Va ser una criatura mala de surar, perquè no li agradava gens ni mica menjar. Només volia córrer pels camps, explorar la naturalesa i, això sí, alimentar animalons. “De petit ja sabia que un conill, una cabra i un porc han de menjar diferent, i renyava qui fos que els donàs menjar sense tenir això en compte”. Ell, però, era de boca petita. Qui hauria dit, vint i busques anys més tard, que tindria una botiga d’aliments fets per ell mateix. Parlam de Nicolau Pons (Pollença, 1994), fundador de Sa Cabreta, una finca ecològica i formatgeria artesanal situada a la serra de Tramuntana, a Pollença. Ens parla d’ell una de les seves tietes, Cati Pons –sa mare són quatre germanes i dos germans!

Nicolau Pons Llinàs, jesuïta artanenc, ha mort a 98 anys. L'abril de 2024 va rebre l’ARA Balears al convent de Monti-sion, amb la serenitat amb què afrontava el final: “La mort no em fa por. Ja puc donar gràcies d’haver arribat a 97 anys”. Aquella conversa, que ara reprenem com a homenatge, recorre una vida marcada per la Guerra Civil, l’exili a l'Amèrica Llatina, la seva simpatia per la teologia de l’alliberament, el conflicte amb la Companyia de Jesús i la denúncia valenta dels abusos a l’Església.