La UIB ha aprovat una nova normativa que prohibeix fumar a les terrasses de les cafeteries dels seus edificis. La mesura forma part de les estratègies institucionals per promoure el benestar i reduir els factors de risc entre la comunitat universitària, amb l’objectiu de consolidar espais més segurs i saludables. La iniciativa s’ha presentat aquest divendres, 24 d’abril, en un acte al campus de la UIB en què han participat el vicerector de Projecció Social i Cultural, Adrià Muntaner, i el president de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a les Illes Balears, José Reyes.

L’altre dia, l’editorial de l’ARA parlava d’un problema gravíssim: Catalunya encapçala –en altres coses no– el consum de droga mundial. Hi llegíem: "Què se n'ha fet, del «No a la droga» de fa unes dècades? Hi ha una certa frivolitat a l'hora de parlar-ne. El tabac està afortunadament estigmatitzat, i l'alcohol cada cop més. Sobre l'abús dels ansiolítics (també aquí som líders mundials en consum) hi ha un debat obert. També sobre l'heroïna, que, associada a una drogoaddicció dura i marginal, està en reculada. En canvi, la cocaïna, vinculada a l'èxit glamurós (econòmic, artístic), lluny de crear alarma social, circula amb impunitat".

La nova llei antitabac va agafant forma. Aquest dijous la ministra de Sanitat, Mónica García, ha avançat algunes de les noves limitacions que tindran el tabac i els vapejadors si aconsegueix tirar endavant la norma. Per exemple, es prohibirà fumar a les terrasses de bars i restaurants, als campus universitaris, als centres docents, a les instal·lacions esportives, als vehicles de feina i a les marquesines d'autobús i tramvia. Tots aquests espais passaran a ser lliures de fum per "protegir la població i desnormalitzar" l'hàbit de fumar tabac i altres productes similars. De fet, les cigarretes electròniques i el tabac escalfat també seran equiparats normativament a les cigarretes convencionals.

Milà arrenca l'any 2025 convertint-se en la primera gran ciutat europea lliure de fum. L'Ajuntament de la capital de la Llombardia, al nord d'Itàlia, ha prohibit fumar tabac en espais públics, inclosos els carrers, excepte si es tracta de “llocs aïllats” en els quals es pugui respectar una distància d'almenys deu metres. El seu incompliment suposarà una multa d'entre 40 i 240 euros.

Gairebé 10.000 morts anuals a Catalunya. Aquest és el balanç de defuncions causades pel tabaquisme, que és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort al país. El nombre de fumadors ha disminuït en els últims anys gràcies a les polítiques de prevenció i control del tabac, però les autoritats sanitàries insisteixen que cal incrementar el setge, endurir la llei i, sobretot, incloure-hi les noves formes de fumar, com el tabac escalfat i les cigarretes electròniques, per seguir millorant les xifres i disminuir la mortalitat associada a aquest hàbit addictiu.

El tabaquisme és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort a Catalunya. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Limitar l'ús del tabac és, per tant, un dels deures pendents de salut pública a l'Estat. El govern espanyol va anunciar a principis d'any que volia endurir la llei antitabac i l'abril passat va aprovar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures més estrictes pel que fa a la venda, consum i publicitat. Ampliar els espais lliures de fum, com les terrasses dels bars i restaurants, i incloure els vapejadors i el tabac escalfat, que cada cop estan més estesos entre la població (i en especial els joves), són dos dels grans reptes de la futura norma, que el ministeri de Sanitat articularà per vies diferents.

Si s'aconseguís tirar endavant tota una generació de joves que no haguessin tastat mai el tabac, es podrien evitar més d'un milió de morts per càncer de pulmó fins al 2095. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i l'Agència Internacional de la Recerca sobre el Càncer (IARC), que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Lancet Public Health.

Un porter es resguarda a la cantonada d'una de les dutxes del vestidor després de perdre per 2-0 un partit de Premier League a Southampton el primer dia de l'any 2015 a causa de dos greus errors seus. Allà encén un cigarro i se'l fuma. Considera que amagat en aquell racó cap company del seu equip el descobrirà, malgrat que encara en queden alguns a l'altra banda del vestidor. Un d'ells ho acabarà explicant a l'entrenador.

El consum de tabac s’associa a malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers. És la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura evitable. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més de 8 milions de persones a causa del tabaquisme. Els fumadors (un 21% de la població espanyola) no només condicionen la seva salut, sinó que l’exposició involuntària al fum del tabac també augmenta el risc de patir càncer de pulmó i altres malalties entre els no fumadors. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el 55% dels no fumadors s’empassen el fum ambiental del tabac convencional, sobretot a les terrasses dels bars, que són la principal via d’exposició d’aquest contaminant ambiental. De fet, si s’exclouen les terrasses de l’equació, el percentatge de no fumadors que estan exposats al fum del tabac cau fins al 24%.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, pot aconseguir un miracle polític mai vist: fer parlar l'estàtua de Winston Churchill que hi ha a Parliament Square, davant del Palau de Westminster. La raó: el fum dels cigars… i de les cigarretes, i la seva prohibició. És la generació Alfa la destinatària principal d'una la llei que vol construir a llarg termini una societat lliure del fum, almenys el del tabac. Perquè els vaporitzadors no tindrien tantes restriccions, si bé es volen fer molt menys atractius per als joves, els que més els fan servir. Aquest vespre es votarà en segona lectura, iniciant el recorregut legislatiu. Un vot que mostrarà, una vegada més, les esquerdes dins del Partit Conservador britànic.

