L’Ajuntament de Palma ha decidit ajornar la festivitat del Diumenge de l’Àngel prevista per aquest diumenge, 12 d’abril, a causa de la previsió de mal temps. La cita es trasllada finalment al diumenge 10 de maig, segons ha informat Cort.

Tenc fascinació pels símbols: unitats mínimes de comunicació, que signifiquen coses molt concretes amb molt pocs recursos. El llenguatge s’hi concentra, àcid, explosiu. Els meus sentits hi reaccionen com les papil·les gustatives al glutamat monosòdic. Pur estímul. Són un misteri i el nostre imaginari col·lectiu, la llum ultraviolada que ens permet desxifrar-los. Reconèixer el seu significat és addictiu perquè em xerra de mi mateixa, em recorda les coses que no sabia que sé i que m’ajuden a interpretar el món.

Fer crespells és una de les tradicions més arrelades de la Setmana Santa a Mallorca. Més enllà de la recepta, és també un moment compartit: mans enfarinades, motlles de formes diverses i infants que s’inicien a la cuina gairebé com si fos un joc.

17.000 euros una nit. Aquest és el preu que han de pagar quatre persones si volen dormir aquest Dijous Sant a l'allotjament turístic Villa Wave, una propietat a Eivissa de 280 metres quadrats amb cinc dormitoris, quatre banys i vistes al mar. La reserva s'ofereix a un dels majors portals d'allotjament turístic, Booking.com, amb un cost de 4.300 euros per persona per només 24 hores d'estada.

La parròquia de Sant Bartomeu d’Alaró va ser aquest dissabte l’escenari de la tercera edició del Via Crucis Apassionant, un espectacle cultural que ofereix una mirada contemporània de la Passió de Crist. Aquesta iniciativa arriba després de les edicions anteriors fetes a la Misericòrdia (Palma) i a Sineu i es consolida com una cita anual dins la programació de Setmana Santa a Mallorca.

La jardineria ha marcat la vida de la família Navarro. Originari d’Elx, Antonio Navarro Macià va rebre l’any 1910 un dels encàrrecs que marcaria la seva vida i que el va obligar a traslladar-se a Mallorca. Aquell va ser l’any en què l’Ajuntament de Palma va decidir, a contrarellotge, activar de manera definitiva la construcció del passeig de Sagrera amb la finalitat de potenciar el traçat que duu a la Llotja, tot coincidint amb la celebració de l’Exposició de Productes Balears, a principi del segle XX.

La cuina s’omplia d’una claror blanca, com si la farina hagués pres el lloc de la llum.

La Setmana Santa del 2026 arriba amb una previsió meteorològica marcada per la variabilitat típica de la primavera a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, amb una combinació de dies estables i intervals de niguls que poden deixar alguns ruixats puntuals.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), a partir de la informació recopilada entre associacions hoteleres i cadenes associades, preveu per aquesta Setmana Santa una ocupació mitjana al voltant del 70%, en línia amb els resultats de l'any passat. Aquestes previsions es produeixen en un context internacional marcat per la incertesa geopolítica, tot i que el sector hoteler ha destacat l'estabilitat de la demanda turística cap a Mallorca gràcies a la fortalesa de la destinació.

Una història molt peculiar està darrere de la creació i veneració de Santa Maria de la Panada. Ara fa 45 anys del moment en què un grup d'amics, de manera completament improvisada, durant una conversa amb to humorístic, varen crear aquesta figura religiosa que té presència tant a Mallorca com a la Sardenya.

Dia 11 d’abril de 2025. Avui és el divendres abans del Diumenge de Ram. Hi ha algunes Dolors que celebren el seu sant. Però els canvis vaticans han traslladat la festa al dia 8 de setembre i moltes el celebren aquest dia. A mi em sembla, sempre m’ho ha semblat, que la Mare de Déu dels Dolors té més a veure amb la Setmana Santa que no pas amb el dia que se celebren totes les marededeus trobades. La de Núria, la del Tura, i abans de tenir festa pròpia, la de Montserrat. La dels Dolors està lligada a la Passió i estava molt bé celebrar-la just abans que no comenci la Setmana Santa.

