explícitament als treballadors, està sota secret de sumari.

La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha comparegut a la comissió de Cultura del Parlament per respondre al "reguitzell de notícies falses" que van aparèixer la setmana passada sobre suposades irregularitats durant la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Segon el seu punt de vista, les informacions tenen "l'únic objectiu de posar en qüestió" la seva "honorabilitat personal i la seva la professionalitat i rigor". Borràs ha assegurat que tots els contractes entre 3.000 euros i 18.000 euros –no necessiten adjudicar-se amb concurs públic– es van atorgar després d'haver rebut tres pressupostos diferents, tal com recomana la intervenció general de la Generalitat però no hi obliga la normativa de contractació. "Han estat falsament titllats d'assignacions a dit", ha criticat la consellera, que ha volgut "rebel·lar-se contra la injustícia".

“Espero meravelles a cada cantonada”. Se li acudeix a un que potser és aquest vers de Montserrat Abelló, cantat aquest dissabte per Mirna Vilasís, una bona manera de resumir i condensar les essències creatives i transformadores de la cultura. Ve a tomb pensar-hi a l’hora de celebrar el 80è aniversari de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), cosa que va passar ahir a la tarda als jardins del Palau Robert de Barcelona. Era, de fet, una doble celebració, ja que es compleixen també 30 anys des que la institució es va recuperar, l’any 1987, gairebé 50 anys després d’haver estat abolida durant la Guerra Civil, molt poc temps després de la seva creació l’any 1937.

Des de 1999, el 21 de març es commemora el Dia mundial de la poesia. És per aquest motiu que s'han organitzat diverses activitats literàries a diferents indrets de les Illes.

El conseller de cultura, Ferran Mascarell, ha comunicat al director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, el cessament de les seves funcions. Izquierdo, que ocupa el càrrec des del gener del 2007 –proposat pel llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras–, va ser director d'Edicions Proa entre el 1987 i el 1998, ha exercit de crític literari i ha publicat poemaris com 'Moments feliços' (Edicions 62, 2008).

Escriptor, escenògraf i ninotaire, entre altres, Avel·lí Artís i Gener (Tísner) va ser impulsor de la versió catalana de l'Scrabble. Per això aquest diumenge la Institució Catalana de les Lletres ha organitzat junt amb Màrius Serra una partida multitudinària d'aquest joc, al Palau Moja, emulant la que l'any 1991 va servir per presentar la primera edició catalana. Hi han participat els principals creadors de crucigrames de la premsa barcelonina i els millors jugadors de Catalunya.