Amb una excavació arqueològica s’han cercat a Sòria les restes de Jaume IV, rei titular de Mallorca. En principi sembla desconcertant que els ossos d’un sobirà de les Illes, tot i que no arribàs mai a prendre possessió de la corona, es trobin perduts pel món. Però aquest no és sinó un cas més de les estranyes peripècies, després de morts, d’aquells que en vida foren monarques del ‘regne enmig de la mar’, entre els segles XIII i XIV: trasllats, desaparicions, una tomba amb dos caps i una altra amb un estrany objecte dedins. Talment com si fossin víctimes d’una mena de maledicció o, com a mínim, d’una colossal mala sort.

"És una manca d'humanitat i dignitat increïble. Que l'Administració no en vulgui saber res ni doni cap solució efectiva en un moment tan complicat diu ben poc de la seva educació i les poques ganes d'arreglar-ho. Fan ganes de dur el mort a l'Ajuntament i que se n'encarreguin ells", critica el manacorí Andreu Galmés, net d'una padrina que aquest dimarts migdia ha estat enterrada al cementeri públic de Manacor, lluny del padrí i lluny dels desitjos familiars, per la manca de seguretat i la clausura de la tomba familiar. "I perquè l'assegurança que pagàvem ens n'ha facilitat una altra, perquè l'Ajuntament només ens oferia un nínxol en règim de lloguer, sense assegurar que les restes de la meva padrina puguin tornar on toca".

El Consell de Formentera ha comunicat al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil el descobriment de diverses bosses amb restes òssies de cans i altres animals trobades dins una cavitat rocosa a la zona del Cap, a Formentera.

Li vaig sentir a una dona de Bressui. Compto que ja és morta. Desdentada i amb pell de pedra. Són d’aquelles històries que brollen després d’un silenci que de tant que s’estira només pot trencar el món. Ens va dir que potser no ens ho creuríem, però que hi va haver un dia que el poble feia una festa major preciosa. Venia gent de tota la vall, però es veu que un any els músics no van arribar a temps.