Sovint ens queixem que les persones només som números, però finalment tot, absolutament tot, ho acabem quantificant. Allò de “l’important és la qualitat, no la quantitat” esdevé una frase tan buida com “l’important és participar”. Aquesta setmana ha estat especialment significativa amb relació a les xifres, començant per la Pasqua, que també es valora en funció de la venda de mones, i el seu preu, i de l’increment de vols, un 11% respecte a l’any passat al Prat, per si calia. I també, per si calia, més visitants a Catalunya, en aquest cas un 10%. Els mateixos números que satisfan uns, per allò que l’economia ha de tirar endavant, preocupen els altres, per allò que si no comença ja el decreixement anirem tots a prendre pel sac, també massivament. Però aleshores no se sap qui passarà comptes. 

"La mort ha estat vençuda i la vida triomfa en Crist ressuscitat. Al·leluia, al·leluia, al·leluia!". Aquesta és la felicitació de Pasqua publicada pel Govern balear que ha encès la polèmica a les xarxes socials. El portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha estat contundent en la resposta a través d'X. Encara que "no troba inadequat que les administracions felicitin les festes que celebren uns ciutadans o uns altres", considera que "aquest escrit doctrinal del Govern balear és totalment impropi d’un estat aconfessional i s’hauria de corregir tot d’una".

Aquests dies de Setmana Santa, sigui un creient o no, es connecta de manera inevitable amb la mort. Són dies en què en esglésies i sales de concerts s'interpreten misses de rèquiem (Mozart, Verdi…), en què veiem processons pels carrers o les recullen els mitjans de comunicació, en què les mateixes festivitats del calendari es diuen “Divendres Sant” o “Diumenge de Resurrecció”.

El calendari de celebracions del cristianisme acaba de celebrar la resurrecció de Crist. Tota persona creient té un dret absolut a creure que aquest fenomen es va produir. Des del punt de vista de la mera raó, tanmateix, sembla que un fenomen d’aquest tipus no és creïble.

No estem fets per morir, sinó per néixer, sosté Hannah Arendt. Però, de fet, comencem a morir en el mateix instant que naixem. Encara que costi d’acceptar, la nostra vida acabarà inevitablement als braços de la mort. Davant aquest destí amenaçador, la humanitat s’ha espavilat per crear relats que apaivaguin la por a la finitud. Històricament, les diferents tradicions espirituals i religioses han elaborat narratives d’esperança, expressades en promeses de vida més enllà de la mort, com la resurrecció cristiana, pròpia del món occidental, o la reencarnació, arrelada en les tradicions orientals. La Setmana Santa culmina amb el Diumenge de Resurrecció, una festa que encarna l’esperança del renéixer, del no morir.

L’ovella forma part del nostre paisatge des de fa segles. És un dels animals domèstics més antics a les nostres illes i ha tingut un paper fonamental en l’agricultura tradicional i en l’autosuficiència de les finques. Tradicionalment les ovelles han estat criades per aprofitar-ne la carn, la llet i la llana.

La variant balear del català té un sens fi de noms per referir-se als penitents de Setmana Santa, que hem vist desfilar recentment a les processons. Sense cap pretensió d’exhaustivitat, podem recordar que, segons un lloc o un altre, en deim “caraputxes”, “caperutxes”, “carapulles”, “carapunats”, “cucues”, “cucuies”, “cucuis”, “cucurulls”, “caputxins”, “cirineus”, “xirineus”, “encapironats”, “campironats”, “jugeus”, “judios”, i un etcètera que s’allarga fins a la trentena de denominacions. La cultura popular i tradicional no és una cosa solemne i estàtica, ans al contrari: ‘popular’ no vol dir res més que en participa tothom, i ‘tradicional’, que en participa tothom al llarg dels anys i de les generacions. En conseqüència, els elements –objectes, persones, personatges, festes, etc.– que en formen part, de la cultura popular i tradicional, sovint tenen molts de noms. Per això: perquè molta gent, al llarg de molt de temps, els ha anat posant noms.

70 operaris i fins a 42 vehicles. Aquest és el servei especial de neteja, retirada de cera i recollida de residus amb motiu de les processons de Setmana Santa que ha programat l'empresa municipal Emaya. Entre els vehicles que formen part del dispositiu s'inclouen escombradores, equips de pressió, camions de buidatge de papereres i carretons de neteja.