La comunitat musulmana a Menorca representa un ampli espectre de la immigració a l’illa. L’associació Al-Khayr uneix des de l’any 2002 les diferents sensibilitats. Tot i els diversos significats del nom que rep l’entitat, els creadors en destaquen un: “el bé”. El seu president és Mohamed El Hajoui, qui assegura que “estam integrats en la societat menorquina. Uns compren una casa i d’altres no, però hi estam a gust. Sempre trobaràs diferents opinions, tot i que la majoria viuen satisfets aquí”. El Hajoui admet que “la principal preocupació és trobar feina. És molt important. Els treballs relacionats amb la construcció i el turisme són els que millor s’hi adapten”.

La ignorància i el desconeixement són dos dels ingredients que permeten al racisme aparèixer i fer-se fort en societats diverses culturalment com la nostra. La dicotomia entre els de fora (ells, els dolents) i els d’aquí (nosaltres, els bons) es construeix a partir de tòpics edificats des de la desinformació, mentides que es converteixen en veritats a força de repetir-se, que s’aferren al subconscient i sobre les quals creix l’odi cap a qui és diferent. Sense saber-ne res, definim la perillositat d’una persona pel color de pell; afirmam que no respecta els drets de les dones perquè parla un idioma que ens sona desconegut o, simplement, canviam la llengua perquè pensam que algú que vesteix robes exòtiques no sabrà parlar en català.

Actualment, el 17% de la població de les Illes Balears és estrangera. Rere aquesta xifra, freda, hi trobam una rica tipologia de moviments migratoris: des de la motivació inversora o residencial -la més freqüent quan parlam de ciutadans alemanys o dels procedents del nord d’Europa, per exemple- fins a aquella que es basa en la pura supervivència econòmica. D’altra banda, cal advertir que la multicultturalitat no només es forma per la confluència d’indígenes i col·lectius originaris d’altres països, sinó, atenent a les teories actuals, també per la coexistència de grups de persones que es defineixen i distingeixen d’altres per l’edat o gustos socioculturals.

La història de l’Associació de Paraguaians a Eivissa defineix una filosofia de vida que caracteritza aquest poble de l’Amèrica del Sud. L’any 2004 un immigrant a Eivissa, Milton Heinzy, va ajuntar quatre compatriotes amb un objectiu: ajudar els seus paisans que, sense papers i sense saber a on podien acudir, aterraven a Eivissa a la recerca d’una vida millor.

La societat de les Balears està en contra dels immigrants, ja tinguin papers o no els tinguin. És més, aquesta tendència augmenta els darrers anys. Ho reflecteixen les darreres dades disponibles -de 2015- que recull la fundació Gadeso en l’estudi Com veiem els immigrants? I la resposta, en concret, és que gens bé: El 82% dels 900 enquestats tenen una visió negativa dels immigrants regulars. D’aquests, pel 59% l’opinió ve derivada del pensament que ocupen llocs de feina dels autòctons. El 28% pensa que no es volen integrar -opció que ha crescut de manera rellevant des de l’any anterior- i el 13%, que saturen els serveis públics. La tendència d’opinió negativa ha incrementat del 78% el 2012 al 82% el 2015.