Quina lliçó de democràcia que ens ha donat el Regne Unit aquest dilluns! Després de quatre dies de celebració dels setanta anys de regnat d’Elisabet II, amb una emoció difícil d’entendre des de la nostra mirada desconfiada amb la monarquia, els britànics han tingut un dilluns de política intensa, en què s’han mostrat totes les qualitats de la seva democràcia. Un primer ministre ha estat sotmès a censura per part dels diputats del seu partit, que ho van sol·licitar en cartes signades individualment fins a assolir una xifra que el membre responsable d’atendre aquestes queixes va considerar que obligava a emetre un vot explícit entre els diputats del Partit Conservador. La votació es convoca per al mateix dia i el primer ministre, Boris Johnson, la supera, però constata la magnitud de l’oposició interna. Un resultat que afebleix el Partit Conservador però que enforteix la democràcia britànica.

Els demòcrates de Texas van marxar massivament del Parlament estatal aquest diumenge a la nit per forçar el fracàs d'una proposta republicana de reforma generalitzada de la llei electoral texana. L'acció, que va privar la sessió del nombre mínim de legisladors que es necessitava per dur a terme una votació abans del temps límit de mitjanit, va suposar un dur revés per als republicans, que havien convertit la proposta de nova llei electoral en una de les seves principals prioritats.

Aquest 28 de gener tocarà felicitar el Congrés espanyol: celebrarà el desè aniversari del vot pregat. La reforma de la llei electoral el 2011 va introduir el famós voto rogado a un sistema ja poc garantista. Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar. Cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir. PP, PSOE, CiU i PNB van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic.

La candidata de Ciutadans al Senat per Mallorca, Beatriz Medina, ha assegurat aquest dimarts que la seva formació pretén "modificar la Llei electoral perquè sigui més justa i igualitària" i que "no beneficiï els partits nacionalistes, que amb un 1% dels vots decideixen el futur del govern d'Espanya". Així, proposa que "hagin d'aconseguir un mínim del 3% del vot nacional per tal d'entrar al Congrés", de manera que "Espanya no depengui dels qui volen rompre-la".

Les dificultats amb què es troben les persones amb discapacitat en el seu dia a dia abasten tots els àmbits: des d’anar als jutjats fins a fer una visita al metge o anar a una piscina, per exemple. Per això és molt important treballar el tema dels drets socials “des d’un vessant pràctic” i en grups que incloguin no només els discapacitats i els professionals, sinó “també les famílies”, segons explica la treballadora social Vicky Fullana. “El tema dels drets és un projecte estratègic que vàrem iniciar a Amadip Esment l’any 2011”. Identificar que “les persones coneguin els seus drets” ha estat una tasca fonamental des de llavors.

Joan Segovia té discapacitat intel·lectual i treballa a la impremta de la Fundació Amadip Esment. Malgrat que ell no ha estat incapacitat per cap jutge per exercir el seu dret al vot, molts dels seus companys sí que han patit aquesta situació fins a la modificació de la Llei electoral fa només unes setmanes. “M’impacta que un jutge no deixi votar els meus amics”, diu. “Som una persona amb discapacitat, però puc votar perquè m’ho permeten. Qualsevol persona hauria de poder votar”, afegeix, convençut del que diu.

El ple del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous per unanimitat la reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) per retornar el dret a vot a prop de 100.000 discapacitats de l’Estat –principalment amb discapacitat intel·lectual– que havien perdut el dret a vot fruit de decisions judicials de declaració d’incapacitat. La modificació de la llei elimina del text els apartats b) i c) del primer punt del tercer article de la llei electoral, que establia que no tenen dret a sufragi els que hagin estat declarats incapaços per una sentència ferma i els internats en un hospital psiquiàtric i declarats incapaços durant el període del seu internament. Tots ells ja podran votar a les pròximes eleccions.

Aquest dimarts El Pi ha anunciat que presentaria al ple de dijous del Consell de Mallorca una moció per instar el Govern balear a rebaixar el mínim de vots necessaris per obtenir representació del 5% al 3% al Parlament balear i als consells.

El Pi presentarà al ple de dijous del Consell de Mallorca una moció per instar el Govern balear a rebaixar el mínim de vots necessaris per obtenir representació del 5% al 3%. El conseller electe dels regionalistes, Antoni Amengual, ha afirmat que “s'ha de liquidar el bipartidisme i aconseguir una llei més justa”. En aquest sentit, ha assenyalat que es tractaria “d'una passa cap endavant en benefici de la diversitat” i una manera de “donar veu a les minories”.

El PP i el PSIB han evitat, aquest dimarts, que el Parlament prengués en consideració una Proposició de Llei de reforma de la Llei electoral. La iniciativa, presentada per MÉS, pretenia reduir el mínim de percentatge de vot per entrar a la cambra del 5% actual fins al 3%. Els socialistes s'han justificat assegurant que la proposta dels ecosobiranistes tenia “límits constitucionals”. “Es pot dir més alt però no més clar, aquesta reforma no és competència d'aquesta cambra: no es facin trames jugant al solitari”, ha afirmat la diputada del PSIB, María José Camps.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.

El PP mourà peça aquesta setmana mateix per evitar que, si hi ha terceres eleccions, se celebrin el dia de Nadal. Esmena així l'estratègia de Mariano Rajoy de pressionar Pedro Sánchez amb una nova cita a les urnes amb l'escudella a taula. Segons ha avançat el portaveu dels popular al Congrés, Rafael Hernando, aquesta setmana registraran al congrés una proposició de llei per a una reforma exprés de la llei electoral. L'objectiu: reduir de dues setmanes a vuit dies la campanya electoral si hi ha repetició d'eleccions perquè se celebrin el diumenge 18 de desembre en lloc del dia 25.

Els 70 parlamentaris que formen el Parlament de Hong Kong han començat a debatre aquest dimecres la polèmica reforma electoral que pretén instaurar el sufragi universal per votar dos o tres candidats escollits des de Pequín.

La llei electoral de Catalunya superarà aquest dimecres el primer tràmit al Parlament sense que s’albiri, de moment, cap acostament que porti a pensar que, en la votació definitiva del juliol, hagi d’aconseguir els 90 diputats necessaris. El ple del Parlament debatrà les tres esmenes a la totalitat amb text alternatiu que han presentat ICV-EUiA -que paradoxalment és signant, amb CiU, ERC i la CUP, de la proposta que arriba al ple-, el PSC i el PP i l’esmena de rebuig de C’s.