La primera llei antitabac espanyola és de l'any 2006, dins el primer mandat de Zapatero, i va ser ampliada l'any 2010, durant el segon. Va tenir fortes protestes en contra, entre les quals hi havia la de qui subscriu: ja només falta que l'Estat ens digui a quina hora hem d'anar al llit i amb qui, repetia a qui em volgués escoltar, inflamat d'un individualisme que jo volia imaginar àcrata però que només era idiota. Esmento l'anècdota personal perquè, allò que aleshores vaig blasmar poc menys que com un atemptat contra la llibertat personal, fa anys que em vaig adonar que era una mesura necessària per protegir la salut pública. Me'n vaig adonar, potser val la pena aclarir-ho, quan encara fumava. Té a veure amb una certa idea del bé comú, i amb entendre que el més just és prioritzar l'interès general per davant del particular.

En un gir de guió d’última hora, les comunitats governades pel PP han donat el seu suport al ministeri de Sanitat “en nom del consens” per aprovar el pla estatal de prevenció del tabaquisme. És el primer pas per endurir la normativa antitabac vigent, ampliant els espais lliures de fum i incloent els vapejadors en la mateixa categoria que les cigarretes convencionals, si bé la seva aprovació encara no és vinculant. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha donat llum verda aquest divendres per unanimitat al full de ruta que fa anys que treballen governs, tècnics, societats científiques i associacions de pacients per establir les bases per reformar la llei del tabac, que fa catorze anys que no s’actualitza. El canvi d’opinió dels populars es deu a dos motius: el compromís de Sanitat per incloure les comunitats a l’hora de negociar l’ampliació dels espais lliures de fum i per estudiar possibles incentius fiscals.

El Ministeri de Sanitat ha rebutjat la proposta del Govern balear per aplicar beneficis fiscals a les terrasses que voluntàriament s'adhereixin al pla antitabac per convertir-se en espais sense fum. Aquesta petició era una de les al·legacions que varen presentar les Balears en el text presentat per Sanitat per al Pla integral de prevenció i control del tabaquisme 2024-2027, que s'ha debatut aquest dimecres a la Comissió de Salut Pública.

La pandèmia de covid-19 va posar en evidència entre la població general una cosa que els metges sempre han tingut clara: el sistema immunitari dels humans és molt variable. ¿Com pot ser que un virus causi els símptomes d’un refredat en una persona i, en canvi, enviï a l'UCI la del costat, si l’agent infecciós és el mateix i els mecanismes bàsics de defensa del cos també?

Cada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha anunciat aquest divendres la seva intenció d'aprovar "aquest mateix any" el pla antitabac, que ha d'endurir la llei del 2010 ampliant els espais lliures de fum i limitant l'accés als vapejadors. També ha dit que “en els pròxims mesos” donarà llum verda a la normativa que regula els usos terapèutics del cànnabis i desempolsarà la llei contra el consum d'alcohol entre menors i embarassades, paralitzada des del 2001. García ha fet de les mesures de salut pública vinculades a les addiccions el seu cavall de batalla des que va assumir la cartera sanitària, el novembre passat, i aquest divendres ha tornat a portar les dues propostes estrella a la seva primera compareixença al Congrés. Allà ha desgranat les línies mestres de la seva legislatura.

El 93,3% dels joves de les Balears d'entre 13 i 18 anys ha vist pornografia per primera vegada abans dels 14 anys, i un 17,5%, amb 8 o 9 anys. La mitjana d'edat en l'inici del consum d'aquests continguts és de 12,7 anys en el cas dels nins i de gairebé 13 en les nines. Les dades les reflecteix l'estudi sobre l'accés dels adolescents de les Illes a la pornografia, encarregat per l'Institut Balear de la Dona i inclòs en l'Anuari de la Joventut 2023 presentat aquest dijous.

El tabac escalfat passarà a regular-se de la mateixa manera que el convencional. Un reial decret aprovat aquest dimarts pel consell de ministres prohibirà a les tabaqueres poder-hi incorporar aromes i obligarà que en l'etiquetatge hi figurin advertències sobre el seu risc per a la salut. Les aromes en el tabac són vistes com una manera de fer el producte més atractiu i de més fàcil entrada. D’aquesta manera, l’executiu transposarà la normativa de la Unió Europea del juny passat. El decret entrarà en vigor tres mesos després de la seva publicació al BOE.

La febre pels vapejadors es dona cada vegada en edats més primerenques. Segons un estudi del ministeri de Sanitat, el 25% dels estudiants d’entre 12 i 13 anys admeten haver provat algun cop aquestes cigarretes de diferents gustos i colors. Un 21% diuen haver-ne fumat en l’últim any. Segons aquesta mostra de 8.000 alumnes de primer i segon d’ESO d’arreu de l’Estat, les noies són lleugerament més propenses que els nois a utilitzar aquests dispositius i l’assiduïtat augmenta amb l’edat: mentre que un 7,6% dels adolescents de 12 anys afirmen haver vapejat en l’últim mes, la xifra es duplica fins al 14,5% en el cas dels joves de 13 anys. 

Al sortir de classe, un grup de nois i noies s'encenen unes cigarretes. Alguns, per l'impuls de la imitació social. Altres, potser, perquè el cervell els hi demana. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat un equip internacional d'investigadors liderat per les universitats de Cambridge i Warwick al Regne Unit i la Universitat Fudan a la Xina: el tabaquisme en l'adolescència s'associa amb nivells més baixos de substància grisa –la part més superficial de l'escorça cerebral– en dues àrees del cervell relacionades amb el desig, la presa de decisions i el trencament de les regles.